Publicitat
La Punteta · 6 de Gener de 2012. 01:13h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

La deslleialtat d'Ernest Maragall

Encara que Ernest Maragall es pensi que no, tinc un gran respecte per ell. De tots els consellers que han passat per Ensenyament és dels que més ha volgut agafar el problema de l'educació per les banyes. Una altra cosa és que acabés barallat amb gairebé tothom perquè és un Maragall i, de vegades, li falta cintura.

De fet, la consellera Irene Rigau -sobre qui tenia dipositades moltes esperances- ha començat a bastir la seva obra de govern a base de desmuntar la del seu predecessor, com és la supressió de la Setmana Blanca. Vist el desgavell durant el pont del passat mes de desembre -on cada escola ha fet el que volgut- més valia haver-la deixada. En temps de crisi, el sector turístic dels Pirineus li hagués estat eternament agraït.

Però una cosa és l'Ernest Maragall conseller i l'altra l'Ernest Maragall militant del PSC. En teoria jo hauria d'estar a favor seu, però comparat amb els capitans del Baix Llobregat aquest em sembla un autèntic Maquiavel. Ara acaba de publicar al seu bloc un darrer regal que es resumeix en aquesta frase: "em poso a disposició de tots els companys".

Ara? Quan encara no ha passat un mes del congrés del partit? Per què no ho deia llavors o fins i tot abans?. Haguéssim pogut mesurar la seva força. Al capadavall, el famós sector catalanista -mentre la seva icona sigui Raimon Obiols no tenen res a fer: porta trenta anys en política- va treure un esquifit 25% dels vots.

La lleialtat d'Ernest Maragall envers el seu partit ve de lluny. Cal recordar, d'entrada, que amb el seu germà de president no va passar de Secretari del Govern i que, quan aquest va trencar amb el partit, la direcció no li va passar factura. Tot el contrari, Montilla encara el va fer conseller.

En senyal d'agraïment, el 14 de febrer del 2010 va publicar un article a La Vanguardia en què afirmava que "el Govern fa temps que va renunciar a un projecte integral de país", que el tripartit "ja no té vigència" -en això ho va encertar- i li demanava a Montilla que tingués el coratge de "liderar Catalunya". El llavors president no el va cessar -realment en això va demostrar falta de lideratge- però Ernest Maragall tampoc va tenir la dignitat de dimitir.

Malgrat això, José Montilla el va repescar per anar a les llistes en les darreres eleccions al Parlament -el va col·locar de setè per Barcelona- perquè la Federació de Barcelona el va deixar fora. Òbviament, els companys socialistes van preferir incloure altres com Miquel Iceta, Joan Ferran, Lídia Santos, Higini Clotas o Rocío Martínez-Sampere, molt més fiables.

Això no li ha impedit tanmateix intercanviar retrets, via twitter, amb el propi Montilla malgrat que al congrés del PSC -en sóc testimoni- es van saludar i tot. En un altra mostra del que és capaç el personatge, el 27 de març del 2011 va manifestar que "no tinc cap voluntat ni cap expectativa" de continuar en la direcció del PSC.

Era un eufemisme, esclar. Quan un polític de primera fila diu això -també ho va dir Antoni Castells- és perquè veus a venir que no et volen ni els teus. Crec que he demostrat amb escreix que no sóc montillista, però si l'alternativa a dintre o a fora del PSC són personatges com l'Ernest Maragall estem ben arreglats. Em temo que l'exconseller només busca una sortida personal a les acaballes de la seva carrera política. És el seu últim cartutx.

 

PD/ L'endemà d'haver publicat aquests article a la vígila de Reis, el diari El Punt-Avui publicava una entrevista amb Ernest Maragall amb aquest titular: "Ara tinc més raons per quedar-me que per marxar". Ara ho entenc tot.

 

Recomano aquest llibre, encara que sigui meu (12 euros):

http://www.contralabarcelonaprogre.cat/

També em pots seguir al twitter:

http://www.twitter.com/xriusenoticies

Publicitat
Publicitat

8 Comentaris

Publicitat
#6 salvi jacomet, Girona, 06/01/2012 - 19:23

Perdoneu, m'he equivocat... El que volia dir és que:
Fins ara l'ara, l'Ernest Maragall em mereixia poca confiança. Després de llegir l'article del Xavier Rius, me'n mereix molta més..

#5 salvi jacomet, Girona, 06/01/2012 - 19:16

Fins ara l'ara, l'Ernest Maragall em mereixia poca confiança. Després de llegir l'article del Xavier Rius, encara me'n mereix menys.
Espero que aquesta vegada publiqueu el meu comentari.

#4 angelito, barcelona, 06/01/2012 - 14:54

Alguien tendría que escribir alguna vez un tratado sobre Maquiavelo y su paralelismo con las moscas cojoneras.

#2 Pedrito Navarro, Terrassa, 06/01/2012 - 10:27

Aquest escrit publicat el 6 de gener del 2012, és una clara demostraciò que el "NOU PSC", és més vell que l'anar a peu. I que conste que fa anys que el PSC va ser enterrat, que l'esquerra és desapareguda, que el progres és un timo. Que n'estan de ben aposentats tots i totes!

#1 Oriol, Badalona, 06/01/2012 - 01:43

Sí, definitivament és així. Penso que aquest darrer congrés ha enganxat un sector catalanista del PSC massa vell, dispersat i desorientat. Ells també necessiten bé una renovació, bé un líder real que els permeti bastir una alternativa catalanista forta, ja sigui dins o fora del PSC.

#1.1 Nicaraguo-Piornedo, Barcelona, 07/01/2012 - 00:05

El catalanismo es un bluff, un soufflé, a punto de ser definitivamente desinflado y que reine la democracia, la cordura y el sentido común.

#1.2 Don Severiano, Madriz, 07/01/2012 - 18:18

Un bluff y también un "tuf" que echa para atrás.

#1.3 Salvi Jacomet, Girona, 07/01/2012 - 20:40

Nicaraguo...
Potser el catalanime és un souflé...
Però a Catalunya és clarament majoritari... Té a les seves mans el Govern de la Generalitat i la majoria al Parlament de Catalunya...