Només volia dir que, malgrat l’eufòria, un hipotètic referèndum d’autodeterminació no està guanyat. Ni de bon tros. En certa manera, les cues -motivades per l’escassedat de locals de participació-, van donar una imatge una mica distorsionada del 9N.
Però, en realitat, va votar només el 35% del cens electoral. Uns dos milions de persones d’un total de 6,2. I, d’aquests dos milions, un 1,8 va votar a favor de l’estat independent. És a dir, la independència no va arribar al 30% del total del cens.
Amb l’agreujant que no era un cens autèntic: podien joves a partir de 16 anys -malgrat que l’edat legal per fer-ho és 18- i immigrants amb tres anys de residència legal. No és desgavellat pensar que aquests, en el cas de votar, van fer-ho pel sí sí.
En certa manera, el procés participatiu ha mostrat el sostre del sobiranisme. En el cas d’un referèndum legal i pactat, no sé si augmentaria de vots. Els que estem a favor de la independència, diumenge, vam anar tots a votar. Mentre que l’unionisme -la majoria del qual es va quedar a casa- votaria en massa.
Tampoc no és fàcil la independència -ni tan sols per mitjans democràtics- quan tens tota la força d’un Estat al davant. La prova és que el Québec ho ha intentat dos cops (1980 i 1995) i Escòcia un (2014) sense que ni un ni l’altre, de moment, se n’hagin sortit.
També sembla difícil poder fer comparacions amb unes eleccions al Parlament, però a les del 2010 els partits del dret a decidir (CiU, ERC, ICV-EUiA SI i Reagrupament) van superar l’1,7 milions de vots encara que això tampoc no vol dir que tots estiguin a favor de la independència. Mentre que a les eleccions del 2012, els 2,1, que s’acosta als 2,3 de diumenge passat.
En el fons, el sobiranisme sempre s’ha mogut en la frontera dels dos milions; el que passa és que fa més soroll i és més actiu -està més ben vist- que l’unionisme. Però quan repasses la diferència entre els votants i el cens electoral t’adones de la distància que encara hi ha. Hem estat més pendents dels sí-sí, els sí-no, els sí-blanc, els no, els en blanc i els altres, que del nombre total de votants.
Només cal agafar alguns municipis, sobretot de l’àrea metropolitana, que és on es remenen les cireres. A Barcelona, el cens és de 1.145.000 votants i van votar 279.000 persones. A l’Hospitalet, 171.000 i van fer-ho uns 20.000. A Santa Coloma, 78.000 i van anar-hi 9.700. I, a la Badalona de Xavier García Albiol, de 154.000, 34.000, segons les dades publicades ahir per El Punt-Avui.
No, no està guanyat. Queda molta feina per fer.
