El Govern espanyol en funcions ha fet una reforma de l’impost de societats que afecta a unes 4.500 empreses catalanes. La mesura s’ha aprovat gairebé d’estranquis: amb un reial decret extraordinari publicat al BOE en la nit de divendres a dissabte. Com si fos la legalització del PCE. Les empreses afectades hauran d’avançar ara 8.000 milions a l’Estat.
El conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, s’ha afanyat a afirmar que “qüestionem la reforma de l’Impost de Societats perquè afecta la competitivitat de les empreses i les seves expectatives”. Res, una perdigonada. A Madrid no se l’escolten. No deuen saber ni qui és.
Però la iniciativa afecta a grans companyies, aquelles que facturen més de 10 milions d'euros a l'any i es dediquen bàsicament a l'exportació. Amb altres paraules: al motor del país. Baiget ha explicat les conseqüències amb aquests termes: “Suposa que les empreses facin un préstec obligat a tipus 0 a l’Estat”.
En una altra època, el govern de torn -fos del PP o del PSOE, tant se val- no s’hagués atrevit. O com a mínim ho hagués consultat. Al capdavall, la política és negocació, pacte, estira-i-arronsa. El tan criticat peix al cove. Era quan CiU remenava les cireres.
La decisió adoptada confirma, doncs, la irrellevància del catalanisme a Madrid. Finalment ho hem aconseguit. Els empresaris de Foment, de la Cambra a qui recorreran ara per defensar els seus legítims interessos? A Francesc Homs, que té vuit diputats i l'han col·locat al galliner del Congrés? Al tàndem Rufián & Tardà, que exhibeixen sempre unes formes parlamentàries exquisides?.
Josep Pla, en la seva biografia de Cambó, cita el que deia en aquests casos el director del Brusi, Joan Mañé i Flaquer: “El dia en què Catalunya tingués quaranta diputats ben seus al Parlament espanyol, ningu més li faria la llei”. Hem encetat exactament el camí invers.
Encara recordo la foto que li van fer els de l'agència Efe a Francesc Homs el dia la constitució del Grup Mixt. I que el diari Ara va fer servir per il·lustrar la seva crònica de l'endemà. Sortia rialler -al costat de la diputada Míriam Nogueras, que també reia a cor què vols- juntament amb el senyor Isidro Martínez, del Fòrum Astúries, i Marta Sorlí, de Compromís. I jo, instintivament, vaig pensar: però de què riu?. Sospito que ara comencem a descobrir-ho.
