El tractament que fa La Vanguardia del nou president dels EUA és indigne. Encara pitjor: és impropi d’un diari que pretén ser de referència. Jordi Barbeta escriu de Donald Trump com si escrivís de Pasqual Maragall o de José Montilla. Hillary és la nineta dels seus ulls. Com, al seu dia, va ser-ho Artur Mas.
Les seves cròniques sobre Trump només han estat superades per algunes del seu col·lega Francesc Peirón i, a TV3, per les de Xesco Reverter. Òbviament la culpa no és només seva perquè un diari és una estructura piramidal: per damunt d’un corresponsal hi ha el redactor en cap d'Internacional, un subdirector i un director. Fins i tot l'editor. O el defensor del lector si es diu un disbarat més del compte com és aquest cas.
Aquest dijous, a la plana 3, que és la més important del diari, titulen directament: “Xenofòbia al poder als EUA”. Ni a La Directa, que és el setmanari de la CUP, es deuen haver atrevit a tant perquè són antisistema, però fan de periodistes. “La xenofòbia s'ha instal·lat a la Casa Blanca i Donald Trump ha volgut proclamar-ho urbi et orbi com si l'acarnissament amb els immigrants fos un signe de fortalesa”, es llegeix a dintre.
N’hi ha que encara no saben que a Trump el van votar 62 milons de persones. Bé, a Hillary 65, però passa com aquí: que Maragall va guanyar Pujol i va governar Pujol. Si qüestionem la Llei Electoral nord-americana sortirem escaldats. Al cap i a la fi fa quasi 40 que esperem la nostra i ningú hi ha pensat perquè beneficiava unes opcions polítiques concretes.
Tot plegat per la polèmica per la construcció del famós mur en la frontera entre els Estats Units i Mèxic. A El País han considerat, en portada, que Trump complia les seves “amenaces” i a El Periódico han il·lustrat la notícia amb una foto en la que el nou president nord-americà surt amb cara de mala llet.
S’hi pot estar a favor o en contra del mur, però ningú no podrà dir que Trump s’està per romanços. Encara no porta una setmana i ja ha posat ern marxa un dels seus principals compromisos electorals. Ja m’agradaria que aquí passés el mateix. Mas no va passar de les lleis omnibus i Rajoy no ha aconseguit suprimir ni els aqueductes després de dues legislatures consecutives.
Però és que, a més, tots els diaris són víctimes de la mateixa correcció política que va enlairar Trump fins a la Casa Blanca. El mur en qüestió ja està construït entre Tijuana, al Pacífic, i El Paso: més de mil quilòmetres. I el va començar un demòcrata, Bill Clinton!. Trump només vol completar els 500 quilòmetres que queden pendents.
També vol expulsar els immigrants, però només els il·legals amb antecents penals: és a dir, al voltant de tres milions. I saben quants immigrants ha expulsat Obama: 2,8. No m’ho invento jo, surt avui mateix en un reportatge a El País. Això sí, petitet per no trencar la imatge idíl·lica que encara tenen alguns de l’expresident.
Com aquí. O com es pensen ara que el Govern català vol tancar la Model? Perquè s’expulsa als seus països d’origen molts reclusos estrangers. Més del 40% de la població penitenciària catalana és de fora. No es pot dir perquè et diuen xenòfob però és una prova fefaent de l’impacte de determinada immigració en la seguretat ciutadana.
Per això, s’hi pot estar a favor o en contra dels murs, però és l’única manera que s’ha inventat per impedir el pas de gent que no té permís per entrar. França acaba de reforçar el mur de Calais -en ple territori continental- perquè allò era un campi qui pugui. Espanya té les tanques de Ceuta i Melilla. Hongria i Àustria estan reforçant les seves fronteres. I fins i tot la Grècia de Tsipras està restringint l'acolliment de refugiats. Però si Mèxic està construint un mur de la vergonya -així l'ha batejat la premsa- en la seva frontera sud amb Guatemala. En canvi, de tots aquests ningú no diu res.
