Diumenge passat vaig pensar que La Vanguardia, com la resta de diaris de paper, té un futur negre. Aquell dia, publicaven la cartilla per aconseguir un joc de tres paelles a la pedra. "Fregeix, guisa i cuina a la planxa gairebé sense oli", indicava la publicitat. Calia, això sí, retallar 24 cupons des d'avui fins el proper 21 de febrer. Tot plegat per incrementar les vendes del diari, és clar.
El dia abans havien publicat a la pàgina 19, just a sota de l'article de Fernando Ónega, un altre anunci: "Deixa anar la teva cabellera llisa". En aquest cas es podia aconseguir "un cabell llis i brillant amb un allisat de queratina o japonès". Potser m'hi vaig fixar per la manca de pèl i això meu és enveja pura. Modestament, aspiro a una calba tan brillant com la de Duran. Però tampoc no em va quedar clar, ja em perdonaran, si l'anunci era un tractament d'estètica o d'una perruqueria.
Aquell diumenge també publicaven, amb 36 hores de retard, la notícia dels aldarulls a les Rambles de divendres passat. Es notava que era un refregit d'agències perquè la crònica ni tan sols anava signada. A e-notícies ho vam publicar mentre estava passant i, de moment, porta més de 55.000 visites. Potser tenen excusa perquè ara estan a la Diagonal, no al carrer de Pelai. I, amb les retallades de personal, totes les redaccions estan agafades amb pinces. Però un diari com La Vanguardia no té ningú per anar a cobrir uns aldarulls al centre de la ciutat? I sobretot: no ho pot publicar l'endemà?
A mi em va recordar un dia que, durant la vaga general del 29 de setembre del 2010, estava recorrent la Diagonal en busca de notícies. Just davant de la seu del diari em vaig trobar un antic col·lega. El món fa moltes voltes: fins i tot havia estat cap meu. Mentre jo gravava en vídeo com un piquet feia tancar El Corte Inglés que tenen al costat -i cinc minuts després estava circulant ja per la xarxa-, ell anava a esmorzar, segons em va confessar.
Jo, que vinc del paper, espero que els diaris no desapareguin mai. Però potser haurien de posar alguna cosa de la seva part en comptes de viure de les rendes del passat. I el que ja no estic tan convençut és que sobrevisquin tots. Potser sí que, com diuen els experts, a cada gran ciutat en quedarà només un o dos. Fins i tot en aquest cas La Vanguardia -per tradició i nombre de lectors- té tots els números. Però al nou director del diari, Màrius Carol, se li ha girat feina, molta feina. Li desitjo tota la sort del món.
