Se’n recorden de la dita aquella de … els catalans de les pedres en treuen pans? Doncs s’ha acabat. De fet, s’ha acabat fa temps perquè, segons Weber, les minories nacionals que no tenen Estat dediquen tota la seva energia a l’activitat productiva.

En canvi, des de la reinstauració de l'autonomia hi ha hagut cops de colze per entrar de funcionari a la Generalitat: 37,5 hores i mitja. Avantatges socials a banda. La resta de mortals en fem, com a mínim, quaranta. I jo tinc un amic taxista, el Cesc -ahir vaig dinar amb ell-, que n'ha de fer dotze hores diàries perquè si no no li surten els números.

Però s’ha acabat especialment aquest dimecres després que el ple del Parlament hagi aprovat, per unanimitat, la Llei de la renda garantida de ciutadania. Una de les conseqüències nefastes del procés, entre d’altres, és que s’ha carregat el marc ideològic: ara tohom vol ser cupaire.

En efecte, la llei l’han aprovada tot els partits. No només el PDECAT sinó també Ciutadans, el PPC i el diputat Germà Gordó, que dimarts marcava distàncies. Tothom té por que, a la mínima, li diguin que és de dretes: un malvat, un explotador, un menjacriatures.

A partir d’ara qualsevol persona major de vint-i-tres podrà cobrar 564 euros. La xifra arribarà als 664 amb el desplegament total de la llei. Només cal que hagi esgotat tota la resta de prestacions. Només faltaria. La gent ja no s’espavilarà.

Encara sort que almenys es demana un mínim de dos anys de residència al país, però no es residència legal, simplement empadronament. A més, l'ajut serà compatible amb prestacions de la Llei de dependència i amb beques de transport i menjador escolars. Provocarà un efecte crida segur entre la immigració. Però això tampoc es pot dir perquè de seguida et diuen racista.

Es curiós com el PDECAT, l’antiga Convergència, ha acaba traint els seus propis principis ideològics: la cultura de l’esforç, l’anem per feina, el tirar endavant. Artur Mas, llavors candidat, va fer un míting el 12 de setembre del 2015 al barri barceloní de Sant Andreu -també hi havia el cap de llista per Lleida i ara diputat Josep Maria Forné- en el que va alertar que no es pot viure sempre de subsidis.

Mas va explicar que la monja Vicky Molins li havia dit que “m’he trobat moltes persones l’aspiració de les quals és viure del Pirmi”. La religiosa també va lamentar que n'hi havia que simplement volien viure "d’un subsidi i sense cap altre estímul” (1).

Encara recordo que una de les primeres coses que va fer el llavors conseller d’Empresa i Ocupació Francesc Xavier Mena després d’arribar al càrrec va ser intentar posar ordre al Pirmi perquè hi havia molta picaresa. El van deixar verd. Especialment l’esquerra. Que que s’havia cregut, pobre gent. A més venia d'Esade.

Però al final van trobar més de 4.000 persones que el cobraven sense tenir-hi dret. Pura picaresca. Entre d’altres l’imam salafista de Lleida. Ho va explicar el propi conseller en una entrevista a Catalunya Ràdio: “cobrava el Pirmi i no volia tornar al mercat laboral”. “Quan volem oferir-los la reinserció laboral ens diuen que cobren més amb la RMI que treballant”, va afegir (2).

En el fons ho han aprovat a les acaballes del procés per demostrar que aquí, a diferència de la pèrfida Espanya, som supersolidaris. Però als Estats Units aquestes coses no passen. La gent s’espavila. Per això són la primera potència del món. Anem per mal camí.

(1) La Vanguardia (Josep Gisbert): “Mas reivindica l’essència social de l’independentisme. El president crida a no creure que el 27-S està guanyat per l’èxit de la Meridiana”, 13 de setembre del 2015

(2) Entrevista a Catalunya Ràdio el 18 d’agost del 2011