Publicitat
La Punteta · 2 d'Abril de 2014. 16:39h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

La rifa de les Creus de Sant Jordi

El mèrit no és que et donin la Creu de Sant Jordi; el mèrit és rebutjar-la. Cosa que només han fet Joan Manuel Serrat, Joan Oliver (Pere Quart) i l'històric d'ERC Marc-Aureli Vila, entre d'altres, segons un reportatge històric de Sergi Pàmies del 1999, al Quadern d'El País, que guardo com una peça de museu. Desconec si la llista s'ha incrementat d'ençà d'aleshores.

També té mèrit rebre-la amb tots els honors i després haver de tornar-la com és el cas d'Enric Marco, el llavors president de l'Amical de Mauthausen; i Fèlix Millet, el galtes més gran de Catalunya. Jo, que he estat a l'escala de la pedrera de Mauthausen, encara em pregunto com Enric Marco podia tenir la sang freda de mentir davant de tots aquells exdeportats.

El Víctor Amela el va entrevistar per a la Contra de La Vanguardia, un memorable 11 desembre del 2009, i l'home assegurava que tot plegat havien estat "mentides pietoses". Però en un llibre sobre els espanyols que van passar pels camps nazis publicat a l'inici de la Transició ("Los cerdos del comandante") l'home ja explica una vida de pel·lícula.

Almenys la va tornar. Com Fèlix Millet, al qual li van revocar la Creu per decret (189/2009, de 24 de novembre) i la va lliurar el febrer del 2010. Això sí: davant notari. Un home que era capaç d'estafar els seus sogres el dia del casament de la filla -per Nadal devien acabar a hòsties- feia les coses ben fets.

Però, en això de les Creus de Sant Jordi, hi ha hiperinflació. Com a l'Alemanya d'entreguerres. A aquest ritme aviat s'acabaran les personalitats dignes de rebre-la. Enguany els ha tocat la rifa a 42 beneficiats: 27 persones i 15 entitats. Per descomptat que hi ha noms merescuts. I sembla ser que aquest cop no s'han guiat per quotes estrictes de partit.

Mas, per exemple, es va estrenar el 2010 donant-l'hi a Duran i Lleida o a l'exdiputat de CDC Carles Gasòliba. Com quan Pujol li va atorgar el 1998 al seu cunyat, Francesc Cabana. Cabana és un gran historiador de la burgesia catalana, però això tampoc no exclou la seva relació familiar amb el llavors president.

I Maragall, el 2006, la va repartir a Anna Balletbò a més d'altres amics i coneguts com el periodista Antonio Franco -jo me'l vaig trobar un dia a la Festa de la Rosa i ell no estava treballant-, o l'historiador Josep Fontana. Aquell que comparava el PP amb el nazisme.

També al darrer alcalde franquista de Barcelona, Socías Humbert, llavors ja estava malalt, que amb els anys s'havia fet socialista. A El Periódico de l'endemà -16 d'abril del 2008- van tenir el detall de qualificar-lo com a "alcalde predemocràtic" per evitar ferir susceptibilitats.

Però, en la tongada d'enguany, el que fa gràcia és la Creu de Sant Jordi als sindicats. La de CCOO potser està justificada "en el cinquantenari de la seva constitució" i "pel seu protagonisme en la història recent", sobretot durant el franquisme.

En canvi en la d'UGT no hi ha ni tant sols l'excusa de la data perquè va ser fundat el 1888 i estem en el famós 2014. Però no podien donar-li a un sense donar-li a l'altre. CCOO i UGT són com la extraña pareja: van sempre junts. El conseller Homs va negar cap relació en la roda de premsa de dimarts, però jo m'ensumo que si UGT i CCOO no haguessin apostat pel dret a decidir no els l'haguessin donada.

Al cap i a la fi, en ambdós casos es destaca "el seu paper en la construcció nacional de Catalunya". I CCOO potser va més per lliure, però és evident que UGT li ha donat un disgust al PSC amb això del dret a decidir. Tant se val, però un dia hauríem de parlar de la independència sindical. Al capdavall, Joan Coscubiela va estar tretze anys al capdavant de CCOO (1995-2008) i després ha acabat de cap de llista d'ICV a Madrid.

Jo ja em vaig quedar de pedra el dia que, als passadissos del Parlament, em vaig assabentar que porta quaranta anys de militant a Iniciativa. Des de l'època del PSUC. Si fa no fa com Josep María Álvarez, però aquest al PSC. No ho dic jo, se li va escapar a Quim Nadal el dia de la presentació del seu llibre. Vaig prendre'n nota, és clar.

 

 

Web personal

Darrers articles

Elogis

Insults

Twitter

Publicitat

8 Comentaris

Publicitat
#7 Aleix, Bcn, 03/04/2014 - 12:15

Josep Fontana no s'equivocava quan comparava el PP amb el nazisme.

#6 Carles, bcn, 03/04/2014 - 12:14

Per dignificar el premi en Rius n'hauria de tenir una.

#5 Francesc777, Barcelona, 03/04/2014 - 11:03

Doncs jo trobo que la Creu de Sant Jordi es un reconeixement molt democràtic. Hi ha un grapat de gent i associacions que la reben cada any i aixo demostra que tothom a Catalunya pot aspirar a rebre-la. En canvi a Espanya, cal ser emperador del Japó per rebre el "Toisón de Oro"

#4 Redbear, Barcelona, 03/04/2014 - 10:01

¡Bravo! Gracias a Quim Nadal has descubierto que algunos hemos militado, a la vez, en CCOO y en el PSUC- ICV... ¡Periodismo de investigación...! Sigue así, aunque te advierto que, un día, puedes hacer un descubrimiento muy turbador sobre la auténtica naturaleza de los Reyes Magos... :-)

#3 -emilio, a, 02/04/2014 - 18:37

cuando he visto los "agraciados" casi poto.