L’alcalde de Batea ha anunciat que si la Generalitat no els hi fa més cas es passen a l’Aragó. Batea és un muncipi de la Terra Alta, a les Terres de l’Ebre, de poc més de 2.000 habitants. Veïna d’altres localitats com Caseres (1), Horta de Sant Joan, Prat de Comte, Gandesa, Corbera d’Ebre, Villalba dels Arcs, la Fatarella i la Pobla de Massaluca. He estat en la majoria. En alguns casos més d’un cop.

Em vaig quedar parat quan al Telenotícies vespre de dimecres va sortir l’esmentat alcalde, el socialista Joaquim Paladella, i va atribuir la decisió als problemes amb les places del geriàtic o amb els parcs eòlics. “Això no pot continuar d’aquesta manera”, es lamentava davant les càmeres. I això que el delegat de la Generalitat és Xavier Pallarès, que havia estat alcalde d’Arnes i diputat de CiU al Parlament, municipi una mica més avall.

Però encara em vaig quedar més parat quan va sortir la cap de l’oposició, la senyora Cinta Rams, i va admetre que “amb tot el que s’ha fet fins ara no s’ha aconseguit res". "Però no crec que per les males, amb aquest tipus de declaracions, de pressions, anéssim a aconseguir res", va afegir. Batea té tres grups municipals. L’antiga CiU només té un regidor. Pel que sembla no han canviat ni el nom.

El senyor Joan Tardà, d'Esquerra, s’ha afanyat a esmentar el fantasma de la “ulsterització” de Catalunya. També  a donar ànims a Miquel Iceta. “Ara us toca reclamar-ho a Cornellà”, ha manifestat. És un dels errors més greus del diputat d’ERC a Madrid. I mira que entre el mori el Borbó i anunciar en un debat de l’estat de la nació, crec que el del 2013, que l’any vinent ens veuríem a l’ONU n’ha comés uns quants. Fins ara ningú no hi havia pensat. A partir d'ara és una hipotesis impropable, però plausible.

A Irlanda ja saben el que és. Quan van començar a bufar els vents de la independència els irlandesos de l’Ulster -protestants i probritànics en la seva immensa majoria- van signar-hi en contra. El setembre del 1912 gairebé 237.368 homes i 234.046 dones -en una època en què encara no podien votar- van firmar a l’Ajuntament de Belfast contra el traspàs de la sobirania.

La història és coneguda. Anys després de l’Easter Rising, la revolta de Pasqua del 1916, i una guerra civil -els irlandesos van començar a matar-se entre ells després d'haver matat anglesos- Irlanda va esdevenir l’Estat Lliure Irlandès: la somiada independència. Però no tota: els nou comtats del nord van continuar formant part del Regne Unit.

Va ser una gran frustració. Els independentistes irlandesos s’havien empescat una bandera -inspirada en la francesa- amb tres colors. D'esquerra a dreta: verd per Irlanda, blanca pel Vaticà -en un país llavors molt catòlic- i taronja pels protestants. En el fons, des d’un punt de vista territorial, Irlanda és un estat fallit.

Joan Tardà esmenta Cornellà perquè és el seu poble i perquè va exercir-hi de professor de català. No vull ni pensar què els hi devia explicar als seus alumnes. Però aquest municipi del Baix Llobregat té 25 regidors dels quals només dos són d’Esquerra. CiU no va treure ni escons a les eleccions municipals del 2015. Es va quedar per sota del 5% dels vots.

La resta són del PSC (11), Cornellà en Comú (5), Ciutadans (3), Iniciativa-EUiA-Esquerra Plural (2) i el PP (2). El socialista Antoni Balmón, un dels homes forts del PSC, és l’alcalde des del 2004. Des que va substituir José Montilla, que se’n va anar a fer de ministre d’Indústria a Madrid.

Personalment, més que Cornellà sempre penso en l’Hospitalet de Llobregat perquè és la segona ciutat de Catalunya. Aquí són 27 regidors. Els indepes en tenen només quatre: Esquerra dos, el PDECAT un -i això que és la vila nadiua de la consellera Borràs- i la CUP un. La resta: PSC 11, Ciutadans 4, Comuns 3, PPC 3, Ganemos 2.

Ara imaginem que el cap de llista de Ciutadans, l’incombustible Miguel García, un home conegut perquè havia estat president del club de futbol, presenta en un ple una moció segons la qual, en cas d’independència, l’Hospitalet es queda a Espanya. O assumeix la capitalitat de la Catalunya espanyola. Encara pitjor perquè podria provocar un efecte crida. Amb els 11 del PSC, els 4 de Ciutadans i els 3 del PP s'aprova segur.

Sí, ja sé que tot això es política ficció. Però hem entrat en una fase molt perillosa segons la qual les lleis injustes s’han d’incomplir. Al principi ho deia només Ada Colau. Ara s’hi han apuntat també els d’ERC o fins i tot els del PDECAT. I la Llei del Referèndum preveu, en el seu article 3, que és “excepcional” i que “preval jeràrquicament” sobre totes les altres. Però si ells opten per la desobediència, els altres també poden fer-ho.

(1) Vila nadiua d'Edmond Gimeno (1923-2014), supervivent de tres camps nazis: Buchenwald, Dora i Bergen-Belsen. Llegeixin les seves memòries: "Vivències d'un deportat", Amical de Mauthausen, Barcelona 2007