Si Mas decidís deixar la política "aviat" -com deia a l'entrevista a La Repubblica del passat dia 27 de desembre- o li agafés una pájara com als ciclistes en ple procés sobiranista, Convergència tindria seriosos problemes de successió. No veig en tota la direcció de CDC ningú capaç d'agafar-ne el relleu. Només cal donar-hi un cop d'ull.
Mas ha fet com Pujol: s'ha saltat una generació. És un mecanisme habitual en els lideratges polítics. Recordin el cas de Zapatero, l'home era tan gris que una nul·litat com Leire Pajín va arribar a secretària d'organització del PSOE i ministra de Sanitat!. I un altra, Bibiana Aído, a titular d'Igualtat. Però ha passat a la història no per la seva obra al capdavant del ministeri, sinó per innovar la llengua castellana en emprar "miembra" en un discurs oficial.
L'operació natural de Mas succeeix Pujol i un altre Pujol succeeix Mas ha quedat estroncada, de moment, pel cas de les ITV. I l'ascens d'homes com Rull o Corominas s'ha d'entendre també en aquest context. No sé si, en un altre escenari, haguessin arribat tan amunt. A l'anterior legislatura, a CDC deien que hi havia govern -tenien 62 diputats-, però no hi havia partit. Ara no hi ha ni partit ni govern.
A l'Ajuntament de Barcelona hi ha un problema similar amb Xavier Trias. Personalment, posar les bases del relleu a l'Ajuntament de Barcelona em sembla encara més urgent que a la Generalitat tot i que suposo que Trias voldrà continuar un altre mandat perquè el poder és com la xocolata: enganxa. L'avantatge de Xavier Trias és que no té oposició. Només un partit en descomposició com el PSC pot tenir, a hores d'ara, set candidats in pectore a l'alcaldia.
I a Unió, si fa no fa, estan com Convergència: almenys en això coincideixen. Duran -el proper 27 de març fa 62 anys-, no té cap successor clar i tampoc no descartaria un tapat. Entre els que remenen les cireres -o la cua en alguns casos- hi ha Espadaler, Pelegrí, Ortega, Castellà. Però només el conseller d'Interior sembla un candidat amb cara i ulls sempre, per descomptat, que el seu pas per la conselleria no l'acabi cremant com va cremar abans els seus predecessors, Joan Saura i Felip Puig.
Potser el successor de Mas, sobretot si no surt bé l'anomenada transició nacional, està més a fora que a dins -Recoder? Vila?-, però
la política catalana s'ha caracteritzat, en els últims temps, per cremar els seus líders a velocitat de vertigen. De la generació de l'Estatut no en queda cap llevat del mateix Mas: Maragall, Montilla, Carod, Puigcercós, Saura, Piqué han desaparegut del mapa polític. I un país sense líders és un país que no va enlloc.
Si em busques em trobaràs:
Web personal: http://www.xavierrius.cat/
Més articles: http://www.xavierrius.cat/articles_xavier_rius
Elogis: http://www.xavierrius.cat/Elogis_xavier_rius
Insults: http://www.xavierrius.cat/insults
Twitter: https://twitter.com/xriusenoticies
Facebook: http://www.facebook.com/xriusenoticies
