Publicitat
La Punteta · 26 de Gener de 2013. 16:07h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

La taca d'Unió

Unió, quan va celebrar el seu 77è aniversari

De la seixantena de planes de la sentència del cas Pallerols, al final Josep Antoni Duran i Lleida se salva per una línia: els jutges no han pogut acreditar que els dirigents del partit "tuvieran cabal conocimiento de que la aportación que les hacía el acusado Pallerols procediera de las subvenciones públicas".

Però fins i tot jo que, quan ha calgut he defensat Duran -un dels caps més ben moblats de la política catalana ideologies a banda-, considero que la resta de la sentència és demolidora. Els jutges han arribat a la conclusió que "hubo aportaciones directas al partido Unió Democràtica de Catalunya".

Amb les subvencions desviades es van comprar "mobiliario y material informático o de oficina para las sedes del partido" a més de pagar "nóminas de trabajadores, militantes de UDC" i es van abonar "facturas por servicios en realidad inexistentes". Si a Unió no en sabien res de res, la comptabilitat del partit era -com a mínim- un veritable desgavell.

Ara podríem entrar en el debat semàntic -el líder d'Unió diu que no, per descomptat- sobre si tot això és finançament irregular. Però, des d'un punt de vista jurídic, la ignorància de les lleis no t'eximeix del seu compliment com estableix l'article 6 del capítol III del Codi Civil sobre "Eficacia general de las normas jurídicas". Tant se val, el cas Pallerols quedarà com una taca inesborrable en un partit que es vanta de tenir 82 anys d'història.

Perquè la veritat és que militants d'UDC van desviar, entre el 1994 i el 1999, subvencions destinades a la lluita contra l'atur. Tot i que amb aquest podríem encetar un tercer tema de debat: de si els ajuts de formació ocupacional -com el Servei d'Ocupació de Catalunya- han servit mai perquè algú trobi feina o simplement han estat una menjadora de partits, empreses i sindicats.

A més, els processats no eren uns militants qualsevol. Pallerols potser era un "mero colaborador ocasional de UDC", però la seva dona, Maria Cruz Guerrero, va començar a militar-hi entre el 1990 i el 1998. Com Santiago Vallvé, que s'hi va afiliar el 1987.

Mentre que Vicenç Gavaldà -a qui els magistrats consideren "destacado responsable de UDC"- ho era des del 1984 i va arribar a la direcció. Va fer una carrera impressionant: secretari d'implantació de 1990 a 1992, secretari d'organització de 1992 a 1996 i secretari de relacions institucionals de 1997 a 1999. Costa de creure que tot un secretari d'organització -que habitualment és el número tres del partit- anés per lliure.

Mentre que Lluís Gavaldà -militant des del 1986- va arribar Director General d'Ocupació entre 1993 i 1999. Si hi ha hagut un pacte entre Unió i la fiscalia -pensava que aquestes coses només passaven a les pel·lícules de Hollywood- és només per evitar que aquests xerressin. Però si un dia Vicenç Gavaldà perd la paciència -que ho dubto vistos els resultats-, tremolaran els fonaments del partit al carrer de Nàpols.

No sé si s'adonen tots els partits -inclosa Unió, per descomptat- com els casos de corrupció que els han afectat han contribuït decisivament al descrèdit de la política. Perquè la majoria han patit casos de finançament irregular malgrat que alguns han tingut més conseqüències judicials que altres: Filesa (PSOE), Naseiro (PP), Casinos i pel que sembla Palau (CDC), etc.

I això que els partits tenen fins a mitja dotzena de vies de finançament -entre públic i privat- entre subvencions per despeses de funcionament, per despeses electorals, per als grups parlamentaris -Congrés, Senat, Parlament- o per a les seves respectives fundacions, entre d'altres.

Sempre que, en la meva condició de periodista, cobreixo un congrés, un consell nacional -en un hotel, no a la seu del partit- o una escola d'estiu em pregunto: i això qui ho paga? En els temps que corren no poden demanar esforços als ciutadans si després ells fiquen la mà a la butxaca.

 

 

 

Twitter: https://twitter.com/xriusenoticies



Facebook: http://www.facebook.com/xriusenoticies



Obres completes: http://www.contralabarcelonaprogre.cat/

Publicitat

0 Comentaris

Publicitat