Quina diferència entre Mas i Duran. Duran va perdre les eleccions generals i se’n va anar a casa. Va tancar el bloc, el compte de twitter i va deixar d’escriure la carta setmanal que feia cada divendres. No se n’ha sabut res més des d’aquell 16 de gener. Fa gairebé mig any. Encara que els companys del Polònia el treuen de tant en tant. Però no sé si és mala llet o perquè el troben a faltar.
Jo me’l vaig trobar un dia per casualitat a Pau Claris/Provença i no semblava que estigués relaxat ni descomprimit, sinó desconnectat de la política. Una mica en pla: ja us ho fareu. De fet, ja va advertir que “ens fotrem un pa com unes hòsties”. La profecia s'està començant a complir. El dia que Ada Colau arribi a presidenta de la Generalitat caldrà repassar hemeroteca.
En canvi, Mas no ha parat de sortir a tot arreu des que la CUP el va enviar “a la papera de la història” uns dies abans: el 10 de gener. Es nota que porta una espina clavada. A mi em recorda una mica, salvant totes les distàncies ideològiques i futbolístiques, Vicente del Bosque. El seleccionador espanyol ha donat a Espanya una Eurocopa i un Mundial, però juraria que el seu moment de glòria ja ha passat.
Sí, ja sé que va guanyar les eleccions i Duran no, però també és veritat que anava quart a la llista. Fins i tot Raül Romeva va expressar dubtes sobre que fos el candidat a president. A més, Convergència va camuflar el seu nom sota la fórmula de Junts pel Sí. Si hagués guanyat ERC el propi Mas hagués hagut de sortir del Palau de la Generalitat per la porta del darrera.
A més, sabia perfecament que necessitaria la CUP per governar perquè sols no arribaven a la majoria absoluta. Que és el finalment va passar. Doncs ara que no es queixi. I això que, a la a nit electoral, tornava a culpar a Esquerra: “si ha guanyat un cop mes En Comú Podem a Catalunya és perquè no ha estat possible la unitat del món sobiranista”.
Mas mai té la culpa de res, però és el principal responsable de com està Convergència: n’ha estat el líder absolut d’ençà de la marxa de Pujol. El balanç electoral -més enllà de l’empat en escons que ha permès salvar els mobles- és que han tret el pitjor resultat en unes eleccions generals.
Tampoc han guanyat en cap circumscripció i han perdut quatre dels sis senadors que tenien. Només una dada: a una estrella de TV3 com Miquel Calçada l’ha vençut el socialista Carles Martí malgrat que tampoc ha sortit escollit. Imaginin el que ven, en els temps que corren, la marca de CDC.
Ara està abocat en la refundació de Convergència. Jo tinc els meus dubtes que una persona que porta quasi trenta anys en política pugui renovar res. Però, pel que sembla, la idea és canviar-ho tot perquè tot continuï igual. En pla Gatopardo. Això sí amb ell, d’una manera o altra, al capdavant.
Mas ha de ser conscient que, a CDC, ja fe més nosa que servei. En la campanya electoral ell i Francesc Homs anaven per una banda -disparant contra la CUP, contra ERC, fins i tot contra l’ANC- i Puigdemont per una altra. Cada vegada que deixava anar una càrrega de profunditat el 130è president de la Generalitat feia cara de circumstàncies o havia de fer mans i mànigues per tapar l’esvoranc. Semblava que volguessin mortir matant.
Per descomptat, no voldria que s'interprétés aquest article com un atac en els moments difícils pels quals passa. Té tot el meu suport per la causa del 9. Però fins i tot en això va errar: es va pensar que l’Estat no faria res. Personalment no he sabut veure per enlloc l’astúcia de la que feia gala el llavors president durant la cloenda del Tricentenari en un lloc tan emblemàtic com el castell de Cardona.
L’astúcia què era? Canviar el nom de consulta pel de procés participatiu?. Fer veure que l’organitzaven els voluntaris per si colava. Mas que pretenia? Donar gat per llebre a l’Estat?. Dimarts a la nit, fins i tot el presentador del Telenotícies vespre Toni Cruanyes -que suposo que no és del PP ni de l’Oficina Antifrau- li va etzibar: "Les coses de les que els acusen realment les van fer”. El periodista de TV3 ni tan sols preguntava, afirmava.
Però a mi no em preocupa Mas ni Convergència, em preocupa el país. El Parlament ha destituït aquest dimecres el director de l’Oficina Antifrau. Així farem bullir l’olla una mica més. El que s'hauria d'haver fet és la reforma de l'Administració i, entre d'altres coses, tancar aquest xiringuito -cinc milions d'euros de Pressupost, cinquanta persones en plantilla- perquè per investigar la corrupció ja hi ha la fiscalia i els diferents cossos policials. Ara ningú se'n recorda, però al senyor De Alfonso el van posar ells: CiU, PSC, PPC i Ciutadans.
Saben quantes lleis porta aprovades el Govern Puigdemont des del passat mes de gener? Segons fonts oficials de la cambra una modificació de la
Llei 1/2016 -per encabir-hi l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural- i tres decrets: el de regulació de les seccions de crèdit de les cooperatives, el l’increment retributiu d'un u per cent als funcionaris i el de la prórroga pressupostària. Anem amb vent de popa.
