La Punteta · 16 de Setembre de 2022. 09:11h.

JORDI GARCIA-PETIT PÀMIES

Jordi Garcia-Petit Pàmies

La gran mentida de l'1-O i una veritat

El cinquè aniversari de l’1-O portarà molta fullaraca narrativa a favor i en contra, però no aportarà prou reflexió assossegada  sobre la interpretació d’aquell fet, que segueix adulterada per les emocions i per la mitificació independentista. Sí que hi haurà manifestacions rabiüdes de l’independentisme presentant 1-O com l’èpica d’un poble, sense  descartar violències al carrer.

L’1-O no va ser un referèndum, no reunia cap de les condicions que requereix una votació per ser qualificada de referèndum.   La Llei 19/2017, del 6 de setembre del referèndum d’autodeterminació, sota l’empara de la qual deien que se celebrava la votació, havia estat declarada inconstitucional i derogada, perquè el Parlament de Catalunya no té competència per legislar en la matèria.

La Comissió de Venècia, òrgan consultiu del Consell d’Europa, una referència indefugible, que els independentistes havien intentat que avalés la convocatòria, ha dictaminat que “qualsevulla consulta referendària s’ha de celebrar d’acord amb la Constitució i la legislació aplicable a cada país”. No fou el cas aquí. El Tribunal Constitucional  i els  tribunals ordinaris  havien deixat ben clar  que la consulta vulnerava  principis i  normes  de l’Estat de dret, era il·legal. I també il·legítima.

Les condicions materials de la celebració relatives a junta electoral (dimitida), cens (universal), paperetes (impreses a casa), urnes (no homologades), interventors (espontanis), recompte de vots (incontrolat)...foren absolutament irregulars, mancades de les mínimes garanties.

La Policia Nacional, la Guàrdia Civil, i els Mossos d’Esquadra en determinats centres, intervingueren per ordre judicial per impedir la votació. L’entestament i la resistència, en alguns casos física, dels que volien votar provocà que  policia i  guàrdia civil actuessin amb contundència.

L’actuació policial ha estat la circumstància del dia més esbombada per l’independentisme, però també per mitjans suposadament objectius, fins al punt de tapar les determinants circumstancies d’il·legalitat, il·legitimitat  i irregularitat manifesta.

No hi va haver “més de mil ferits”, no se n’aportà cap prova, fins i tot s’ha descobert que algunes imatges i narratives eren un bast muntatge, però la llegenda dels ferits per mor de “l’abrivada  determinació dels votants” roman viva fins avui.

Segons el Govern de la Generalitat, que va donar cobertura política, propagandística  i organitzativa a la votació, participaren 2.286.217 persones, el 90,18% de les quals votaren “Sí”, 7,83% “No” i 1,98% en blanc a la pregunta “¿Vol que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?”

Si féssim abstracció de les condicions i les circumstàncies  de la  votació i donéssim per bones les dades del Govern, cosa que seria d’una condescendència extrema, els 2.044.038 “Sí” representen el 36,34% del cens electoral (5.623.962 censats) i el 26,61% de la població de Catalunya (7.679.410 habitants). Falten 767.943 vots “Sí” per arribar al 50% del cens, més 1 vot, que segons en Puigdemont “legitimaria” la independència. Un resultat de l’1-O  molt insuficient per legitimar quelcom tan transcendent  com  una secessió.  

No obstant això, l’independentisme ha mitificat l’1-O, l’ha considerat un acte suprem d’exercici de sobirania del “poble” (independentista) de Catalunya i n’ha deduït un “mandat”, que va cobrir la declaració d’independència (fallida) del 27 d’octubre i que ara és invocat per “implementar la independència”.  
Aquesta és la gran mentida de l’1-O, amb la mala fe dels qui la sostenen i la propaguen i amb la credulitat frívola dels qui se l’empassen.

I, tanmateix, a l’1-O se li ha de reconèixer una veritat: una organització espontània extraordinària, la de portar, amagar i distribuir les urnes, que ni el CNI ni la policia aconseguiren detectar; i una participació real de votants que pel cap baix es podria estimar en prop de dos milions  de persones.

Aquesta veritat de l’1-O hauria d’invitar-nos a reflexionar sobre la mobilització  en aquell moment d’un gruix tan important de catalans que, tot i ser una minoria,  reflectia tant un sentiment de  “desafecció” envers Espanya  com  de “reivindicació” de Catalunya.

Hem de  parlar de l’1-O, no a la manera fal·laç i mítica dels independentistes, ni sols  aturar-nos a criticar un esdeveniment, que per sí mateix no s’aguanta per enlloc, sinó per cercar el retrobament amb els qui, manipulats o no,  malgrat les condicions i circumstàncies  -molts eren conscients de la inconsistència de tot plegat- dugueren a terme un acte col·lectiu , si més no, de protesta.

Publicitat
Publicitat

9 Comentaris

Publicitat
#8 Schluss, Gironès monamour, 23/09/2022 - 18:34

Uns quants varen crear un clima d'euforia que no s'aguantava de cap punt de vista, l'ensarronada es va fer tan grossa que quan va arribar el moment de tirar endavant ja no podían recular, però no van tenir cap mena d'escrúpols per declarar la república que ells mateixos no veien possible i 8 segons desprès anular-la amb tota la barra.

#7 PEUS DE FANG, Barcelona, 21/09/2022 - 09:32

Amb quantes MENTIDES l'hem creat
Amb quantes SUBENCIONS l'estem mantenint
i quant ODI hem agut d'ESCAMPAR, ...

Tot aixo TE UN PREU, que mai no es parla
pero que SI, HAUREM DE PAGAR,
TOTS TOTS

#6 Onofre de Dip, Vigo, 20/09/2022 - 18:29

Un ladrón de guante blanco puede dar golpes espectaculares sin el menor derramamiento de sangre, haciendo gala de una gran habilidad e inteligencia. Y toda esa osadía, puede despertar no poca admiración entre el gran público. Pero no por eso deja de ser lo que es, un delincuente peligroso. Con los perpetradores del 1-O pasa lo mismo.

#5 Jordi Garcia-Petit, BARCELONA, 19/09/2022 - 17:30

En efecte, hi ha hagut un empobriment general relatiu i un empobriment manifest de més de 2 milions de catalans immersos ja en la pobresa i la marginació social després de 23 anys de governs de Jordi Pujol i 12 anys de governs independentistes. Que aquesta realitat sigui imputable als "paràsits castellans" necessitaria una sòlida argumentació.

#4 No soy nadie, Esplugues de llobregat, 19/09/2022 - 15:48

Esto está perdido, solo falta que nos den la estocada final. Nos han indultado, humillado y abandonado y lo volverán a hacer. Si alguien espera que feijo arregle algo está muy autoengañado, solo hay que ver las declaraciones tras la manifestación del domingo 18. En definitiva, NOS HAN VENDIDO, los españoles catalanes seremos unos apestado en EU

#4.1 No soy nadie, Esplugues de llobregat, 19/09/2022 - 17:41

Perdón, quería decir insultado, no indultado, si es que todo es como un chiste