El passat diumenge 21 d'octubre vaig haver de bloquejar un seguidor a Twitter. Com que el dia abans ja vaig haver de bloquejar-ne un altre -pitjor perquè en aquest cas tenia càrrec polític: el secretari de comunicació de Nuevas Generaciones a Catalunya- vaig pensar que ja no venia d'aquí.
Però em temo que el vaig fer un home. Es devia pensar que, havia aconseguit una exclusiva digna del Watergate perquè l'endemà havia retuitejat una quarantena de vegades el següent tuit: "Así los gastan algunos nacionalistas en Cataluña" amb un link a un article (sic) seu al diari El Prisma en el que, com si fos notícia, afirmava: "Xavier Rius, director d'e-notícies, me bloquea la cuenta de twitter".
Almenys era franc perquè, quan va acabar de buidar el pap, es va disculpar: "perdón followers pero necesito que la notícia se expanda y lo más fácil és que los famoso lo retwiteen -:)". Gràcies per la franquesa.
No cal dir que l'article en qüestió em deixa com un drap brut. En la seva opinió sóc "un periodista sin convicciones", "de lo peorcito que uno se puede encontrar en esta profesión", que només m'agrada "el olor de los billetes", "comediante nato" i d'altres subtileses professionals.
Ja sé que potser alguns de vostès fins i tot hi estaran d'acord, perquè e-notícies és un diari plural. Però el problema és que, en periodisme, quan fas una afirmació ho has de demostrar. Amb altres paraules, algú pot pensar que sóc un veritable fill de puta -per dir-ho d'una manera ben gràfica-, però si no té una sentència judicial que ho digui no ho pots publicar. En cas contrari és delicte.
Per això el que més m'ha sorprès és que tot això ho pugi arribar a escriure un estudiant de periodisme de l'Abat Oliba. Em sap greu perquè, a la llista de professors, tenen un dels millors periodistes que he conegut mai, Daniel Arasa; a més de companys de TV3 com Ariadna Oltra; o fins i tot el diretor d'El Mundo a Catalunya, Àlex Salmon.
Algú li hauria d'haver dit a aquest noi que el primer que queda malament amb un article com aquest és ell mateix. En segon lloc, el director del mitjà, Jaume Vives Vives, que li ha permès publicar-lo -fins i tot en portada durant una setmana!- motiu pel qual també n'és responsable. En tercer lloc, tots els companys que formen part de la redacció -inclòs algun professor- i, finalment, la pròpia universitat Abat Oliba.
De fet, vaig enviar un article dijous passat dia 26, a les 18.09 d'acord amb la Llei de Rectificació i encara estic esperant que el publiquin. Estan incorrent, doncs, en un doble delicte mentre no ho facin. He intentat dir-los-hi en persona, però deu ser un diari en pràctiques. No he aconseguit trobar en tota la web una adreça postal o un telèfon de contacte. Tant se val, ara ja el buscarà el meu advocat.
Pregaria, doncs, a tots ells que facin la prueba del algodón: si en comptes de posar Xavier Rius posés el seu nom què en pensarien? Potser el problema és que ara, amb les noves tecnologies, tothom s'atreveix a fer un diari. Fins i tot estudiants de periodisme. En fi, espero que siguin conscients que ni la seva condició d'estudiants ni previsiblement la seva joventut els eximeix de la seva responsabilitat.
En tot cas, l'únic que ha aconseguit l'autor de l'article -que al seu compte es defineix per cert com "católico y poco más": com està l'Església, senyor- és que, a Twitter, hagi emmudit. No he deixat de tuitejar, però difícilment entaulo converses perquè, vista l'experiència, no se sap mai qui et pots trobar a l'altra banda. Abans intentava aclarir tots els dubtes i rebatre les crítiques, fins i tot les més agres, perquè els lectors es mereixen un respecte. Però s'ha acabat.
I, el que em sap més greu de tot plegat, és el paper de la pròpia universitat. Sabia que la universitat espanyola estava malament, però no imaginava que estigués tant malament. Què els hi ensenyen a l'Abat Oliba?. En aquest assumpte ha badat el rector, Carlos Pérez del Valle. Fins i tot la cap de premsa, Belén Marrón. Quina imatge donen si alumnes d'aquest centre universitari poden arribar a escriure coses com aquesta?.
Sospito que el problema és que, per a l'autor de l'article, jo sóc un "nacionalista catalán" i no sé si ajuda el fet que recentment sortís, amb una estelada, a una cadena com Intereconomía malgrat que, per cert, es van portar com uns senyors.
Tant se val. A e-notícies el director té les seves pròpies idees -només faltaria-, però em sembla que hem tractat en aquest diari al PP o Ciutadans amb el mateix respecte professional que hem tractat CiU, ERC o qualsevol altre formació política. I si no preguntin-ho a Alicia Sánchez-Camacho o Albert Rivera. El respecte, en periodisme, no s'hauria de perdre mai. Espero que aprenguin la lliçó.
PD/ Aquest article ha estat enviar al diari El Prisma per a la seva publicació d'acord amb la Llei Orgànica 2/1984 de 26 de març, reguladora del Dret de Rectificació.
