No els hi fa vergonya als de Convergència de Girona haver posat a dit Albert Ballesta? No els hi fa vergonya a Isabel Muradàs, Marta Madrenas, Glòria Plana, Maria Àngels Planas, Eduard Berloso, Joan Josep Alcalà, Carles Ribas, Eva Palau i Cristòbal Sanchez haver-lo votat?.
Dijous passat sentia l’entrevista del president Carles Puigdemont a Rac1 i l’ara president de la Generalitat encara insistia en les qualitats del seu successor. “L’Albert Ballesta és una persona d’una gran confiança i d’una gran vàlua personal”, va afirmar. Fins i tot va assegurar que "és una persona de consens dins del partit". No s'ho creu ni vostè, president. Vigili que ja sap com va acabar el Nixon.
De moment, les dues gran iniciatives del seu successor al capdavant de l’alcaldia de Girona han estat espifiar-la al ple en el que havia de prendre possessió -es va oblidar de prometre el càrrec d’alcalde i de regidor perquè es va limitar a llegir la xuleta de l’AMI- i intentar apujar-se el sou fins a 75.000 euros anuals.
En el primer cas és pitjor que un lapsus perquè l’home havia estat prèviament secretari -que és el funcionari que ha de vetllar pel compliment de les normes- als ajuntaments de Cadaqués, Portbou i Cassà de la Selva, entre d’altres càrrecs municipals i comarcals.
Davant dels precedents m'he començat a preguntar si Albert Ballesta és el típic exemple d'ascensor social gràcies a la política. Amb altres paraules: si va arribar posteriorment a cap del servei d’administració de la Regió Policial de Girona dels Mossos d’Esquadra i més tard a director dels serveis territorials per mèrits propis o perquè era de Convergència.
M’estalvio de comentar la carambola que va suposar la seva elecció -passar del 19è a la llista a alcalde- perquè ja ho vaig fer en un article anterior. Tant que defensen alguns el dret a decidir o comparen Espanya amb "una democràcia de baixa qualitat" -en expressió de l'exconseller Homs- i, en aquest cas, va ser una elecció a dit.
La segona, com dèiem, ha estat intentar apujar-se el sou a 75.000 euros anuals, el màxim que permet la llei per a ciutats de la grandària de Girona. Però ho ha fet tan malament que fins i tot ha hagut de suspendre el ple convocat per aquest divendres perquè no tenia el quòrum de vots necessaris. Entre la recent obra de govern hi ha també la polèmica sobre les campanes de la catedral, que denota la fermesa de caràcter del personatge: ara sí, ara no.
Convergència ha trigat més de trenta anys a conquerir l’alcaldia de Girona atès que durant anys va ser un feu electoral de l’incombustible Quim Nadal. Si finalment ho va aconseguir va ser pel declivi del PSC, la personalitat de Carles Puigdemont i, en definitiva, perquè els cicles electorals canvien: després d’uns vénen els altres.
Però si continuen així el domini durarà poc: en política les coses canvien molt ràpidament. Només cal fixar-se en un exemple recent: la Comunitat Valenciana va ser un feu electoral del PP durant molts anys. Com abans ho havia estat del PSOE-PSPV. Ara no governen ni a la Generalitat ni a l’Ajuntament i han hagut de crear un gestora per refundar la formació a causa del reguitzell de casos de corrupció que hi han deixat. La història, en política, sovint és repeteix.
No hi ha res pitjor en polític que trepitjar merda el primer dia. Albert Ballesta ha començat amb mal peu.
