Amb un atur de quasi 631.000 persones a Catalunya el passat mes de maig -i encara va baixar en 4.700-, crec no ens podem permetre el luxe de rebutjar l'Eurovegas. Com deia el secretari general de Presidència, Francesc Homs, en la roda de premsa del Consell Executiu de dimarts passat: "aquest país no està en condicions de dir que no".

La llàstima és que l'Eurovegas no siguin xips o software o noves tecnologies, sinó més del mateix model econòmic dels últims cinquanta anys: totxo i turisme. I això que la necessitat de canviar el model productiu ho sento des que em dedico al periodisme ara ja fa més de vint anys.

De fet, era un dels temes estrella -juntament amb el sincrotró, el canal Segarra-Garrigues i la Catalunya trilingüe- de cada debat de política general de Jordi Pujol, almenys dels debats de política general dels anys 90, que són els que jo recordo.

Aznar va ordenar construir el Sincrotró a Cerdanyola en comptes de a la UAB després que aquesta universitat -amb Carles Solà de rector- el declarés persona non grata, però encara ara està infrautilitzat. Com el Segarra-Garrigues, al qual el conseller Pelegrí ha hagut de rebaixar els preus a veure si s'anima una mica la demanda.

Pel que fa a la Catalunya trilingüe, no cal que els digui com està. N'hi ha prou de veure la cara que fa Mariano Rajoy -encara que sigui gallec, no català- a les cimeres internacionals quan li parlen en anglès. Hi incloc quan el presenten a les Nacions Unides, també en anglès, com a primer ministre de les Illes Salomó encara que en aquest cas el president Mas faria més bon paper. Fins i tot el poden entrevistar a la CNN sense pinganillo.

El veritable problema de l'economia espanyola no és el rescat de 62.000 milions ni Bankia ni la prima de risc, sinó que Rajoy comença a fer en els viatges a l'estranger la mateixa cara de circumstàncies que feia Zapatero. Aquesta cara ho diu tot. Com volen que se'n refiïn després els mercats?

Però, malgrat tot, crec que no estem en condicions de dir no a l'Eurovegas tot i que sempre he pensat que, en aquesta cursa amb Madrid, l'únic que vol Sheldon Adelson és millorar les condicions que li ofereix Esperanza Aguirre, ja prou bones. Ja se sap que, a la Comunitat de Madrid, la lideresa fa i desfà.

El que no entenc és que el Govern ho hagi fet tan malament. Si es tan bo com ens venen perquè no ho han explicat el projecte amb tots els ets i uts. Quan el magnat nord-americà va estar al Palau de la Generalitat sembla ser que li van posar un power point collonut que jo he demanat que el filtrin a l'e-notícies. O que, com a mínim, l'ensenyin a tothom. Ha estat endebades.

El projecte suposo que també significarà -dic suposo perquè tampoc ningú no ho ha dit amb claredat- l'estocada definitiva al Parc Agrari del Baix Llobregat, segurament la comarca més maltractada per les infraestructures de tot Catalunya si n'excloem alguna de les Terres de l'Ebre que allotja fins i tot un parell de nuclears.

En el fons, el projecte d'Eurovegas confirma que els catalans estem perdent el tren de la revolució digital. Nosalltes que vam ser capdavanters -sense tenir energia ni matèries primeres ni tan sols un estat propi- durant la primera revolució industrial, estem badant ara: com deia en començar aquest article l'Eurovegas no és ni xips ni software ni noves tecnologies. Diu molt de com està el país. A la cua.