No facin cas de Francesc-Marc Álvaro, que aquest dilluns afirma a La Vanguardia que el judici de Mas, Ortega i Rigau és una "derrota" de l’Estat. Per cert, no li he vist cap article sobre Santiago Vidal.
Ni de Mònica Terribas, que assegura que “qui se la juga de debò és l'Estat”. Viuen del procés. Ho he dit sempre: els editorials als mitjans públics haurien d’estar prohibits. Si volen fer mítings fora de micròfon.
Tampoc hi ha cap diferència entre el que deien Álvaro o Terribas que el que deia el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, que ha manifestat per la seva banda que “l’Estat espanyol té un problema, un problema greu”. És el procés d’osmòsi que viu el poder i la premsa a Catalunya.
Perquè més enllà de les aparences el judici del 9N és la primera derrota del sobiranisme. Els mateixos que ara fa més d’un any votaven al Parlament una declaració de desobediència que declarava solemnement “l’inici del procés de creació d’un estat català independent en forma de república” i que consideraven el TC “mancat de legitimitat” han compareguit avui davant d’un altre tribunal.
L’èpica ha durat fins a la porta del TSJC. Mas, Ortega i Rigau han entrat després a la sala com els xais entren a l’escorxador. Amb el cap cot. Es veritat que han rebutjat contestar a la fiscalia i a l’acusació, però és un dret que assisteix a tots els processats. És el mínim que podien fer.
Contestant a la defensa assumien ja l’autoritat del tribunal i, de retruc, de les institucions de l’Estat espanyol. Tant per tant haver fet algun gest de grandesa. Marxar o dir que ja estaven condemnats d’antuvi.
Al cap i a la fi ni tan sols es juguen penes de presó. Només d’inhabilitació. I tots ells -llevat de Mas, que vol i dol- estan a les acaballes de la seva carrera política. No tenien doncs res a perdre. Potser hagués servit per donar la volta a la truita. Els hi ha faltat èpica. Qualsevol procés històric necessita també màrtirs.
Fins i tot a l’hora d’assumir els fets han preferit amagar el cap sota l'ala: Han exercit una defensa estrictament jurídica basada en què el TC no els havia avisat -o no els havia avisat prou- i que tot ho havien fet els voluntaris.
Mas s’ha declarat responsable només d’haver tingut “la idea”, Ortega ha responsabilitzat els voluntaris de tot i Rigau fins i tot els ha comparat amb els que van combatre el txapapote a Galícia. Jo no estic a favor de desobeir, però si ho fas almenys assumeix-ho amb dignitat.
Sí, la concentració -i la retransmissió en directe per TV3- ha estat un èxit. Una injecció d’autoestima. Un bany de masses. La Marató versió 6F. Però el de sempre: una cosa és el carrer i l’altra les eleccions. Mas ja va calcular malament l’assistència a la Via Catalana el 2012 i va perdre dotze diputats de cop. A veure què passa ara a les properes eleccions. Amb 40.000 vots, que són els assistents, no treus ni un diputat per Barcelona.
Per això l'últim recurs per mobilitzar el personal ha estat plantejar el judici com un acte contra la democràcia. És el que deia el vicepresident Junqueras: “avui tots els demòcrates haurien de defensar la democràcia”. Com si els que estan contra la independència no fossin demócrates. Subtilment és també una manera d’intenar eixamplar una base social estancada en dos milions de votants en un cens de 5,5.
Però des de l’altra punt de vista es fàcil la rèplica. Com deia Valentí Puig en un article dissabte a El País: “sin respeto a la ley no hay democracia que resista”. De fet, el ministre d’Afes Exteriors espanyol, Alfonso Dastis, ho ha dit a Brussel·les: “es una muestra más de la actuación del Estado de Derecho”. En resum: Alguna capital europea ha donat suport al procés?. No, estem sols.
PD/ Si t'ha agradat aquest article potser t'agradarà aquest llibre: https://www.amazon.es/dp/B01N9TAZXB?ref_=cm_sw_r_kb_dp_-fFGybRE91WSQ&tag=kp0a0-21&linkCode=kpe
