Dies enrere em vaig trobar Oriol Junqueras al bar del Parlament i li vaig dir que no m’agradaria estar a la seva pell. Quan em va preguntar per què li vaig dir que, en cas d’arribar a president, es trobaria els 60.000 milions de deute que li hauria deixat Artur Mas. I, en segon lloc, que hauria de sortir al balcó de la Generalitat i proclamar una DUI, que tampoc no és fàcil.
Llavors vaig notar, en pla Risto Mejide, un espurneig d’escepticisme en els seus ulls. Ara ho he entès: en l’acte que va fer dimecres passat per presentar el full de ruta d’Esquerra per als propers mesos no hi ha cap Declaració Unilateral d’Independència.
És veritat que en la crida a un nou país -molt subtil: sembla el nou país de l’ANC- la paraula independència surt nou vegades, però no diu res de la DUI. Al contrari, primer caldria fer eleccions constituents, després un govern de concentració, tot seguit un referèndum sobre la nova Constitució -al jutge Santiago Vidal se li ha girat feina- i finalment proclamar la República Catalana.
A aquest pas la transició nacional pot durar una, dues o més legislatures. A mi que sempre m’acusen de tebi, de botifler, de cobrar del CNI, pensava que n’hi havia prou amb una àmplia majoria per tirar pel dret. Potser Junqueras està escamat perquè tots els que han sortit al balcó de la Generalitat en un moment d’eufòria -de Companys a Zapatero- a l'hora de la veritat han acabat malament.
Si fa no fa com Mas, que el mateix 9N es va afanyar a demanar una “consulta definitiva”. Si amb el procés participatiu hem estat dos anys d’estira-i-arronsa no vull ni imaginar quant ens podem tirar ara amb l’esmentada “consulta definitiva”. Governar és més difícil que fer volar coloms.
De fet, en la roda de premsa de dimarts, el president va anunciar quatre punts: la citada consulta, una ronda de converses amb els partits, la carta a Mariano Rajoy i el “diàleg permanent”. Però portàvem quasi dues hora de compareixença i encara no havia dit cap iniciativa de govern. Fins i tot quan li vaig preguntar si ara tocava governar em va respondre amb el projecte de llei de la Formació Professional. Però fa quatre anys que sento parlar de la reforma de la formació professional.
En certa manera, uns i altres, volen continuar fent bullir l’olla.
