Publicitat
La Punteta · 28 d'Agost de 2011. 20:32h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

La diferència entre Barrera i Benach

La diferència entre Heribert Barrera, mort dissabte a l'edat de 94 anys, i molts dels polítics actuals és que ell era un químic que es dedicava a la política i, en canvi, difícilment trobaríem un diputat que es pogués dedicar a la química o simplement al sector privat.

L'expresident del Parlament, en efecte, era llicenciat en ciències químiques per la Universitat de Barcelona i en física per la Universitat de Montpeller (Llenguadoc). A més, era enginyer químic per l'Institut Químic de Montpeller (Universitat de Montpeller) i doctor en ciències físiques per la Sorbona (París).

Havia treballat com a professor ajudant a la Universitat de Montpeller, com a agregat de recerques al Centre National de la Recherche Scientifique de França, com a becari postdoctoral a la Universitat de New Hampshire (EUA) i finalment com a catedràtic de química inorgànica a la Universitat Autònoma de Barcelona (1970-1984).

Dominava també -a més del català i el castellà- el francès i l'anglès. De fet havia publicat nombrosos treballs científics al llarg de quaranta anys (1944-84) en revistes especialitzades franceses, angleses i nord-americanes. El 1949 rebé el premi Prat de la Riba, de l'Institut d'Estudis Catalans, pel seu treball Noves contribucions a la síntesi d'àcids arilalifàtics i a la teoria de l'acilació intramolecular.

En canvi, aquest diumenge llegia un reportatge sobre Elena Valenciano (Madrid, 1960), la directora de campanya de Rubalcaba, a El Periódico i em va cridar l'atenció que tenia "estudis de Dret i Ciències Polítiques", eufemisme que -en política- vol dir que no va acabar ni Dret ni Ciències Polítiques. El seu currículum oficial m'ho va acabar de confirmar. Això sí ja "ja treballava de telefonista al PSOE amb tot just 17 anys", segons destacava l'esmentat reportatge.

La manca d'estudis universitaris no li ha impedit, tanmateix, fer una pròspera carrera al partit i a la política: diputada al Congrés, secretaria de Política Internacional, membre del comitè fedral des de març del 2007 -i abans entre el 2000 i el 2004. També ha estat eurodiputada gairebé una desena d'anys (1999-2008).

Això és el que hauríem d'evitar. Hores abans del traspàs d'Heribert Barrera, mantenia una conversa al twitter amb @Josep_Ferro -que al seu perfil es defineix com a "pare, enginyer i 'currante' dels que hi van cada dia"- el qual defensava que "més nivell educacional a la política seria interessant". "Sembla que els estudis fotin nosa. Així va el país. No hi estic d'acord. No amb els nostres diners i amb sous importants", afegia.

Hi estic d'acord amb un matís: potser no cal que siguin doctors per Harvard -o vistos els resultats fins ara per Esade- encara que tot ajuda. Tal i com està la universitat espanyola en general i la catalana en particular, només cal consultar la darrera llista de Xangai, ser llicenciat no és una garantia de res.

Però com a mínim convindria que els nostres polítics haguessin fet alguna cosa a la vida més enllà de fer carrera al partit: aixecar una empresa, dedicar-se al Tercer Món o escriure una tesi doctoral cum laude. Al capdavall, només cal recordar que els dos càrrecs més importants de l'anterior legislatura van arribar a on van arribar gràcies, entre d'altres coses, a haver fet carrera dintre del partit durant trenta anys malgrat que no tenien estudis universitaris.

L'un encara perquè almenys va tenir responsabilitats de govern, però l'altre era un càrrec sobretot institucional. Al seu currículum oficial -tramès el dia de la seva elecció per a un segon mandat el 17 de novembre del 2007-, ocupava quasi dos folis. La seva activitat laboral quedava reduïda, tanmateix, a una línia i mitja: "El 1979 va entrar a treballar a la Direcció General de Transports de la Generalitat, i al cap d’uns anys va passar a la Direcció General de Joventut". M'estalvio altres comentaris sobre la jubilació d'ambdós -més aviat prejubilació- perquè ja ho va fer el Diari de Girona: 115.000 i 104.000 euros anuals durant quatre anys, respectivament.

