Publicitat
La Punteta · 10 de Març de 2014. 09:19h.

JORDI CASACUBERTA

Jordi Casacuberta

La UE és una farsa

Finalment no hi haurà llista conjunta a les properes eleccions europees. Es perd així un cop més l’oportunitat de donar una imatge internacional de força de l’independentisme, que segons sondejos afinats, amb el sobiranisme unit haguessin batut uns resultats rècord de participació i èxit electoral. En lloc d’això, com sempre, les guanyaran els partits espanyols que queden sobredimensionats en unes votacions que desperten poc interès entre els catalans.

 

Aquesta vegada la culpa ha estat d’ERC que una altra vegada ha prioritzat la seva branca d’esquerres a la nacional, presentant de número dos de les llistes a un personatge clau dels tripartits, que ha abandonat el vaixell socialista en ple naufragi per poder seguir vivint de la poltrona. De tota manera estic totalment convençut que si hagués estat CIU qui hagués despuntat a les enquestes, llavors els convergents haurien boicotejat la llista conjunta. Com d’habitud, tothom anteposa el partit al país.

 

Els catalans -que n’estem farts de tant tacticisme i de tan poc patriotisme- aquestes europees hauríem de castigar-los emetent un vot nul polític o practicant l’abstenció activa. Total, enviar aquests eurodiputats a Brussel·les només servirà pel mateix que serveixen tota la resta: pagar-los un sou escandalós i unes vacances de quatre anys a l’estranger. I és que aquesta Unió Europea és un ens menyspreable i absurd.

 

Trobo divertit quan ens amenacen que no ens hi voldran quan els qui de veritat tenim la paella pel mànec per amenaçar som nosaltres. Som nosaltres els qui hem de decidir si volem formar part d’aquesta farsa o no. Personalment, en una Europa que ens nega l’existència, que fa directives que perjudiquen els nostres pagesos, que menysprea el nostre idioma i que no és res més que una versió 4.0 de l’imperialisme alemany que tants patiments ha causat, no tinc gaires ganes que hi participem més.

 

El seu posicionament contra el plet català i l’escocès confirma que s’ha acabat convertint en allò que un independentista  històric com  Carles M. Espinalt  ja temia  quan fa uns trenta anys alertava: “Tota Europa que es faci bo i anorreant qualsevol de les seves cultures minoritàries, per a major glòria d'unes altres, és una Europa, la qual, li posin el nom que li posin, uns indesitjables ja varen intentar fer: és l'Europa dels nazis.”

 

A més a més, la UE és una organització decadent i feble, sense cap mena de poder real, que econòmicament depèn de països externs com s’ha vist per exemple a la crisi d’Ucraïna, on no pot actuar ni fer res per por a que Rússia li talli el gas.

 

De fet, els estats més avançats i pròspers del continent europeu no hi volen participar. Ho veiem en la recent marxa enrere d’Islàndia, retirant la seva candidatura per entrar-hi o la llei aprovada fa poc pels suïssos -votada per la majoria de la població en referèndum- de limitar l’entrada d’immigrants “europeus”. I és que ser de la Unió Europea a nosaltres ens està portant totes les màfies i delinqüents que els seus països d’origen expulsen. Al final, l’únic avantatge que hom pot veure en la Unió són els mercats. Però en un món globalitzat els mercats ja no es poden tancar, i Catalunya comercia amb països tant de dins com de fora de l’espai Schengen.

 

El més trist de tot és, però, que els qui ens donen lliçons d’europeisme són aquells energúmens un líder dels quals va dir un dia que ells ja es dutxaven quan els catalans encara no teníem aigua corrent, com a la resta d’Europa. I és ben cert: els espanyols històricament no han format part d’Europa i de fet la Marca Hispànica es deia així perquè era la frontera d’Europa amb Espanya. I és que l’amor d’Espanya per Àfrica només cal veure’l amb l’interès  amb què defensen Ceuta, Melilla i les illes Canàries com a espanyoles, i la poca amb què ha reclamat els territoris històrics –bressol de la Nació catalana- que França ens va manllevar el 1659.

 

Una Catalunya independent s’ha de proposar liderar conjuntament amb altres països democràtics una Europa diferent, fora de la corrupció i politiqueria de l’actual UE, que ja està amortitzada. Cal bastir una autèntica Europa dels pobles, amb estructures comunes i àgils, evitant que es converteixi en la rèmora que és ara: una entitat burocràtica faraònica al servei d’obscures oligarquies estatistes.

 

Amb el menyspreu i la indiferència total davant les eleccions del 25-M, que han de garantir als nefastos politicastres de la Comissió Europea i als ganduls europarlamentaris que puguin viure dels nostres impostos durant quatre anys més, els catalans podem començar a canviar radicalment Europa.

 

Publicitat
Publicitat

3 Comentaris

Publicitat
#3 Pere, Barcelona, 13/03/2014 - 23:39

M'encanta veure com els separatistes han passat de dir que Europa era una meravella i els garants finals de la independència a menysprear-la obertament. Ho entenc, deu coure que després de dos o tres anys de "procés" l'únic suport europeu que han aconseguit és el de la prestigiosa Lega Nord.

#2 Europa, Lleida, 10/03/2014 - 15:19

Les vacances no son de 4 anys, son de 5 anys. Cosa que demostra el poc coneixement de la política europea que té senyor Casacuberta

#1 Kropotkin, Vic, 10/03/2014 - 11:47

Señor Casacuberta: No se si se habrá enterado pero esto del esteladismo está muerto. No va a haber consulta, no va a haber independencia. ¿Se entera? Lo que si que posiblemente siga, porque tambien le interesa al PP, es la corrupción. Para acabar con esto habrá que esperar a que C's llegue al poder.