Publicitat
La Punteta · 1 de Febrer de 2012. 13:10h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

La veritat sobre el pacte fiscal

Cada vegada que algun dirigent de CiU parla del pacte fiscal em treu de polleguera. La indirecta va per Mas, Duran, Oriol Pujol, Jordi Turull, Pere Macias i fins a l'últim de la colla. Si és tan important, que ho és, per què no van començar pel pacte fiscal en compte de per l'Estatut?

És un dubte existencial que arrossego des de fa temps, però sobretot des que la política catalana -com el país- va de cap per avall. Per això ja li vaig plantejar la qüestió a Francesc Homs, en roda de premsa el passat 11 d'octubre. En plena precampanya per a les generals, el portaveu del Govern va tirar pilotes fora: "Les coses van anar com van anar en aquell moment".

A l'anterior legislatura vaig fer un experiment científic pels passadissos del Parlament: vaig preguntar a diputats del Govern i de l'oposició de qui havia estat la idea d'un nou Estatut. Ningú no em va saber respondre amb exactitud i ja se sap que les idees bones es recorden sempre, les dolentes s'obliden ràpidament. Qui més s'hi va aproximar va ser Miquel Iceta que va confessar -suposo que em permetrà la indiscreció- que va ser "una escalada" digna de la Guerra Freda.

La veritat és que tot va començar la legislatura del 1999 amb una comissió de reforma de l'Estatut que van impulsar PSC, ERC i ICV -el primer antecedent del tripartit- però a partir d'aquí va ser en efecte una fugida endavant: Maragall va proposar primer una carta autonòmica, després una reforma i finalment un nou Estatut perquè el que volia de debò era ser president de la Generalitat.

I Mas, com que no es podia quedar enrera, s'hi va apuntar en aquella famosa conferència del 2002. Els polítics catalans fan com els nordamericans, però com que no ens podem permetre el luxe d'enviar un home a la lluna -com va fer Kennedy- es van apuntar a la reforma de l'Estatut amb resultats prou coneguts a hores d'ara.

De moment, la reforma de l'Estatut ha servit per cremar tota una generació política -Maragall, Montilla, Piqué, Carod, Puigcercós- i per carregar-nos la immersió lingüística a l'espera de com acabi tot l'enrenou judicial, que pinta malament. La política hauria de ser com el futbol: si funciona no ho toquis. És que ni ho esmentis.

Pujol, que estava assegut a la primera filera en l'acte d'aquest dimarts a l'Ateneu, va dir una veritat com una casa en l'editorial del seu centre d'estudis del passat 25 de gener: "Des de Catalunya mateix cal interrogar-se sobre els nostres errors col·lectius durant els darrers trenta-cinc anys. Alguns ja en l’època de la Transició". No anteposar el pacte fiscal a la reforma de l'Estatut ha estat un d'ells.

CiU fa volar coloms amb el pacte fiscal -de fet és un eufemisme del concert econòmic- perquè amb majoria absoluta del PP no hi ha res a fer i ja ho sabien abans de les eleccions, però alguna cosa havien de vendre a l'electorat.

L'única possibilitat és que, amb la reforma del finançament autonòmic previst pel 2013 -jo ho recordava l'altre dia l'exconseller Castells en l'acte de presentació del seu llibre- es pugui esgarrapar alguna millora si Rajoy vol evitar que creixi la desafecció a Catalunya. Però, amb franquesa, jo no hi confiaria gaire.

El fracàs d'Spanair també demostra que Catalunya cada cop pesa menys.

 

 

Recomano aquest llibre, encara que sigui meu (12 euros):

http://www.contralabarcelonaprogre.cat/

També em pots seguir al twitter:

@xriusenoticies

 

Publicitat

24 Comentaris

Publicitat
#20 Lorena García Alonso, El Prat, 07/09/2012 - 10:37

Un concert econòmic és una concreció possible, però no única d'un pacte fiscal. Poden haver molts pactes fiscals diferents segons el gust i la voluntat de les parts que pacten. Com cada país que escull el seu sistema electoral x desenvolupar la seva pròpia democràcia. Tant costa d'entendre, Xavier?

#19 Bernd, Moià, 07/09/2012 - 10:15

CiU va defensar el concert economic a l'eststut i ERC el va rebutjar. Vist el fracas de l estatut amb la sentencia del TC, CiU es planteja anar a buscar la pasta que és l important. D'aqui el pacte fiscal. Tant costa d entendre?

#18 Llorenç, Barna, 07/09/2012 - 10:10

Renoi Xavier, com es nota que has d'omplir l'olla. Com a analista politic no ets cap llumenera i com a periodista, què vols que et digui. Per mes anti-progre que et defineixis, el teu anti-convergentisme et cega. La responsabilitat del nou estatut és coral i tu ho saps.

#17 josemiguel, El Prat de Llobregat, 07/09/2012 - 00:23

Me hace gracia eso de "evitar q no crezca la desafección".Como si la gente llegara a su casa después de trabajar y se pusiera a buscar los datos,hacer sus números y q de ahí salga la desafección.Lo q hay es una histeria colectiva inducida por una minoría q ha calado en los jóvenes influenciables

#17.1 josemiguel, El Prat de Llobregat, 07/09/2012 - 00:26

Sigo:una histeria colectiva creada a base de apelar a los instintos más primitivos:"los de fuera son feos y malos y me quieren robar lo q tengo pq son semihombres sin ni siquiera moral".Los comentarios y algunos artículos q aparecen en este diario son una buena muestra de esa simpleza

#16 Genis, osona, 25/07/2012 - 21:51

collons.

Si que t'ha dolgut lo de maragall i el pacte fiscal, javier!

Independencia