Com que el passat 15 de febrer vaig criticar el Cercle Català de Negocis per ficar-se amb Pujol -l'autèntic, no l'Oriol- avui voldria felicitar-los, perquè el passat 1 de març van ser els únics a advertir del risc d'una nova emissió de bons patriòtics del Govern català. En un nota de premsa alertaven que amb aquesta mesura "l’únic que s’aconsegueix és fer més gran la pilota de l’endeutament” i es preguntaven “fins quan la Generalitat podrà seguir fugint endavant?”.
Amb altres parts del comunicat ja no hi estic d'acord, perquè n'hi ha que es pensen que això de la independència és bufar i fer ampolles. Ho dic sempre: la independència exprés no és possible amb només 14 diputats de 135 que té el Parlament de Catalunya. De fet, en són 10 + 3 + 1 perquè, com saben, estan a mata-degolla.
Però de tots els partits polítics i agents socials de la mal anomenada societat civil -això de la societat civil és un invent- els del Cercle Català de Negocis són els únics que han posat el crit al cel amb la quarta emissió dels esmentats bons patriòtics. I això que fins i tot jo, que sóc de lletres, sé que la Generalitat haurà de tornar amb interessos el que ara ingressarà. Els deutes, tard o d'hora, s'han de pagar.
La creixent pilota financera de la Generalitat -no m'ho esperava d'un conseller com Mas-Colell- és, doncs, una de les pitjors notícies econòmiques de l'any. Malgrat que entre els aldarulls per la vaga general, els problemes econòmics de Catalunya Caixa -algú demanarà mai responsabilitats a Narcís Serra?- o el caramelet d'Eurovegas ha passat relativament desapercebuda. Avui que comença la campanya institucional -1 d'abril- serà recordada en el futur com una data tràgica de la nostra història. Una altra.
Cal recordar que quan José Montilla -i Antoni Castells- van posar-ne en marxa la primera, l'ara president de la Generalitat va afirmar que era perquè "han deixat a la Generalitat pelada i arruïnada". I Josep Antoni Duran i Lleida va escriure al seu bloc que era sospitós que l'emissió de bons s'anunciés l'endemà de saber-se que la Generalitat "no podia pagar en la data pactada la factura de les farmàcies". Com deuen estar ara, doncs.
Per això, a la roda premsa de Consell Executiu del passat 27 de març, li vaig preguntar al portaveu del Govern sobre la qüestió i la resposta em va deixar glaçat, malgrat les temperatures primaverals d'aquests dies. Francesc Homs va admetre sense embuts que la quarta emissió des del 2010 és per al "refinançament de les anteriors" perquè "el deute queda, és la motxilla que portes: l'has d'anar refinançant". A aquest pas, la motxilla aviat estarà tan carregada de pedres que no ens podrem ni moure.
La nova emissió de 2.000 milions coincideix, en efecte, amb el venciment de 2.300 milions de la d'abril de l'any passat. Gairebé he perdut el compte, però a hores d'ara juraria que en portem quatre: novembre del 2010 (Montilla), abril del 2011, octubre també del 2011, i abril del 2012. Mas (3) guanya Montilla (1) per golejada. Com si fos un partit del Barça.
El pitjor de tot és que les xifres demostren que ens van prendre el pèl a tots plegats amb el finançament i, de retruc, amb l'Estatut. Encara recordo les paraules de l'aleshores president Montilla al debat monogràfic el juliol del 2009: "és el millor acord de la història del nostre autogovern recuperat". O les del seu darrer discurs de cap d'any: "és un molt bon acord, just i solidari. I que ja ha suposat enguany més recursos per a Catalunya". Si se'n descuida.
No anem bé. Gens bé.
Si t'agraden les coses clares, t'agradarà aquest llibre (11,40 euros):
Crítiques i ressenyes:
http://www.contralabarcelonaprogre.cat/
També em pots seguir al Twitter:
