En despertar-me l’endemà de 27-S tot seguia igual. I això que havia somiat que, la nit electoral, sortia el president Mas dient unes paraules històriques: “Hem guanyat, hemos ganado, we have won, nous avons gagné!”. Però al Palau de la Generalitat onejava, com sempre, la bandera espanyola. A l’autopista vaig veure un cotxe de la Benemèrita. I al Prat els agents del Cuerpo Nacional de Policía continuaven revisant passaports. No és que no haguessin estat rellevats pels Mossos. És que l’ANC ni tan sols hi havia enviat el sometent
En fi, suposo que, a aquestes alçades, tots els independentistes de bona fe que van votar Junts pel Sí ja saben que això de la independpencia va per llarg, oi?. Ben mirat 62 diputats és un bon resultat electoral -ves per on el mateix que va tenir Mas el 2010 i han passat cinc anys-, però és justet per fer una DUI. Fins i tot si s'hi suma la CUP.
I això que no era una llista conjunta, era una llista multitudinària. Hi havia Convergència, Esquerra, Òmnium, l'Assemblea, Demòcrates de Catalunya, Moviment d’Esquerres, i l’associació Socialisme Catalunya i Llibertat del Toni Comín. Gairebé un moviment de masses. M'he quedat amb les ganes de saber quants vots treurien alguns d'aquests en cas de presentar-se individualment.
Ara, en teoria, han de posar en marxa el famós full de ruta: aprovar una declaració de sobirania, constituir un govern de concentració, proclamar la independència, aprovar un parell de lleis -la de transitorietat jurídica i la del procés constituent- i tornar a votar en divuit mesos. Res, bufar i fer ampolles.
Realment semblava, durant la campanya electoral, que la independència estigués a tocar. Encara recordo Jordi Turull dient el 4 d'agost, després de la dissolució de la cambra, que “acaba més que una legislatura, acaba una etapa d’un Parlament autonòmic”. O Josep Rull, una parell de dies abans a l’escola d'estiu de la JNC, afirmant que “si la majoria és àmplia i sòlida, Europa sempre estarà al costat de la democràcia”.
Però, de debò, qui ens ha reconegut? la Merkel? l’Obama? el Vaticà? el Manuel Valls, que és nascut a Barcelona?. Mentre que la Comissió Europea va rebaixar les plebiscitàries a unes simples “eleccions regionals”. M’estalvio de pensar què diran a Brussel·les quan sàpiguen que a més han de pactar amb la CUP. Aquests no van ser els que que van cremar una bandera europea -a més d'una d’espanyola i una de francesa- durant la Diada?.
Per això em temo que ara entrarem en el procés de fer bullir l’olla. Exactament com amb l’Estatut, que va durar quatre anys. I després amb el finançament. Espero, almenys que aquest cop el Diplocat tingui el detall d’enviar la declaració de sobirania en francès al president Hollande perquè la darrera carta va ser en anglès.
Se n’adonen que, d'ençà les eleccions, ja ningú parla de la independència?. Ni tan sols la CUP. Que els conceptes més utilitzats durant la campanya han gairebé desparegut del llenguatge polític. Tothom sap que, en el fons, la candidatura de Junts pel Sí era una operació de salvament del president Mas perquè, amb les sigles de CDC, no anava enlloc. Cal començar a dir les coses pel seu nom. Jo, que no sóc Pilar Rahola, ja ho deia al mes de juny i vaig tornar a insistir al juliol.
Per això ara comencen a insistir en què cal renovar la coalició de cara a Madrid. Qui és el valent que es presenta com a cap de llista de Convergència després del cas Pujol, del cas Millet, de les ITV?. A qui presentarien? Al conseller Homs? Últimament ja només presideix actes de lliurament de premis al millor vi català.
Doncs bé, ara toca governar. Repartir-se els càrrecs. Administrar les misèries de cada dia. El problema no és la investidura, el problema serà després el dia a dia fins que arribem a Ítaca. Qui pagarà les farmàcies? Què farem amb les escoles concertades si cal pactar amb la CUP? Qui serà el conseller d’Economia? Un lliberal com Oriol Amat?. Que passarà amb la sanitat després de la gestió de Boi Ruiz?. I amb BCN World, el projecte estrella d’aquesta legislatura?
En confiança, són tantes les incògnites que no sé pas què aplaudien aquest dissabte al consell nacional de Convergència.
