Publicitat
La Punteta · 23 de Gener de 2018. 21:49h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

La vida segons Lluís Foix

Lluís Foix, signant llibres a Martorell

 

Com que encara no tenim ni president ni Govern, dilluns em vaig escapar a escoltar Lluís Foix a la biblioteca de Martorell. Presentava el seu darrer llibre: El que la terra m’ha donat (Columna). D’alguna cosa havia de servir el bloqueig del procés.

Malgrat haver estat cap meu a La Vanguardia -un cap llunyà perquè jo era un redactor pelat i ell era director adjunt- en guardo un excel·lent record. No com d’altres, per cert. I això que no em va deixar anar Sarajevo durant la guerra dels Balcans. Al final m’ho vaig haver de pagar de la meva butxaca. Però el vaig perdonar fa anys.

Lluís Foix és un d’aquests homes que escassegen en el periodisme català. Té la mania de dir les coses pel seu nom. Als articles o a les tertúlies. Deu venir de família perquè va néixer a Rocafort de Vallbona.  Una terra aspra on no s'estan per romanços. Administrativament pertany a l'Urgell encara que ell se sent més de la Segarra.

Ben mirat, té dues qualitats més: sempre toca de peus a terra. I no se li han pujat mai els fums. Durant la seva intervenció se li va escapar: “Quan vaig ser director de La Vanguardia va ser perquè no van trobar ningún més”. Cosa que, com es poden imaginar, no deu ser certa.

Però fins i tot el presentador -el també periodista Miquel Sabe, que ara triomfa al programa FAQS de TV3- es va exclamar: “no es tregui mèrits”. El regidor de Cultura, Sergi Corral, que és d'Esquerra i presidia l'acte, n’és testimoni.

A més, com que ja té una certa edat (1943) té background i perspectiva. Al cap i a la fi ha escrit cròniques des de 86 països i n’ha vistes de tots colors. També, suposo, en la seva carrera professional. Espero amb candeletes el seu segon volum de memòries, però em temo que és un senyor.

No ho va tenir fàcil. Va venir a Barcelona amb 17 anys perquè, després de dos de fer de pagès, les gelades del 56 van matar les oliveres que conreava el seu pare. “Marxo perquè aquí no hi ha futur”, li va dir. La mare no volia, el pare ho va entendre. La collita d’oliveres segurament ha sortit perdent, però el periodisme va sortir guanyant.

Era de cal Fraret, no de cal Frare, perquè el seu pare era cabaler o fadristern. La seva mare també. Figura que, en el dret civil català, designa el fill que no és hereu. Baixar a Barcelona eren aleshores quatre hores amb l’Alsina Graells.

En fi, no els molesto més. Transcric la majoria de frases que vaig pescar durant aquella estona. No vaig parar d’apuntar com un boig. Se’m va fer curt. Trobaran una mica de tot. Història, periodisme, literatura. Sal i pebre. Sortosament poc de política. Remenin i triïn.

- “Churchill va ser un cantamanyanes tota la vida excepte els cinc anys de la guerra que va fer el que havia de fer”

- “Churchill va anar a contracorrent, va guanyar amb la paraula”

- “Avui viu millor la classe mitjana rural que la urbana”

- “La vida depèn de moltes coses, un factor important és la sort”

- “Jo n’he tingut molta: vaig anar de corresponsal a Londres amb 26 anys perquè sabia anglès i no van trobar ningú més”

- “El llibre està més viu que mai. Sobretot si està ben editat"

- “Un article de diari no passa de l’esmorzar. Com a molt del dinar”

- “Els llibres duren més que les cases. La Il·líada d’Homer té dos mil anys i és més viva que mai”

- “Un llibre són pensaments comprimits”

- “Per escriure cal haver llegit molt”

- “El país està viu”

- “A Londres em vaig dedicar a llegir els autors russos: Tolstoi, Dostoievski, Turguenev, Pushkin” (no sé si en aquest cas els va dir per aquest ordre)

- “La literatura reflexa la complexitat de la vida

- “De casa cal sortir informat i opinat

- “Si falla Alemnanya no sé què passara”

- “Si hem de lluitar per alguna cosa cal lluitar contra les mentides. Hi ha discursos que fan ara que no són veritat”.

- “Hi ha periodistes que voldrien explicar les coses que voldrien que passessin, no les que passen”

- “Europa està en declivi, però té l’esperit de la llibertat: es garanteixen els drets i les llibertats"


Fa temps hi havia una editorial, Dèria, que feia llibres-entrevistes. Eren personatges coneguts i que tenien alguna cosa a dir. Jo en guardo uns quants. El de polítics com Artur Mas, Carod-Rovira, Josep Piqué, Heribert Barrera o Pasqual Maragall. Però també els de Josep Maria Ballarín o Albert Vilalta. No sé si la col·lecció continua en marxa, però Lluís Foix té un llibre. I no ho dic pas per escriure’l jo.

PD/ Sobre l’obra presentada ja en parlarem un altre dia. Jo el vaig comprar per una sola frase que em va frapar: “Els grans conflictes comencen amb la paraula”. Malgrat el titular i la il·lustració de portada sospito que no va sobre la vida de pagès. Més aviat és una barreja de vivències personals, crònica periodística i memòries d’un home que s’ha passat la vida observant i explicant-ho.

Publicitat

4 Comentaris

Publicitat
#4 Telmarinera, Vilanova, 26/01/2018 - 15:45

Es creíble. Respira honradez.
En un pais de tácticos, por interés propio, o el del empleo de la dona.

#3 Bougainville, Barcelona, 25/01/2018 - 18:57

Lluís Foix és un home intel.ligent i cosmopolita, no es comprèn que fos director d' una cosa tan llefiscosa i mentidera com La Vanguardia.

#2 Sergi , Barcelona, 25/01/2018 - 13:58

Lluis Foix un gran periodista, "El periodista tiene que explicar las cosas que pasan no las que le gustaría o querría que pasasen". Con esto esta todo dicho.

#1 Laughter, L'H-España, 24/01/2018 - 18:57

Lluís Foix siempre ha sido un señor en todos los aspectos. Incluso cuando no he estado de acuerdo con él en algo que hubiera dicho, siempre me dejaba pensativo y reflexionando sobre su argumentación. Prototipo de catalán querido y admirado en el resto de España. Con eso está dicho todo.