Catalunya és un poble que tendeix a la flamarada.
De què ha servit el procés?
Pel que fa a resultats tangibles, de res.
Estem millor o pitjor que fa un any?
Pitjor.
Només cal veure la inestabilitat política, la manca d’acció de govern i de lideratge, el Parlament al ralentí.
Quantes empreses han tornat?
Indepes! Estem més a la vora o més lluny de la independència?
Més lluny.
L’Estat ara sempre estarà a l’aguait. No en deixarà passar cap. Ha estat un tret per la culata.
Més de la meitat de catalans tampoc vol saber res de la independència. Hi està decididament en contra. No hi ha seducció que valgui. La base social -a curt o mitjà termini- no s’eixamplarà.
Malgrat els esforços de TV3, el procés només serà un altra pàgina gloriosa en la història de Catalunya.
Com el Memorial de Greuges (1885).
El Tancament de Caixes (1899).
La Solidaritat Catalana (1906).
Fins i tot -si m’apreten- la Setmana Tràgica (1909). Allò va ser una revolta, no una revolució. Les revoltes són revolucions a mitges.
Es van cremar una trentena de convents, però no hi va haver-hi un canvi de règim.
Per això tornaré a fer la pregunta: pel que fa a resultats concrets què hem aconseguit?
Res.
Després de l’aplicació del 155, vam recular 40 anys.
Vam tornar als inicis de la Transició. Quan es cridava pels carrers “Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia!”
Aixecar el 155, recuperar les institucions i el retorn dels presos i exiliats era exactament això.
De què ha servit a Llei del Referèndum o la de Transitorietat?
Les famoses estructures d’Estat?
Bé això sí: per endollar un munt de gent.
Les concentracions davant d’Economia i Finances o a la Plaça Sant Jaume?
El referèndum de l’1 d’octubre?
L'aturada de país del dia 3?
L'ajornament de les eleccions?
La proclamació de la República catalana?
Bàsicament per destituir el president, el videpresident i tots els consellers.
La Generalitat va ser intervinguda
El Parlament, dissolt.
La vergonya de veure com et convoquen eleccions des de Madrid. Com si fóssim nens petis.
La pròpia exconsellera Clara Ponsatí ho reconeixia aquest divendres en una entrevista a El Punt-Avui. L'endemà van anar a declarar com xais a l’Audiència Nacional.
Per això no calia fer res. No hi havia res preparat. Van sortir per cames.
El procés ha estat un terratrèmol a la política catalana. Ho ha anorreat tot. Les rèpliques encara ers fan sentir.
L'elit dirigent -entre fugits, empresonats i cremats- ha estat literalment escombrada.
Vicens Vives -que avui seria tractat de “botifler”- ja deia fa un munt d’anys que “dominar la història, promoure dirigents i quadres, anar a poc; això és el que ens convindria" (1).
Dirigents i quadres capaços, afegiria jo amb el permís del mestre.
No hem après res. Són una colla de sapastres.
La política catalana està en mans no sé si d’uns eixelabrats, uns incompetents, uns ingenus o les tres coses alhora.
(1) Jaume Vicens i Vives: "Notícia de Catalunya", Edicions Destino, Barcelona 1962, pàgina 25
