No cal dir que Iniciativa té tot el dret del món a presentar una moció contra la monarquia al Parlament. De fet, ho va anunciar a bombo i plateret Joan Herrera diumenge passat durant la manifestació a favor de la República. "Volem -va dir llavors- un referèndum perquè tots podem decidir si volem democràcia o monarquia". És una manera tan legítima com qualsevol altra per sortir als diaris.
Tot i que els d'ICV, en aquest cas, fan trampa perquè el debat no és entre democràcia o monarquia, sinó entre monarquia o república. Al capdavall, entre les democràcies més avancaçades del món hi ha la monarquia del Regne Unit. O la de Suècia, paradigma de les polítiques socials. La monarquia és també la forma escollida per altres països europeus com Noruega, Dinamarca o Holanda. I, no per res, però Corea del Nord és una república.
Però el ple va aprovar aquest dijous -amb els vots d’ERC, ICV-EUiA i la CUP- una moció que reclamava un referèndum sobre la forma d'Estat. CiU, PSC i C’s es van abstenir i el PPC hi va votar en contra. Està molt bé que el poble català s'expressi, a través del Parlament, sobre aquesta qüestió cabdal per a la nostra convivència. Fins i tot encara que no tingui competències. O que, entre abtencions i vots en contra, tirés endavant per només 33 vots. El mateix dia, per cert, que el nou rei visitava per primer cop Catalunya. És ganes de tocar la pera. Com volen llavors que faci de mitjancer?.
I, com que era un poti-poti transaccionat entre ICV i ERC, hi havia una mica de tot: lamentava el caràcter d’urgència amb què s’ha aprovat la llei d'abdicació, declarava que s’hauria d’haver convocat un referèndum, negava legitimitat a la successió, lamentava l’actitud de no permetre la consulta del 9N i fins i tot elogiava el dret a decidir. Era com un big mac con doble de queso. L'estrany és que, amb tantes votacions, Núria de Gispert no es tornés a fer un embolic.
Però l'important de debò és que, al darrer ple, s'ha aprovat una sola llei, una llei bàsica com la creació del nou Col·legi d’Economistes de Catalunya. A Wall Street ja tremolen. L'altre dia, a la sessió de control, Albert Rivera, deia que aquesta legislatura portem només tres lleis.
Tampoc no cal valorar l'empenta d'un govern pel nombre de lleis aprovades -com li passava al tripartit- però la iniciativa política d'un govern es mesura, en bona part, pel seu volum legislatiu. I, a Catalunya, són faves comptades.
La resta del ple han estat mocions sobre la TDT de TV3, la situació dels Mossos i el Cesicat, la violència dels grups radicals, l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, l’economia del tercer sector i l’estabilitat de les entitats socials. Fullaraca.
Fa anys el diputat de CiU i llavors alcalde de Tarragona Joan Miquel Nadal, que també havia estat parlamentari a Madrid, va encunyar l'expressió de "Parlament de fireta" per referir-se a la cambra catalana cosa que li va costar un disgust al llavors president de tan venerable institució, Joan Rigol. I Alfons López Tena va repetir la cèlebre frase arran de la reforma laboral.
L'enyorat notari va dir que "em sento com un actor d'Star Trek prement un botó al simulador" perquè "aquí no es decideix la reforma laboral". "Veuen vostès aquí els dirigents dels sindicats o els empresaris? Doncs no, perquè saben que aquí no es decideix res important, tot és virtual", va afegir. Aquest cop la topada va ser amb Núria de Gispert.
És la política galeria, legítima, però que fa decrèixer també una mica més la confiança en les nostres institucions. És com quan el Parlament aprova una declaració solemne sobre el suport al procés pacífic de transició democràtica a Líbia posem per cas (10 de març de 2011). En fi, tampoc no cal que els expliqui a hores d'ara com han acabat a Líbia.
