Dijous, a la presentació del llibre de Duran, hi havia Salvador Sedó, de la Fundació Coll i Alentorn, que ha de ser l’embrió de la nova Unió. Jordi Casas, de Portes Obertes del Catalanisme, la iniciativa conjunta del PSC i UDC. Roger Montañola, de Lliures, el partit que ha posat en marxa Antoni Fernández Teixidó. I també, més allunyat ideològicament, Mario Romero, de La Tercera Via.
No faran res de bo. Ja ho vaig dir en un article el passat mes de novembre. El catalanisme tal i com l'hem entès fins ara és mort. El mapa polític ha canviat. Aquí l’únic que pot tenir èxit és la via Trump. Perquè tothom el critica, però va aconseguir més de 60 milions de vots. Es diu aviat. Però no et voten 60 milions de persones si no il·lusiones les classes mitjanes.
A Trump el devia votar també gent de les minories llatina i afroamericana. Fins i tot musulmans que veuen amenaçat el seu American Way of Life. Un dia vaig veure un vídeo de l’UKIP en el que un pakistanès que portava cinquanta anys a la Gran Bretanya demanava el vot per a Nigel Farage!
Amb el mèrit afegit que va guanyar amb la immensa majoria de mitjans de comunicació en contra. També l'star system de Hollywood i les llumeneres de Silicon Valley. Fins i tot tenia contra el seu propi partit. Al començament ningú no donava un duro per ell. Con dos cojones.
Clar aquí també tenim experiència en això. Els mitjans van per una banda i els votants per una altra. Allò de la diferència entre l’opinió publica i l’opinió publicada. Artur Mas va perdre dotze diputats de cop el 2012 malgrat tenir el suport dels dos grans grups de comunicació del país: un de públic (la Corpo) i un altre de privat (el grup Godó).
Això volia dir un recolzament impressionant: TV3, Catalunya Ràdio, La Vanguardia, Rac1 i 8TV. Tot i així va perdre més del 8% dels vots. En l’època de twitter i facebook la gent pensa per si mateixa. Els mitjans tradicionals no només han perdut audiència sinó sobretot influència. Uns dies abans de les eleccions el CEO encara li donava majoria absoluta.
A més, no sé perquè li diuen populista a Trump. A casa nostra vam tenir un president que es va presentar a unes elecciones el 1999 amb el lema Catalunya, primer. Gairebé vint anys abans que l'actual pesident nord-americà. I després de les eleccions generals del 2011 -les primeres que va guanyar CiU, no ho tornaran a fer mai més- Mas i Duran van comparèixer amb una desena de banderes catalanes al darrera. Allò semblava la Casa Blanca versió autòctona.
Per això més val que espavilem. Cal començar a reivindicar l'espai de centre-dreta, fins i tot de dreta, sense manies i sense complexos. El PDECAT ja no serveix. I els anglesos i els alemanys no van pel món demanant perdó per haver votat el Conservative Party o la CDU.
La prova definitiva del divorci entre premsa i electors és la crisi dels refugiats. Que aixequin la mà tot els que voldrien acollir una família de refugiats a casa seva. En canvi, TV3 -una cadena pública, per cert- va estar dues setmanes predicant a tort i a dret el casa meva és casa teva.
Durant la retransmissió del concert semblava que hi hagués tot el país al darrera i algun periodista estrella -progre, per descompat- proclamava a twitter durant la manifestació: “Barcelona, desbordada”.
En efecte, llevat el PPC, a la marxa s’hi van apuntar tots els partits. Fins i tot Ciutadans. Greu error perquè, en teoria, són de centre dreta. I hi van participar uns quants consellers de la Generalitat encapçalats per Neus Munté. Fins i tot hi havia Xavier Trias.
Però, a l'hora de la veritat, els coordinadors de la campanya han recollit 121.000 signatures. Són moltes, però per sota de les 500.000 persones que en teoria van anar a la manifestació. I, per descomptat, només una ínfima part dels 7,5 milions de catalans.
No se'n refiïn dels mitjans tradicionals. El procés ha deixat tocada la seva credibilitat. Han perdut el contacte amb la realitat. Com algun expresident, d'altra banda.
PD/ Si t'ha agradat aquest article potset t'agradarà aquest llibre: https://www.amazon.es/dp/B01N9TAZXB?ref_=cm_sw_r_kb_dp_-fFGybRE91WSQ&tag=kp0a0-21&linkCode=kpe
