El primer que hauria de fer l’oposició (Ciutadans, PSC, CSQP, PPC i la CUP) seria un acord per despolititzar TV3. Com el pacte a quatre que va servir el 1995 per elegir, contra pronòstic, Joan Reventós com a president del Parlament. El veterà dirigent socialista fou escollit amb 75 vots a favor del PSC, PPC, ERC i IC-V enfront dels 60 vots que tenia llavors Convergència i Unió. Com passa el temps perquè vint anys després Artur Mas té, si fa no fa, els mateixos escons.

Per cert, el destinat a ser president de la cambra catalana per CiU era Joan Rigol, que va haver d’esperar fins el 1999 per arribar-hi. Val a dir que entremig va tenir temps -llavors encara no era un sobiranista convençut com ara- de ser vicepresident primer del Senat. Malgrat que el que volia de debò era ser president del cementiri d'elefants. Pel que sé va estar donant la tabarra a Duran i, quan Aznar va donar-hi el vist-i-plau, va ser Pujol qui va vetar-lo. El Pacte del Majestic tenia uns límits.

Però ha arribat a un punt que TV3 no és que sembli una cadena privada, és que sembla la cadena particular de Convergència. En un article anterior ja parlava del fet que hagin elaborat un programa a mida de Xavier Sala i Martín com si, a Catalunya, només hi hagués un economista. Com recordava CCOO en un comunicat: TV3 és una televisió pública que ha de ser capaç de fer un espai divulgatiu sobre economia, però "respectant de manera escrupolosa la diversitat d'opcions econòmiques”.

Hi ha més exemples del nivell al que ha arribat TV3 amb CDC. Es pensen que ho fan d'una manera subtil. Que la gent és imbècil i no se n'adona. Ahir, a twitter, vaig trobar la piulada d’una consultora que es felicitava que la seva directora s’estrenava com a tertuliana a Els Matins. Alguna cosa dec fer bé perquè tinc la immensa sort que, en quinze anys de l'e-notícies, no m’hi han convidat mai. Ni amb Pujol, ni amb Maragall, ni amb Montilla, ni amb Mas.

Però llavors em va picar la curiositat: qui són aquests?. En entrar a la web de l'empresa sortia un anunci gegant de Ramon Tremosa, cosa que lògicament em va fer sospitar. I després, quan vaig clicar el Qui som, vaig descobrir com a president i co-fundador Marc Monells. Aleshores ho vaig entendre tot: perquè Marc Monells és un destacat militant de Convergència que havia estat cap de gabinet de Lluís Recoder. Primer l'Ajuntament de Sant Cugat i després al Departament de Territori i Sostenibilitat. Tot de bon rotllo, eh Marc?.

Més exemples: a veure si endevinen qui tenien ahir al vespre al Polièdric, el programa d'anàlisi política de Catalunya Informació, per parlar de les negociacions amb la CUP?. A Toni Castellà!, l’únic supervivent demòcrata-cristià del Parlament després de l’escabetxada d’Unió. Atès que l’esquerra anticapitalista ha decretat bloqueig informatiu fins aquest dijous a les set de la tarda no deixa de ser curiós que convidin a l’únic diputat de Demòcrates de Catalunya, l’escissió d’UDC, oi?. Devia ser per continuar pressionant la CUP.

Quan vaig arribar a casa em va sortir fent zàpping Xavier Grasset a la tertúlia del 324. Qui tenien? L’economista Miquel Puig, una col·lega d’El Punt-Avui, un columnista de Nació Digital i l’exdiputada díscola del PSC, Laia Bonet. A Miquel Puig -que també és de Convergència-, l’aparell del seu propi partit li va fer la vida impossible quan el van nomenar director general de la CCRTV precisament per despolititzar TV3. A mi m’ho va confessar un dia al bar del Parlament un director general que, amb el temps, arribaria a conseller de Presidència. Però com que ara s’ha tornat sobiranista crec que l’han perdonat.

Pel que fa a Laia Bonet no es pot dir ni tan sols que fos quota PSC perquè, com se sap, era del sector catalanista i es va allunyar fa temps de l’actual direcció del PSC. Ho va fer com una senyora: almenys va tenir la dignitat de no crear un xiringuito per aixoplugar-se sota les faldilles d’Esquerra com han fet altres excompanys seus.

Encara recordo que el 2005, amb la presidència de Pasqual Maragall, Convergència ens va lliurar a tots els periodistes un dossier de cent planes sobre els “2 anys de mal govern”. En l’apartat de comunicació afirmaven que “s’han carregat la pluralitat i la independència” dels mitjans públics i acusaven al tripartit de fer “nomenaments partidistes” com el de Rita Marzoa. A la coneguda periodista li van donar un programa a Catalunya Ràdio per la seva proximitat ideològica a ERC.

Convergència ha votat ara a favor dels mateixos nomenaments que llavors criticava perquè l’esmentada Rita Marzoa ha esdevingut membre del consell de govern de la CCMA. L'òrgan que hauria de vetllar, en teoria, per la independència dels nostres mitjans públics. Em temo que TV3 ha passat de ser la nostra a la tele de Convergència.