Publicitat
La Punteta · 31 d'Octubre de 2012. 09:54h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

La pluralitat als mitjans públics

Ahir vaig assistir a un debat al Col·legi de Periodistes sobre "El futur dels mitjans de comunicació públics de Catalunya" amb uns convidats de luxe: Santi Vila (CiU), Núria Parlón (PSC), Marisa Xandri (PPC), Marta Ribas (ICV-EUiA), Enric Marín (ERC), Núria Cadenas (SI) i Jordi Cañas (Ciutadans). Però, en el fons era un debat en camp propi sobre qué hay de lo nuestro o ni un acomiadament a TV3 o Catalunya Ràdio a partir de l'1 de gener. Ni tampoc a TVE, ara que tornen a bufar aires d'ERO per la cadena estatal.

A més, en un debat d'aquestes característiques, sempre surt el tema del "servei públic", la "pluralitat' i, per descomptat, la crítica als blocs electorals ara que s'acosten eleccions. Jo també estic en contra dels blocs electorals, però com poden refiar-se els nostres polítics -i sobretot els electors- dels mitjans públics si moltes vegades els periodistes  són d'un color o l'altre?

Sempre em fa la sensació que quan l'esquerra col·loca els seus periodistes als mitjans públics ho anomenen pluralitat i quan els col·loca la dreta és manipulació. I que consti que no estic a favor ni dels uns ni dels altres. Els mitjans públics no haurien de ser ni de dretes ni d'esquerres: haurien de ser neutrals.

El moderador, per exemple, Xavier Sitjà, va defensar aferrissadament "la nostra funció democràtica d'informar la ciutadania". Però Sitjà -a més d'un excel·lent presentador de Sant Cugat- va ser alcalde d'Esparreguera (Baix Llobregat) entre 1997 i el 2003 per Entesa pel Progrés, una coalició propera a ICV. Amb quina neutralitat podia presentar notícies en un Informatiu -abans o després- si va acabar d'alcalde en una coalició propera a ICV?

Un altre exemple de pluralitat: Enric Marín, que va ser Secretari de Comunicació del Govern i, més tard, president de la CCMA. De fet el tripartit el va posar amb calçador al capdavant de la Corpo quan Albert Sáez els va deixar tirats. Per això va fer servir un decret d'urgència, que el Consell Consultiu va tombar. Va dimitir llavors encara que fos per ètica professional? No, per descomptat que no.

De fet, Marín va continuar al càrrec -i suposo que amb certes aspiracions de continuar- fins a la renovació del consell de govern. Per Sant Joan Despí encara diuen que les rebudes que feia a Mas -acabat d'escollir president de la Generalitat- quan era entrevistat eren similars a les del Piqué aquell vegada que va venir el Bush. Altres, com el president del CAC, Ramon Font, almenys va tenir la gentilesa de dimitir abans que no el fessin fora.

Encara recordo que, quan s'estava negociant el consell de govern de la CCMA, el tripartit va vetar David Madí amb l'excusa que havia estat Secretari de Comunicació del Govern. Després Esquerra va posar dos exsecretaris de comunicació del Govern al capdavant de la CCMA -els esmentats Enric Marín i Albert Sáez- sense cap remordiment de consciència.

Pel que fa a la representant d'Iniciativa, Marta Ribas, va començar la seva intervenció al Col·legi de Periodistes dient que "em sento com a casa perquè vinc d'aquest món". Després fins i tot se li va escapar que havia treballat "dotze anys en un mitjà públic". I jo em pregunto: si és una dirigent d'ICV estava garantida la seva neutralitat professional?

Fins i tot la presidenta del comitè d'empresa de TVC, Núria Amat, va fer una intervenció més digna d'un diputat de l'oposició que de presidenta del comitè d'empresa perquè li va etzibar a la representant del PP, Marisa Xandri, si "vostès són conscients que cada dia destrueixen -les negretes són meves- llocs de treball i no donen alternatives? Vostès són incapaços de donar sortida a tota la gent que està a l'atur?"

"On esperen -va continuar en una brillant intervenció parlamentària- que vagin els professionals de TVC i de Catalunya Ràdio quan estiguem a l'atur? Ja estem una mica farts de sentir que la solució del dèficit passa per la reducció de plantilles". Com si un govern, qualsevol govern, fes retallades per plaer. De fet, a França i Holanda governs d'esquerra també han hagut de fer retallades.

