Un dels problemes del procés és que ha posat de manifest la feblesa de la premsa catalana. La transició nacional deixaria al descobert les nostres vergonyes, les nostres dependències, fins i tot la nostra submissió al poder. Com el títol de la darrera novel·la d'Houllebecq.
Ens pensàvem que estàvem entre Lou Grant i Bob Woodward i, al final, serem com una pel·lícula de Fernando Esteso. Parlo en general. Tampoc vull donar lliçons. Però com pot ser que la majoria de mitjans siguin tan benevolents amb el president Mas? Hem perdut el sentit de la crítica?.
Val a dir que la culpa tampoc és exclusiva de la premsa. De retruc em descobert que la majoria d’intel·lectuals d’aquest país estan a sou o col·locats. I que gairebé tots els tertulians, inclosos els de TV3, són de partit. Hem creat un decorat, una Catalunya de ficció on els mitjans van per una banda i la realitat per una altra.
Perquè els que ens pensàvem que Catalunya era una nació mil·lenària hem descobert, astorats, que també és un circ, un culebrot, un vodevil. Les darreres 48 hores de la política catalana donarien per a un tractat de psiquiatria. Maquiavel pararia boig.
Al capdavall, la darrera sessió del Parlament no ha estat marcada per la ILP de l’habitatge o la Llei d’Igualtat sinó per l’embolic de les llistes. A dos mesos de les eleccions més importants de Catalunya en els últlims 300 anys encara no sabem si hi ha llista del president, amb el president o sense el president. De fet, ni tan sols sabem si es presenta perquè tampoc ho va deixar clar en la darrera sessió de control.
I, ben mirat, tampoc és segur que hi hagi eleccions el 27-S malgrat el seu compromís públic. Dimecres se’n va anar a can Cuní i va recordar, com de passada, que “sóc l’únic que pot convocar eleccions” i que només ho faria si es tracta de “guanyar per majoria absoluta”.
Òbviament no ho va dir amb tota claredet perquè el procés està ple de metàfores, eufemismes i passos en fals. Però es va entendre tot. Fins i tot un home tan prudent com Josep Cuní ho va remarcar en tres ocasions. En pla Sant Pere. “Vostè es reserva el dret de no convocar elecciones el 27-S” li va preguntar en una d'elles. I Mas va respondre “no li he dit així”, però no: “no li he dit això”. Capten la diferència?.
Tant se val, l’endemà, a La Vanguardia no ho posaven ni en portada. I, a dintre, titulaven amb un "Mas planteja dubtes sobre la llista pel 27-S sense polítics però no la rebutja". Periodisme de cotó fluix. Però que no havien vist l'entrevista amb el Cuní?.
A El Punt-Avui disparaven cap a Unió que és la manera de tapar els problemes de Convergència. Sense obviar que Unió en tingui. "El cisma a Unió obre una fuita de militants i càrrecs al territori” titulaven a primera plana. Però després la informació quedava quedava relegat a la plana set.
Mentre que, a l'Ara, tampoc s'atrevien a subratllar el desgavell que suposa una llista sense polítics, ni que CDC vulgui una llista sense polítics però amb Mas. Almenys tenien l'excusa de la mort de Leopold Rodés, pare de l’editor, i ho mataven amb un “Mas: ‘la llista civil es ua idea a perfeccionar’” que és com ni fu ni fa.
Els únics que s'atrevien a parlar clar, en aquest cas, eren els d’El Periódico que titulaven amb un "Embolic sobiranista". En un article a la plana dos, Joan Tapia es preguntava com "un polític honest, bon professional i intel·lectualment dotat" com Mas s’havia pogut ficar en un embolic com aquest.
Com jo. La llàstima és que no s’ho pregunti també Francesc Marc-Álvaro. Llavors tindríem més opcions que el president veiés la llum. Mas s’està suïcidant i ningú s’atreveix a dir-li.
La realitat és que, al final, Palau va desconvocar la cimera via TV3 perquè no hi havia acord. Però El Punt-Avui encara titulaven aquest divendres amb lletres ben grosses: “El sobiranisme posar la directa per buscar l’acord”. A l’Ara, almenys, eren més mesurats: “El sobiranisme és dóna més temps”.
En quin món viuen la majoria de mitjans?. A qui volen enredar? Es pensen que la gent és tonta? Que no ho veu?. La credibilitat de la premsa quedarà tocada amb el procés. Ens ho hem guanyat a pols. Ha deixat de ser el quart poder.
