La pregunta és: Pasqual Maragall sabia el que estava fent? Si ho sabia i va ser una decisió pròpia, res a dir. Si no ho sabia, va ser utilitzat políticament pel seu germà. Espero que no sigui amb finalitats electorals.
Costa de creure, tanmateix, que el polític que ha passat a la història per defensar el federalisme asimètric i l'Espanya plural s'hagi tornat, de cop i volta, independentista. Més enllà de les traves que li va posar el seu propi partit. Encara no fa dos mesos que participava a les primàries del PSC en suport a un dels candidats, Jordi Martí.
A més, l'expresident va anunciar que patia Alzheimer l'octubre del 2007. I som al 2014. Han passat set anys. Tots els que hem tingut algun familiar amb Alzheimer -dos en el meu cas- sabem que la malaltia és implacable i que pot avançar molt ràpidament.
També que la medicina tampoc no és una ciència exacta com les matemàtiques. La seva pròpia esposa, Diana Garrigosa, ha afirmat en declaracions a Rac1 que "està molt estable" i el propi expresident ha estat capaç de saludar Jordi Basté. Però amb un "on estàs?" en comptes de l'habitual "com estàs?".
En tot cas, les imatges d'ahir mostren un Pasqual Maragall a qui han d'ajudar a baixar les escales, que no va badar boca en tot l'acte -ni tan sols unes paraules en suport a l'Ernest- i amb la mirada perduda clàssica d'aquesta terrible dolència quan el va abraçar Oriol Junqueras.
Diana Garrigosa ha justificat la presència del seu marit en l'acte d'Esquerra tot assegurant que "ningú no ens hi esperava" i que "va ser una decisió del moment" després "de tantes vegades que ha anat el seu germà als seus mítings". En canvi, "fonts" d'Esquerra recollides avui per El Mundo expliquen que els van informar de la "possible" visita "dissabte a la nit".
Tant se val, tots els republicans que expressen ara l'"estima" i "admiració" per Pasqual Maragall -com el cap de llista, Josep Maria Terricabras-voldria recordar els disgustos que li van donar quan era president. No endebades aquella legislatura ha passat a la història com la del Dragon Khan.
En fi, sigui una cosa o l'altra voldria acabar -com homenatge a l'expresident-, amb unes paraules extretes de les seves pròpies memòries: "Per què deu ser que a qui va fer la Transició, Adolfo Suárez; al pare de la Constitució, Jordi Solé Tura; i a mi que vaig fer l'Estatut ens ha agafat el mateix?. Però és millor oblidar que recordar amb amargor" (pàg. 307). El meu homenatge avui a tots tres, però també a ma mare i al meu sogre.
