Publicitat
La Punteta · 11 de Novembre de 2011. 18:24h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

La vergonya del Prat

Me'n recordaré tota la vida -i suposo que em permetrà la indiscreció Xavier Graset- que després d'aquell acte a l'IESE ara fa quatre anys a favor del traspàs del Prat, se'm va acostar i amb aquell murrieria digne del Manolo em va preguntar "i ara què? anem a tallar la Diagonal?".

Com que el nombre de corbates aquell dia a Pedralbes era elevat -sortia gairebé a corbata per assistent i n'hi havia uns 800- la proposta no va anar més enllà. De fet, personalment, sóc contrari a tallar la Diagonal -i qualsevol altre via pública- fins i tot per una causa tan justa com aquesta.

A més, tot plegat va ser desactivat just unes setmanes amb un dinar convocat per la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, a Madrid amb els promotors d'iniciativa tan agosarada: la Cambra, Foment, el RACC, etc. A l'àpat no va tenir ni la gentilesa de convidar l'aleshores conseller de Política Territorial i, si no és veritat, que Quim Nadal em desmenteixi ara mateix. Una mostra més del que pintava l'anterior Govern i el d'ara.

Maleni (Càdiz, 1952), com se sap, ha passat a la història per aquella ni partía ni  doblá i per haver fet arribar l'AVE a Màlaga abans de les darreres eleccions generals, circumscripció en la que casualment es presentava de cap de llista pel PSOE. M'estalvio algun altre comentari sobre el seu pas per Europa -el PSOE la va recol·locar d'eurodiputada-, però Ramon Tremosa n'és testimoni directe.

Em recorda el seu successor, José Blanco -aquest es presenta per Lugo si el cas Campeón no ho impedeix- que dimecres passat feia un míting en aquesta ciutat amb l'expressiu lema en gallec de "Quilómetros, quilómetros, quilómetros i máis quilómetros" després de tanta adjudicació de contractes de l'AVE en ple estiu.

Amb l'aeroport, si fa no fa, passa el mateix. Té gràcia que el Govern espanyol hagi decidit crear un consell rector -paritari, com si fos una notícia bomba- només quatre dies després que les pistes es quedessin a les fosques cosa que no deu passar ni a la capital de Somàllia.

Devia ser com una pel·lícula d'aquelles de Aterriza como puedas de la meva adolescència amb una desena d'avions volant pel cel a la recerca d'uns llumets vermells. AENA ni tan sols es va dignar a informar al conseller del ram, Lluís Recoder, que es va haver d'assabentar per un tweet que li vaig enviar a mitjanit.

La decisió, doncs, de tenir un gest amb Catalunya només és un baló d'oxígen per a Carme Chacón malgrat que difícilment enlairarà la campanya dels socialistes a aquestes alçades. En tema d'infraestructures -malauradament com en política econòmica-, Zapatero ha governat a cop de titular.

Però les eleccions no es guanyen o es perden les tres últimes setmanes, sinó en els quatre anys precedents. I he perdut el compte del números de promeses que José Luis Rodríguez Zapatero ha incomplert des d'aquella famosa de l'Estatut.

Encara recordo que el 2008 -l'endemà d'anunciar una inversió per a rodalies de Madrid de 5.000 milions- es va empescar una altra de 10.000 per a Catalunya. Jo que sóc usuari diari de Renfe -li han canviat el nom, però el resultat és el mateix- no me'n se avenir d'on han anat a parar. Es deuen haver esvaït pel camí perquè, des del famós traspàs, crec que toca a incidència per dia.

El problema és que, mentrestant, estan convertint el Prat en un aeroport regional, un aeroport de baix cost -a costa de Girona i de Reus- amb la inestimable col·laboració d'Ibèria mentre aquí ens hem limitat a tirar els calés a les escombraries amb Spanair.

El president de Ryanair, Michael O'Leary, un dels que hi deu entendre més en aquestes coses, ja deia el 10 de setembre del 2010 en una entrevista a La Vanguardia que, si els havien cridat a ells, és perquè "el Prat ha perdut més de 5 milions de passatges en els últims dos anys".

Sense entrar a valorar altres agreujants -només cal passejar per la T-4 de Barajas-, la nova T-1 deu ser de les poques terminals de tot el món que no té ni tren ni metro. L 'estiu passat vaig estar a Roma: hi ha un tren cada quinze minuts des de Fiumiciono a Roma Termini, al bell mig de la capital italiana. I encara ens volen enredar?.

 

Si t'agrada aquest article, potser t'agrada el meu llibre:

http://www.contralabarcelonaprogre.cat/

També em pots seguir al twitter:

http://www.twitter.com/xriusenoticies

Publicitat

7 Comentaris

Publicitat
#6 Carlets91, Sant Fruitós de Bages, 12/11/2011 - 20:28

Ai quanta raó quan parles de RENFE! Ja ho pots ben dir que els 10.000 euros aquells es van esvaïr perquè jo també sóc usuari diari de renfe i Déu n'hi do quina pena...

#5 Antoni, La Pobla de Segur, 12/11/2011 - 19:00

Aquest Consell Rector tindrà poder real??. Totes les decisiones s'hauran de prendre per 2/3. Suposant que de 9 membres 5 son de Catalunya i vagin a la una , a la pràctica tot s'haurà d'aprovar per consens. Està clar que tot el que perjudique a Barajas no s'aprovarà.

#4 Francesc777, Barcelona, 12/11/2011 - 12:52

Als comentaris #1

i #2,
nomes per refrescar la memoria...Maragall volia metro a l'aeroport i a dalt de Montjuic pero Pujol va prioritzar qualsevol ampliacio del metro als barris densament poblats de la periferia. Abans de les low cost, tots els que anaven en avio es podien pagar un taxi.

#3 Francesc777, Barcelona, 12/11/2011 - 12:47

Tampoc cal ser catastrofistes o masoquistes. L'acces al centre de la ciutat amb Aerobus es molt eficient i mes rapid que el futur metro. Qualsevol usuari del pont aeri et dira que el Prat es millor que Barajas. A mes, el Prat ha guanyat el premi al millor aeroport del sud d'Europa (Skytrax) de 2011

#3.1 pepe, andorra, 13/11/2011 - 02:50

y seguro q al dueño de los aerobus no les hace ni pizca de gracia y q se alegraron cuando decidieron empezar la linea de metro por Badalona en vez de por el aeropuerto...Anda, enterate de quien es el dueño de Aerobus...El real eh?

#2 Juan, Sabadell, 12/11/2011 - 08:32

El tren llegó al Prat en tiempos de Franco, cuando Barajas ni lo soñaba. Si ahora la T1 no tiene metro es porque a la Generalitat no le interesó hacerlo en su momento. Que cada palo aguante su vela