No podríem deixar els morts en pau?. El Govern català està aprofitant la mort de Cruyff, la tragèdia de Freginals o fins i tot l’homenatge a les víctimes de Germanwings per escombrar cap a casa.
El 129è president de la Generalitat de Catalunya -Artur Mas signa així els seus comunicats oficials, senyal que no ho ha paït- s’ha afanyat a dir que “Cruyff ens va demostrar que fins i tot les coses més grans estan al nostre abast. Sempre que hi hagi l'actitud i l'encert de cara als reptes". “Vivim un punt d'inflexió, on podem demostrar caràcter, civisme i quan creus en alguna cosa, per gran que sigui, te'n pots sortir”, ha insistit com qui no vol la cosa.
Fins i tot una persona tan assenyada i discreta com el conseller de Justícia, Carles Mundó, al que em sap greu haver de criticar perquè el conec, s’ha apuntat aquest dijous a la polèmica sobre l’actuació del Govern espanyol amb l’accident de l’autocar.
Mundó, en efecte, ha declarat a Rac1 que “no he tingut cap contacte [amb el ministre Catalá] per aquesta qüestió els últims dies. [...] Tampoc hi ha hagut massa interès per ser amables per part del ministeri d'Afers Estrangers, malgrat que les víctimes eren estrangeres”.
Ara resulta que volem ser un estat independent, tenim competències en matèria de trànsit i no hi ha cap víctima catalana, però si Rajoy -al que hem ningunejat durant dos mesos- no truca per donar el condol és un conflicte diplomàtic.
Semblava més aviat un atac de banyes perquè va telefonar en canvi als caps d’estat o de govern: al primer ministre italià, Mateo Renzi; al president i primer ministre francès, François Hollande i Manuel Valls; a la cancellera alemanya, Angela Merkel; i al president de Rumania, Klaus Iohannis. Precisament perquè les víctimes eren d’aquests països.
Tampoc sé si calia que fos el conseller de Justícia qui sortís en defensa del seu col·lega d’Afers i Relacions Institucionals, Exteriors i Transparència. “La tasca s'ha portat a terme per part del conseller Romeva directament amb els consolats i les ambaixades. A nivell internacional, el govern de Catalunya ha donat una resposta eficaç”, ha afirmat.
El mateix president de la Generalitat, Carles Puigdemont, també va aprofitar el viatge per fer-se una foto amb Mateo Renzi malgrat que era un viatge privat per consolar només als familiars de les víctimes. Sense fotos ni recepcions oficials per voluntat expressa de les autoritats italianes.
Però la Generalitat va optar per rebre el primer ministre a l’aeroport de Reus -això em sembla una elemental norma de cortesia- i acompanayar-lo durant tota la jornada. Al seguici s’hi van apuntar fins a tres consellers: Raül Romeva (Exteriors); Toni Comín (Salut) i Jordi Jané (Interior).
Malauradament, el Govern català s’ha llançat a una mena de diplomàcia necrològica per no utilitzar un altre nom pitjor. Senyal, tot plegat, que el procés està en una via morta. Mai més ben dit. Però malament rai si hem d'utilitzar les víctimes per poder tirar endavant un somni.