Per això -ja em perdonaran- dues de les persones que més admiro personalment encara que no hi combregi políticament són Josep Borrell i Aleix Vidal-Quadras. El primer és enginyer aeronàutic i el segon catedràtic de física nuclear en excedència. Per a un home de lletres com jo tant un títol com l'altre impressionen molt.

La política no pot ser un ascensor social. Només els millors s'haurien de dedicar a la política.

Publicitat

32 Comentaris

Publicitat
#18 Jordi, Castellbell i el Vilar, 31/08/2011 - 18:15

Tot i que es poden fer matissos al que escrius, estic d'acord que un títol tampoc no és garantia de res, crec que aquesta vegada l'has clavada bastant. Tu i jo ens coneixem de fa molts anys, d'abans que fessis periodisme, i pocs cops he estat tan d'acord amb una opinió teva.

#16 Lluís Mustela Jiménez, Lloret de Mar - Cincinatti, 30/08/2011 - 14:43

Un Doctorat a la Universitat de Harvard tampoc és garantia de res, ja ho pots ben dir.

#14 Pep, Vic, 30/08/2011 - 12:46

Pels alts càrrecs polítics segurament fa falta això,. Personalitats amb cara i ulls, amb idiomes, món i carreres. Tot i això hi pot haver-hi gent que amb anys i esforç pot també aaribar (el director general de caixa és un exemple).

#13 Gerard, Barna, 30/08/2011 - 02:32

Josep Borrell: Per a ell Catalunya sempre fou secundàriai no ens va servir de res (malgrat que li feren el llit per ser d'on era). Vidal-Quadras: anti-català convençut capaç d'anomenar "desgraciat" a un nord-català per defensar el català. De que ens serveixen els seus títols? De res.

#13.1 Xavier Rius, Barcelona, 30/08/2011 - 11:51

Parlo de títols, no d'ideologia.

#13.2 Pere, Sant Celoni, 31/08/2011 - 09:50

Rius, discrepo quan dius que per a "algú de lletres com jo tant un títol com l'altre impressionen molt". On està escrit que les lletres hagin de ser inferiors a les ciències? On que siguin més necessàries les ciències que les lletres en un món que precisament fracassa perquè les abandona?

#13.3 pepe, andorra, 31/08/2011 - 18:40

totes dues coses son importants, les lletres, per la ment i les ciencies, per fer ponts i carreteres.

#12 Gerard, Barna, 30/08/2011 - 02:25

Per què no parles de les diferències de Barrera amb la fada Gispert, que ni tan sols pronunciar correctament la paraula "Generalitat"? (per mes carrera que tingui). Quina obsessió! En Benach ja no hi és, centra't en l'actualitat (q no es gaire prometedora) si vols tenir credibilitat.

#12.1 guillem, bcn, 30/08/2011 - 10:11

Poc coneixement de la llengua has de tenir tu, Gerard. Investiga la varietat dialectal de la llengua catalana i t'adonaràs que hi ha vida més enllà del català central de Barcelona o de l'estàndard. Llavors entendràs la fonètica de la de Gispert.

#12.2 Ignorant, Barcelona, 30/08/2011 - 10:40

Guillem : quin dialecte se suposa que parla la De Gispert? Si tu creus que parla de Lleida, t'aviso que no és així. I tampoc em sembla ni de Girona ni de Tarragona, ni tampoc de per l'Ebre. Explica si us plau, perquè em temo que simplement no sap parlar i punt.

#12.3 guillem, bcn, 31/08/2011 - 12:30

La meva àvia és de la Franja i parla molt similar. Tampoc ha estudiat català ni en català com tots els avis i els majors de 55 anys del nostre país.