Cal renunciar urgentment a la immersió lingüística. No perquè ho digui un raper, que també, sinó perquè si no potser salvarem el català, però enfonsarem definitivament Catalunya.
Aquest dissabte a TV3 anaven sobrats. Van omplir mig TN amb una manifestació de 8.000 persones -crec que la comunitat educativa són unes 60.000- i una altra de 200 cremant fotos del Rei. A partir d'ara els casaments també haurien de poder sortir al Telenotícies.
Però el més trist de tot és que portem més de trenta anys posant pedaços amb l’anglès. Pujol, d’això fa més de dues dècades, ja parlava de la Catalunya trilingüe. Seguim igual en plena revolució digital. Quan l’idioma de Shakespeare ha esdevingut imprescindible per als negocis i el turisme.
Encara recordo que, el 13 de novembre del 2013, en l'època del govern dels millors (sic), Mas va dir que el “coneixement de llengües, especialment l’anglès, és un tema central de país”. Va fer aquestes declaracions durant la signatura d’un conveni a Palau entre el Govern i la CCMA.
El canal Super3 emetria a partir d'aleshores la sèrie Wordgirl -traduïda aquí com la Supermots- en versió original en horari lectiu per tal que, en teoria, la poguessin veure a classe. No sabia si posar-me a riure o a plorar.
Saben quanta gent va signar el conveni en qüestió? Cinc persones!: El president, fins a tres consellers (Homs, Rigau i Felip Puig) i el president de la CCMA, Brauli Duart. Tots a corre-cuita a fer-se la foto. Només faltava l’Obama.
El llavors titular d'Universitats, Andreu Mas-Colell, ja havia anunciat a bombo i platerets uns mesos abans que "els universitaris catalans hauran de demostrar que saben anglès o una altra llengua estrangera per poder graduar-se".
Però el nivell exigit era només el B2, l'equivalent al First Certificate. A més, posteriorment se'n va desdir: no entraria en vigor el proper curs sinó més endavant. Mascu va ara publicant llibres en pla jo ja ho deia. Com Xavier Trias.
Per això, com tal que introdueixin l’anglès com a llengua vehicular a les escoles i amb professors nadius tant me fa que posin també el castellà. Si volen repartir-ho en un 33% per a cada llengua ja m’està bé. En aquest tema, com en d’altres, no podem perdre més temps.
Sospito tanmateix, que no és un tema idiomàtic sinó ideològic: el que volen es fer bons catalans. La llavors consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, ja va assegurar un dia que “la immersió no és ideològica”.
Curiosament la mateixa consellera que va anar a una escola privada i trilingüe de l'Opus a Tarragona. No és precisament predicar amb l'exemple. En el fons, quan diuen “per un país de tots, l’escola en català” ja transmeten una idea de país. El seu país.
Si no no s'entén tampoc la tossuderia, la defensa aferrissada, les posicions inamovibles. Potser fa trenta anys, quan el català sortia del franquisme, calia la immersió. Ara caldria readaptar el model als nous temps i la globalitzación sense que es vegi com un casus belli o un atac a Catalunya.
Malauradament, han convertit l'escola pública en un escola per als pobres. El que s’ho pot pagar envia els fills a la privada. Mas ja va anar Liceu Francès. I Junqueras a l'Italià. Montilla -el PSC també defensa la immersió- va matricular les bessones al Col·legi Alemany. Així qualsevol.
Al final el sobiranisme sí que tindrà una mica de carlisme: de retorn a la terra, a les essències. Hauria de ser un projecte modern, transversal, políglota i sobretot que toqués de peus a terra. Però acabarant reivindicant la Catalunya de Torras i Bages, aquella de Catalunya serà cristiana o no serà.