Potser tot plegat ho he somiat i, a la mesa presidencial, no hi havia ni el Xavier Sitjà ni l'Enric Marín que jo conec. Si cap d'ells em poguessin desmentir alguna de les afirmacions que he expressat aquí ho agrairia. De fet, ho volia plantejar ahir mateix però com que el debat és va allargar -més de dues hores!- vaig haver de marxar. També voldria que entenguessin, malgrat la duresa d'algunes afirmacions -Enric: ja em coneixes- que no són crítiques personals, sinó una inquietud professional.

Em temo que, una vegada més, el periodisme sortirà tocat d'aquestes eleccions. Tant de bo no apareguin aquest cop les habituals llistes de periodistes a favor d'un candidat o altre com en anteriors ocasions. Però a la professió hem tingut ja alguns episodis gloriosos: la columnista estrella de l'Ara, Eva Piquer, s'ha passat a Esquerra i Xavier Sardà ha donat suport a Pere Navarro.

No he sabut mai si quan Manel Fuentes el va fitxar com a tertulià dels Matins és perquè era bo o perquè havia demanat el vot per Montilla -llavors a Catalunya Ràdio manava el tripartit-, però la veritat és que també em va estrenyar veure'l després felicitar Mas el dia de la presa de possessió com a nou president. Aquell dia, al Pati dels Tarongers, només hi havia futurs consellers, familiars i convergents.

I el sector catalanista del PSC va difondre recentment un manifest en el qual hi havia alguns periodistes destacats com Josep Maria Balcells. Sempre m'he preguntat si quan va presentar un Telediario a TVE en època del PSOE era perquè era bon periodista -amb franquesa, no era Letizia presentant- o perquè era socialista. Després Maragall el va tenir de cap de premsa a l'Ajuntament i més tard el van nomenar director -o sotsdirector, tant se val- d'un mitjà públic com Barcelona TV per acabar finalment tan brillant carrera professional de diputat del PSC.

Amb tots els periodistes que són d'una corda o un altra sempre tinc, doncs, el mateix dubte: fan carrera per mèrits professionals o simplement perquè son dels nostres? L'últim cas és el de Vicent Sanchis al qual CiU ha endollat ara a la Xal. El que han fet CiU i PPC -per posar noms i cognoms: Salvador Esteve i Alberto Fernández- amb la Com bàsicament és treure els socialistes per posar els nostres.

I m'estalvio parlar avui de TV3 perquè necessitaria un altre article sencer, però el que està fent CiU amb TV3 no s'havia atrevit a fer-ho ni el PSC. Ara, en ple debat sobiranista, l'excusa és que TV3 no està al servei del Govern, sinó del país. Però fins i tot jo, que votaria sí en un referèndum d'autodeterminació, m'avergonyeixo com a periodista d'algunes tertúlies i programes d'entreteniment de la nostra. Si hi hagués més pluralitat serien més interessants i tot. Almenys hi hauria una mica de caliu.

Ara entenc per què no em volen a les tertúlies de TV3.

Publicitat

10 Comentaris

Publicitat
#9 reivax, vax del rei, 22/11/2012 - 20:10

Xavier dius: "Jo també estic en contra dels blocs electorals, però com poden refiar-se els nostres polítics -i sobretot els electors- dels mitjans públics si moltes vegades els periodistes són d'un color o l'altre?". Així hi hauria d'haver blocs tot l'any?!

#8 Pere Pagès, CATALONIA IS DIFERENT, 06/11/2012 - 17:49

Jo, evidentment, votaria NO al referendum de secessió, però Rius, avui també l'has clavat noi. Mercès!

#7 Joaquim, Barcelona, 01/11/2012 - 22:21

S'oblida sovint que una TV no és només informació i periodisme. I el paper de Tv3 a Catalunya no és el d'un negoci privat teledirigit des d'Itàlia, com el duopoli televisiu espanyol. Anar d'enfant terrible contra una peça bàsica per a Catalunya i reclamar EROs a la CCMA és signe d'enveja i pocapena

#6 Jordi del Poble-sec, Barcelona, 01/11/2012 - 00:50

El problema no és només la pluralitat dels mitjans públics sino també dels privats. Tots els mitjans audiovisuals de masses son concessions a grans grups empresarials que defensen el mateix sistema econòmic. El sistema impedeix que qualsevol ideologia que lluita contra ell, pugui arribar al poble.

#5 mar, gava, 31/10/2012 - 16:58

Cuanta razón tiene sr. Rius, pero recuerde que hay que llenar la nevera....no le de vueltas.