Ja ho vaig dir en un article anterior: si el Mariano ens deixés votar a més d'un se li posarien per corbata. L'últim a donar-me la raó ha estat el coordinador general d’EUiA, Joan Josep Nuet, que defensa la consulta per promoure una República Catalana que "lliurement es pugui federar”. Suposo que no deu ser amb la República Popular Democràtica de Corea -més coneguda com Corea del Nord-, o amb la República Popular de la Xina encara que siguin dels seus, sinó amb Espanya.
Però per això calia tant enrenou? Per això ens quedem com estem perquè, si fa no fa, un estat de les autonomies és com un estat federal. Si més no Maragall es va empescar allò del federalisme asimètric, que anava un pas més enllà, però ja saben com va acabar l'expresident.
I el portaveu adjunt d'ICV, Josep Vendrell, admetia també aquest dimarts que "no som una força independentista". "Nosaltres som una força política de cultura federalista", va afegir i quan arribi la consulta “decidirem democràticament quin és el nostre posicionament”. Aquests ho fan al revés: primer decideixen i després consulten a les bases. N'hi ha més d'un que, si no hi hagués consulta, es trauria un pes de sobre.
De fet, crec que ni tan sols Convergència és sobiranista perquè han bastit tot el procés a base d'eufemismes. No és un referèndum d'autodeterminació, és una consulta. No és el dret a l'autodeterminació, és el dret a decidir. I, en campanya, parlaven d'estat propi que després vam descobrir que no volia dir necessàriament un estat independent. Quan en política fas servir eufemismes malament rai perquè, en el fons, amagues la realitat.
Aquí els únics indepedentistes de debò -a més del tàndem Carme Forcadell i Muriel Casals, que no s'hi juguen res- són els d'ERC i la CUP. Si en una reunió del grup parlamentari de CiU preguntéssim quants volen la independència ara mateix amb totes les conseqüències i incerteses -l'euro, la UE- potser aixecarien la mà els més agosarats: Rull, Corominas, Turull.
Però què votarien, per exemple, David Bonvehí? Xavier Dilmé? Antoni Fernández Teixidó? Benet Maimí, Anna Figueras o Glòria Renom per esmentar alguns noms triats a l'atzar? O el conseller Santi Vila, que posa Puig i Cadafalch -Puig i Cadafalch, ni tan sols Prat de la Riba- per davant de Macià i de Companys. Fins i tot sobiranistes que hi toquen com Felip Puig o Germà Gordó?
Vostès s'imaginen de debò el conseller Pelegrí votant per la independència? Què faria la vicepresidenta Ortega?. Però si Duran va revelar què va votar a la consulta de Barcelona, però va votar que no. Ara, la de veritat, votaria que sí?. En la seva darrera certa setmanal, el líder d'Unió deia que "identificar consulta amb independència és un error". Té part de raó a veure si la proposta catalana colava a Madrid, però és evident que ell no ho deia per Madrid, sinó per ell mateix.
Ens han venut la consulta com si fos una sessió de running. Quan estàs acostumat a fer exercici físic i, un dia no en pots fer, et sents neguitós. Doncs el mateix, però amb la consulta. Com si l'important fos votar. No, l'important no és poder votar, l'important és poder decidir entre independència sí o independència no. La resta és fer bullir l'olla.
