El passat 18 de juliol -data emblemàtica que sortosament ja passa desapercebuda- vaig quedar astorat en llegir la Terrassa de Joan de Sagarra a La Vanguardia:

"El lunes tenía una cita en Aviñón. Mi tren, el Talgo (cinco horas hasta Montpellier y de allí un segundo tren hasta Aviñón, una hora más) salía a las 8.45 de la estación de Francia. Llegué con media hora de antelación y me llevé la desagradable sorpresa de encontrar el bar cerrado (¿definitivamente?), así como el puesto de periódicos (definitivamente, según parece). Ahora que se habla tanto de la memoria histórica, me parece vergonzoso que en un edificio tan emblemático - y entrañable, al menos para mí-como es la estación de França uno no pueda tomarse un café y hojear el periódico mientras aguarda la salida del tren".

El divendres 23 de juliol tenia cita a Perpinyà -entre d'altres per a entrevistar el futur premi Nobel català Joan Daniel Bezsonoff- i vaig poder comprovar in situ que, en efecte, que ja no es pot fer ni una cosa ni l'altra. Han tancat el bar i el quiosc. Presumiblement pels elevats lloguers que cobra Renfe als arrendataris. En el cas dels diaris potser influeix també l'impacte de les noves tecnologies perquè just davant, a l'altra banda del carrer, hi ha un quiosc abandonat des de temps immemorial per culpa de la crisi de la premsa. Els quioscos comencen a no ser negoci.

L'estació de França, la millor estació de Barcelona, fa anys que ha entrat en una lenta agonia. Ara ja nomes es poden agafar alguns trens de rodalies, la línia de Vilanova; regionals, els que van cap a Tortosa; i internacionals amb destinació a París. Segurament el fet que sigui una estació termini no ajuda gaire. Tampoc la seva situació perquè no està ben bé al centre de Barcelona. I la manca de tansport públic proper atès que no hi Metro en la mateixa estació. Crec que la més propera és Barceloneta.

Però entre l'estació de França i la de Sants, per exemple, no hi ha color. És una llàstima que hagin deixat morir a poc a poc una estació com aquesta, carregada d'història -crec que inclús l'actual president de la Generalitat va arribar amb 16 anys l'estació de França (1)- i que podria competir perfectament amb altres estacions europees emblemàtiques com la francesa Gare d'Austerlitz o l'anglesa Victoria Station.

(1) Si no és ell, és el ministre de Treball i Immigració.