Publicitat
La Punteta · 26 de Juny de 2017. 10:46h.

JOAN B. GAVALDÀ

Politòleg

La divisió de la societat catalana

Els independentistes, sobiranistes, processistes, “divideixen la societat catalana”. Aquesta afirmació juntament amb que “posen en perill la pau social” són les preferides per tots aquells que s'oposen a la independència de Catalunya i que semblen no tenir arguments seductors cap els “separatistes”. Però la veritat és que hom comença a estar fart de sentir periòdicament aquesta cantarella.

Tota societat viva que té una ciutadania activa en la vida política, té divisions. El conflicte és inherent en les societats modernes i complexes. Sempre ha hagut, hi ha i hi haurà, divisions ideològiques dreta-esquerra, divisions de classe, divisions religioses, etc. I tota societat que es troba amb aquestes divisions conviu acceptant el suport de que disposa la majoria.

¿Heu sentit alguna vegada algú de la dreta o de l’esquerra que centri el seu discurs per anar contra l’altre, dir que el contrari està dividint la societat? No, el que fa és seduir a l’electorat per intentar aconseguir el màxim suport cap a la seva ideologia i governar.

A Catalunya passa el mateix. Durant dècades, mentre el sector independentista/sobiranista no alçava la veu, els hereus de la transició del 78, de l’”Una, grande y libre” vivien tranquil·lament, sense adonar-se'n que existien unes “formiguetes” que treballaven per aconseguir més adeptes a la seva causa independentista. Ara que el moviment independentista és fort, que alça la veu per canviar l’status quo i que sembla existir un cert equilibri de suport popular entre les dues posicions, els partidaris de l’“España unida jamás será vencida” es queixen i acusen al contrari de crear divisió o posar en perill la pau social.

Crec que no cal ser gaire espavilat per veure una causa i efecte, entre els que consideren que està en perill el seu domini i poder sobre la societat política, econòmica, mediàtica espanyola i els atacs contra els catalans, nazis, totalitaris i colpistes objectiu de l’Operació Catalunya. Perquè tal i com afirma Francisco Marco (Metodo 3) en el seu darrer llibre, el govern espanyol es comporta més com un règim totalitari que no pas com una “democràcia” occidental, perseguint ciutadans catalans per les idees polítiques contraris a l’establishment.

Quan el poder estava ben repartit entre els Pujol guardant la Generalitat i els socialistes la majoria dels principals municipis de Catalunya, no recordo haver sentit mai que la societat estava dividida i podríem dir que ho estava. Però com el poder es trobava “ben repartit”, ningú es queixava. Però ara sí, el poder perilla. Si es creés un nou estat algunes de les elits es podrien quedar despenjades, sense accés a ell o amb dificultats serioses per accedir-hi.

Per tant, com tot va de poder i de qui l’ostenta, cada vegada que sento algú que brama sobre “la divisió de la societat catalana” o que “independentisme fa perillar la pau social” veig clarament que qui brama té por de perdre la seva parcel·la de poder.

I, per acabar, una breu reflexió. En tota societat democràtica madura i consolidada, els conflictes, les divisions d'opinions i les eleccions de les polítiques públiques es resolen a les urnes. Quan els conflictes són simplement ideològics sense afectar l’status quo, el mateix sistema democràtic institueix unes eleccions periòdiques per escollir qui i quines polítiques s’han d’aplicar. Però quan el conflicte i les divisions rauen en el model propi de l'estat, en la seva sobirania, en la seva composició o nou ordre institucional, no es resol amb unes simples eleccions periòdiques, sinó també amb referèndums. D’aquesta manera el ciutadà pot dir si SÍ o NO vol aquests canvis.

Ens veiem l'1 d'octubre.

Publicitat
Publicitat

8 Comentaris

Publicitat
#9 Érika, Terrassa, 30/06/2017 - 17:59

Obviamente ya sabíamos que existen ideas políticas incluso contrarias, pero lo que divide a la sociedad son los hechos consumados, saltarse las leyes a conveniencia. Mientras solo sois vosotros los que os saltais la legalidad os haceis mucho los chulitos. Ya veremos si lo sois tanto cuando nos las saltemos nosotros

#8 el último que cierre, Canovejas, 29/06/2017 - 16:34

Gavaldá...¿quién me asegura a mí que con un estado independiente vamos a estar mejor?...Tú?
Detállamelo con garantías, no me expongas lo que son tus deseos, ni mantras aburridos y sin consistencia.
Yo te podría exponer los míos en sentido contrario y tengo también mis conclusiones.

#7 el último que cierre, Canovejas, 29/06/2017 - 16:03

En las urnas de las últimas elecciones plebiscitarias se resolvieron dudas importantes: 48% daban supremacía en escaños pero no en votos, en cualquier caso lejos del 66% razonable y recomendable para empezar a negociar. Mientras tanto, tus soflamas no pasan de eso, simples soflamas y deseos. La mayoría plebiscitaria NO EXISTE, es bastante inmadura

#6 Mesetario, Meseta, 29/06/2017 - 14:13

Otra división en la hipotética y mega chachi piruli y democrática Cataluña independiente:
Con un 50,01% de los votos, los partidarios de seguir siendo españoles podrían proclamar la independencia de Barcelona ciudad (y gran parte de su cinturón) para incorporarse luego a España.
Al gobierno catalán SEGURO que le parecería, sobre todo, democ

#5 carlos, Lleida, 29/06/2017 - 13:01

Precisamente usted lo clava en el penúltimo párrafo... Un sistema democrático tiene elecciones PERIODICAS... no referendums.