Pel Palau de la Generalitat encara corre aquella anèctoda sobre Josep Tarradellas quan, tot just tornat de l'exili, va rebre un dia Lluís Xirinacs sense corbata i li va etzibar a boca de canó: "què, mossèn, d'excursió?". Si Tarradellas encara visqués li etzibaria a Núria de Gispert: "què, de Carnestoltes?".
Perquè hi ha coses que la presidenta del Parlament -el segon càrrec institucional més important del país- no pot fer com sortir disfressada de fada. Quants errors de comunicació porta aquesta Govern?. De fet, ara s'estenen perillosament a institucions governades per CiU més enllà dels límits estrictes de la Plaça Sant Jaume.
La imatge del Parlament ja va quedar prou tocada amb el pinganillo de Benach a la llotja del Camp Nou i sobretot amb la polèmica del tunning -va trigar cinc dies en donar la cara- però el dirigent d'Esquerra mai hagués comès una relliscada com aquesta perquè era molt conscient de qui i què representava.
El dia que va ser escollit per un segon mandat, el 17 de novembre del 2006, va recordar als 135 membres de la cambra que "vostès no són només polítics, vostès són diputats i diputades al Parlament de Catalunya: representants polítics del poble catala".
Em sap greu perquè tenia una altra imatge de Núria de Gispert. La presidenta de la cambra milita des del 1986 -quatre anys després ja era membre de la direcció- en un partit seriós, almenys en teoria, com Unió Democràtica. Per exemple, Joan Rigol -per parlar d'un predecessor de la mateixa formació- mai va fer una una cosa similar.
Tampoc recordo que ella es prestés a posar pel fotògraf d'aquesta manera quan va ser consellera de Pujol en tres ocasions: Justícia (1995-2001), Governació (2001-2002), i Justícia i Interior (2002-2003). Però llavors per què ho fa ara quan representa al poble de Catalunya?.
Carles Bassaganya, l'actual secretari d'organtzació d'Esquerra, es preguntava diumenge al twitter després de l'ensurt que "la foto Presidenta Gispert serà comentada per tota la munió mitjans que s'inflen a relatar qualsevol acció d'ERC que no els sembla bé?".
És una llàstima, en efecte, que els mitjans de comunicació d'aquest país -amb alguna excepció com e-notícies- estiguin dividits entre "progressistes", "convergents" i "sobiranistes" perquè, si no, Núria de Gispert es mereixiria un seriós toc d'atenció. L'endemà, per exemple, no he vist cap semàfor vermell a La Vanguardia.
Encoratjo des d'aquí a tots els opinadors de CiU a criticar Núria de Gispert amb la mateixa intensitat amb que van criticar el seu dia Ernest Benach. Jo, que vaig criticar-lo quan calia però que tampoc sóc un opinador de CiU, ja ho he fet.
Perquè en política, com en periodisme, una imatge val més que mil paraules. Prou malmesa està la imatge de la classe política con perquè la presidenta del Parlament surti disfressada de fada a la contra d'un diari encara que sigui El País. La foto no és una anècdota, és un error.
