A mi em sembla un disbarat que l’Estat prohibeix les estelades a la final de la Copa. Un veritable atemptat a la llibertat d’expressió. L'Estat ha actuat amb un lògica implacable: silban el himno, pues vamos a joderlos. La mesura només servirà per encabronar encara més el personal. La xiulada se sentirà fins a Vallecas.
Però què esperaven? Que l’Estat es quedés amb els braços creuats?. Aquí cada maniobra del Govern espanyol en contra del procés ho agafem com si un cas de 'guerra bruta'. Ens enrabiem, posem el crit al cel, però en el fons ens va bé. Retoalimenta el procés.
L’Estat envia representants diplomàtics per tota Europa per fer campanya i ens indignem. I si l’ambaixador espanyol a Suècia intenta interferir una visita del conseller Romeva el president ho denuncia al Parlament. Però que es pensen que és la política? Un foc de camp? Un picnic? una excursió en autocar? La política també és Fouché i Talleyrand.
Això sí el mateix dia que Carles Puigdemont anuncia que, en repressàlia, no anirà a la final de la Copa -jo crec que li han tret un pes de sobre- el vicepresident Junqueras li demana a Luis de Guindos, a veure si pot passar 1.600 milions de crèdits a curt termini al FLA. I encara sort que el ministre d’Economia té la gentilesa de reunir-se amb ell a la seu de la conselleria perquè el seu col·lega Cristóbal Montero l’hagués engegat a dida.
En el fons estem perdent la batalla mediàtica. També a l’exterior. Però si hem xiulat també l’himne de la Champions!. Al capdavall, la UEFA ja ha sancionat el Barça en dues ocasions per les estelades amb 45.000 i 30.000 euros de multa, respectivament.
Tot plegat demostra que això que el món ens mira és un invent i que, a Europa, estan cada vegada més farts de nosaltres. El cas dels catalans ha esdevingut un maldecap. Entre la crisi econòmica, la dels refugiats, el Brexit o el mateix futur de la Unió Europea no volen saber res de nosaltres. La prova és el darrer viatge del president a Brussel·les.
De vegades, el procés és d’una ingenuïtat total. Ahir el Parlament va estar pendent tot el dia d’Arnaldo Otegi. No sé si és bo per al procés que Otegi esdevingui el nou referent o que el procés hagi esdevingut el nou referent del nacionalisme abertzale. Però així ens va.
