Publicitat
La Punteta · 13 de Maig de 2012. 21:48h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

La vida contemplativa de Xavier Trias

L'únic amb el que s'ha notat l'arribada de Xavier Trias

Gairebé un any després de la seva elecció algú de Convergència li hauria de dir a Xavier Trias que comenci a fer d'alcalde. Perquè una cosa és ser conseller de Presidència -on l'important és el bon rotllo i entendre's amb tothom- i l'altra és fer d'alcalde de Barcelona. El que ha de fer un alcalde és governar i, de vegades, fa la sensació que Trias encara es pensa que està a l'altra banda de la plaça de Sant Jaume.

Sí, ja sé que només va treure catorze regidors a les eleccions municipals, però això també és culpa seva perquè va fer una campanya de sobrat. I per governar abans cal guanyar. Perquè si després de més de trenta anys ininterromputs de governs socialistes a Barcelona només va aconseguir 14 regidors també és per fer-s'ho mirar.

Per situar-nos, el PSC va començar a manar a l'Ajuntament de Barcelona el 1979: Tarradellas només feia dos anys que havia tornat, encara hi havia 600 pels carrers -la Seat va deixar de fabricar-lo el 1973-, les fotos eren en blanc i negre i no hi havia ni mòbils ni Internet.

Amb els resultats electorals a la mà -CiU (14), PSC (11), PPC (9), ICV (5) i ERC (2)-, Trias devia arribar a la conclusió que el millor era fer la viu viu. Qui dia passa, any empeny. Els socialistes estaven tancats en banda -com després de la derrota de Reventós davant Pujol el 1980- i amb el Partit Popular no hi volia pactar. Esquerra, amb només dos regidors, no hi pinta res.

Entenc perfectament les reticències de Trias a pactar amb el PPC perquè l'Alberto Fernández ens hagués donat algun disgust amb la llengua. Però a Reus o a Salou els de CiU no han fet tants escarafalls, entre d'altres raons perquè si no no hi havia manera de governar. Ara sembla que ho vol provar amb els socialistes. De debò, a mi tant me fa amb qui pacti, però que governi.

Perquè, un any després de les eleccions municipals, l'únic que s'ha notat amb el canvi d'alcalde és que ara, al pas de vianants propers a centres escolars, han pintat un cartell que diu "Camí escolar" com el que il·lustra aquest article. Em recorda Jordi Hereu que, al seu darrer mandat, va canviar els semàfors d'alguns carrers de Barcelona. Jo m'hi vaig enfilar a un i tot.

La majoria de projectes estrella de Xavier Trias han ensopegat. En alguns casos, com el de la reforma de les Glòries, perquè no havien parlat amb el Ministeri de Foment. Llàstima perquè jo estic a favor dels arbres, no de les places dures. I en d'altres, com el Blau@Ictinea, perquè ni tan sols no ho havia negociat amb l'oposició.

Trias ni tan sols ha gosat aprovar que les motos circulin pel carril bus i això que hi estava a favor! Ell s'ho perd: hi ha 400.000 motoristes a Barcelona, la major part majors de 18 anys i, per tant, amb dret a vot a les properes eleccions municipals.

El darrer projecte estrella ha estat el del tramvia, però que vagi amb compte. La idea de fer-lo passar per l'Eixample pot ser per a Xavier Trias el mateix que la consulta de la Diagonal per a Jordi Hereu. Jo, per si de cas, abans ho consultaria amb en Germà Bel.

Al darrer congrés del PP català, Oriol Pujol es va quedar parat quan es va assabentar que Eduard López, vicesecretari de coordinació interna d'Esquerra, té una marca personal d'1 hora i 23 minuts a la mitja marató. L'Oriol va contraatacar al·legant que els d'Esquerra es dedicaven ara a "la vida contemplativa". Com Xavier Trias, vaig pensar.

Si Maragall va passar a la història per algunes maragallades -del Fòrum a la Francofonia-, com haurem de batejar les idees brillants de Xavier Trias que queden a mig camí? Ara sembla que vol convocar un concurs internacional per a la plaça de les Glòries en un ciutat amb un munt d'arquitectes en atur. Aquest diumenge, per exemple, a La Vanguardia en sortia un que ha hagut de crear una empresa de missatgeria en tricicle. Toqui de peus a terra, senyor alcalde.
 
En fi, en senyal de desgreuge, em nego a acabar aquest article sense unes paraules d'homenatge al seu predecessor, Jordi Hereu. Vaig ser molt crític amb l'anterior alcalde com, a aquest pas, ho seré amb el seu successor. Fins i tot en vaig escriure un llibre -"imprescindible" segons Pilar Rahola- que augurava la seva derrota a Barcelona. Si l'hagués llegit potser encara ara seria alcalde. Però cal reconèixer que va deixar uns finances impecables. Es nota que, de tots els que han passat per Esade, aquest era dels que estudiava. Sort, Jordi, en la teva nova vida professional.

 

 

El llibre que va fer perdre Jordi Hereu (12 euros):

Contra la Barcelona progre

Crítiques i ressenyes:

http://www.contralabarcelonaprogre.cat/

També em pots seguir al Twitter:

@xriusenoticies

 

Publicitat

9 Comentaris

Publicitat
#8 Emeteria, Barcelona, 15/05/2012 - 00:31

Degut a la manca de majoria absoluta a banda i banda de la Plaça Sant Jaume, potser és senzillament una manera d'equilibrar les balances... i ¡aquí paz y después gloria!

#7 Pedro, Badalona, 14/05/2012 - 15:20

A lo mejor voy algo despistado, pero este Trias ¿no se presentaba por el PSC o por IC? Lo digo porque no se nota diferencia alguna entre él y el anterior alcalde; no me creo que estuviese afiliado a CDC, yo creo que trabaja en secreto para el PSC. ¿Estoy en lo cierto?

#6 Francesc77, Barcelona, 14/05/2012 - 14:21

Suposo que alcaldes com en Clos o l'Hereu donaven més joc als periodistes amb els seus estirabots i ara els trobeu a faltar. Però jo estic fart d'alcaldes amb idees faraòniques que sempre estan pensant com sortir a la tele i als diaris.

#6.1 -emilio, a, 14/05/2012 - 15:11

perdona, pero el alcalde que sufrimos ahora tambien tiene proyectos faraonicos pero gracias a su minoria parlamentaria no puede llevarlos a cabo.

#5 Jordi, barcelona, 14/05/2012 - 14:15

Això del "camí escolar" ja hi era amb l'Hereu.
I això dels 400.000 motoristes... Un de cada quatre barcelonins té moto?

#4 -emilio, a, 14/05/2012 - 14:12

yo creo que está pre-jubilado. Me han dicho que por las mañanas juega a tenis en el Club Pompeya y por la tarde busca esparragos por Collserola.