Publicitat
La Punteta · 24 d'Agost de 2010. 10:57h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

L'agència de viatges del PSC

Ara que Albert Vilalta i Roque Pasqual han tornat a casa sans i estalvis després d'un calvari de 267 dies és hora de començar demanar responsabilitats a l'Ajuntament de Barcelona. Al cap i a la fí, Barcelona Solidària sembla més una agència d'esports d'aventura del PSC -en l'expedició hi anava fins i tot  la dona de l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu- que una desinteressada ONG.

En una zona del planeta on hi ha deixat d'anar fins i tot el París-Dakar per la seva perillositat van enviar una caravana de tretze vehicles -entre camions i quatre per quatre- pintats de blancs per cridar més l'atenció i l'itinerari de la qual es podia seguir al moment per internet. En total 53 persones: 32 al convoi assaltat, 14 a Dakar (Senegal) i set a Kakhla (Marroc).

En tan nodrida representació hi havia -a més de la dona de l'alcalde- l'esposa del delegat de Presidència, Ignasi Cardelús; el coordinador de l'àrea d'esports de l'ajuntament, Toni Camps; el president de Barcelona Solidària i de l'àrea de medi ambient també de l'ajuntament, Josep Carbonell; i dos treballadors de Transports Metropolitans de Barcelona, Susana Vega i Ignasi Llorente, a més de personal sanitari dels bombers de Barcelona.

El màxim responsable de tot plegat, Francesc Osán, que és també membre del comitè de Pau, Solidaritat i Cooperació el PSC i un històric militant del partit. Suposo que tots ells es devien reservar les vacances d'estiu per anar a Àfrica a ple hivern.

La Caravana Solidària estava patrocinada a més, entre d'altres, per La Malla, el diari electrònic de la Diputació de Barcelona, el director del qual havia treballat abans en el gabinet de premsa de l'Ajuntament de Barcelona en una mostra més de la neutralitat informativa d'alguns mitjans públics.

Si volien ajudar al Tercer Món estic segur que hi ha métodes més eficaços, més discrets, més econòmics -i fins i tot més sostenibles- que muntar una caravana d'aquestes característiques. La prova de què, més enllà de les bones intencions, Barcelona Solidària anava a la seva és que ni tan sols forma part de la Federació Catalana d'ONG per al Desenvolupament en la que hi ha 63 entitats adherides.

Per exemple, el pilot Nani Roma, el primer català en guanyar el Dakar (2004), també fa iniciatives solidàries, però en comptes d'anar-hi en camió -en sap un niu de conduir- les envia en vaixell a Mauritània que és el més assenyat i, per descomptat, també el més econòmic.

A qui se li ocorre muntar una expedició com aquesta -les ONG ja no es dediquen a fer caritat, sinó a l'ajut en el desenvolupament- en una de les zones més calentes del món?. Precisament, el ral·li més famós de la història va ser suspès el 2008 per por a Al-Qaida i, des de l'any passat, se celebra a Argentina i Xile encara que conserva el nom africà que li va donar prestigi.

L'alliberament permet ara dues reflexions. Si Interior empaita els excursionistes que han de ser rescatats després de cometre imprudència a la muntanya -de les poques coses bones que ha fet bé el conseller Saura- espero que no se li passi ara pel cap fer el mateix amb Barcelona Solidària després de tot el que ha costat l'operació. Al capdavall, també és un cas d'imprudència temerària.

I si hi ha hagut pagament de rescat -cosa que és el més probable- l'alliberament d'Albert Vilalta i Roque Pasqual planteja també un problema judicial. Amb el cas de l'Alakrama, aquell tonyinaire basc que també va ser alliberat, el president de l'Audiència Nacional, Àngel Juanes, ja va afirmar que el més important era que els membres de la tripulació havien tornat sans i estalvis. Toquem fusta, però si a l'ETA se li ocorre ara segrestar a un empresari espero que imperin els mateixos criteris: el més important és la vida del segrestat. Al capdavall la justícia és igual per a tothom. Però que passarà si la família paga rescat?. Els acusaran de col·laboració amb banda armada?.

La culpa de tot plegat, en tot cas, no és de l'Albert ni del Roque, tot i que han tingut una sort immensa. En certa manera han tornat a néixer. Només cal recordar el que va passar recentment a un hostatge francès segrestat en la mateixa zona. La comissària de Cooperació Internacional de la UE, Kristalina Georgieva, recordava aquest dilluns, el dia del seu alliberament, que "l'any passat van morir més treballadors humanitaris que soldats de l'ONU encarregats del manteniment de la pau".

En una dècada, la xifra d'homes i dones que han perdut la vida prestant assistència humanitària s'ha triplicat: de 30 el 1999 a 102 el 2009. I el número de segrestos ha augmentat de 20 a 92. Ves per on, des de la guerra d'Iraq i d'Afghanisthan el món és cada cop més inestable.

Publicitat

41 Comentaris

Publicitat
#41 Paula, BCN, 30/08/2010 - 04:32

I que en diguin "cooperantns"! Són pijos que van a fer de Capità Tapioca i després els hem de rescatar amb els diners públics!. El PSC és la cosa més corrupta que hi ha. Això, sí, en nom de l ésquerra! Independència, ja! Fora trispartit!

#40 Josep Lluis, Barcelona, 29/08/2010 - 22:24

Senyors, això no es pot aguantar. Marxo d'aquest país de fireta que es Catalunya. Son tots uns irresponsables i uns poca vergonya. Ens roben, s'en fotem de nosaltres i a més ens manipulen, Tot plegat quina vergonya.

#39 orl, Collsuspina, 29/08/2010 - 21:40

D'aqui el gran seguiment de tv3 el dia de l'alliberament.
Quan pagava cada "solidari" per l'aventura??
Prou psc. prous lladres i estafadors

#38 Narcís, Girona Montilivi, 29/08/2010 - 21:05

Molt bon article Sr.Rius,ni més ni menys,és el que pensem molts dels ciutadans d´aquest país, Es clar com que els de Can PSOEPSC son els bons i tenen la veritat absoluta no se´les pot criticar, ha sigut molt valent, compte no li treguin subvencions

#37 Joan, Barcelona, 29/08/2010 - 14:02

Molt bé, ja era hora que es comenci a dir les coses com són