Publicitat
La Punteta · 20 de Novembre de 2013. 18:42h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

L'Albert Montagut i jo

El primer que vaig fer dimarts passat quan em vaig assabentar que el FC Barcelona havia nomenat Albert Montagut nou director de comunicació del club va ser enviar-li un SMS a Sandro Rosell dient-li que s'havia equivocat i que ho acabaria pagant tard o d'hora.

Encara no sé si l'ha fitxat perquè és antiguardiolista o perquè el grup Godó -via Màrius Carol o José Antich, vés a saber- li ha fotut un gol al president del Barça. Sembla mentida que Sandro Rosell, que va sempre amb peus de plom, hagi comès un error com aquest.

No s'ho pensin, jo a l'Albert Montagut li estic eternament agraït encara que no ho sembli: sense ell no hagués fundat mai e-notícies ara fa 13 anys i amb quasi 400.000 lectors, segons la darrera onada de l'OJD. Vaig tenir la immensa sort de coincidir amb ell a l'edició catalana d'El Mundo on ell feia de director -és un dir- i jo era un mindundi, que és el que continuo sent.

Però ha estat l'única persona que va estar a punt de fer-me avorrir el periodisme. I això que no sabria fer una altra cosa. A mi em va tenir mes d'un any i mig defenestrat. Llavors, estem parlant de finals dels 90, encara no s'havia importat la paraula mobbing. Simplement et putejaven i ja està.

Primer, amb 35 anys, em va degradar a fer de becari: la columna de farmàcies i la cartellera de cinemes. Quan va veure que continuava al peu del canó em va destinar a tancament, però també de becari: entraves a les vuit i sorties a les tres de la matinada.

La mort de Rafael Alberti -es va saber a les 2.59 del 28 d'octubre del 99- em va agafar allà. L'Ernest Bascompte, llavors el meu cap, segur que se'n recorda. Però vaig ser tan honrat que, durant tot aquell període, no vaig agafar cap baixa.

No he vist mai una persona com ell, però el que és pitjor: no he vist mai un periodista com ell. I això que el noi prometia perquè, durant uns anys, va ser reporter de successos d'El Periódico a Barcelona.

M'estalviaré d'aportar més detalls perquè ja vaig explicar alguna perla sobre el personatge en un parell d'articles anteriors sobre el cas Pallerols i sobre José Manuel Lara. I sobretot perquè el més sucós ho guardo per a les memòries en el cas que mai escrigui unes memòries.

Però jo no sóc com Jordi Pujol, que deia que a les memòries no s'havia d'aprofitar per passar comptes. Potser per això en va fer unes d'aigualides malgrat els esforços d'un professional com Manuel Cuyàs. 

Només un detall: no sé quin dia em va regalar precisament les memòries de José Barrionuevo, aquell ministre del PSOE que va acabar empresonat pels GAL, i va escriure la dedicatòria que il·lustra aquest article.

Textual: "Si estubieras (sic) en Casablanca serías uno de los delincuentes habituales". El FC Barcelona ha fitxat un periodista de 56 anys capaç d'escriure estubieras en comptes d'estuvieras. Signat: Monty, que és com se'l coneix dintre del gremi.

A partir d'ara, espero amb candeletes les notes de premsa del club a veure si en trobem alguna de similar. I potser que canviï les rodes de premsa del Parlament per les del Camp Nou.

El més divertit de tot és que un dia va arribar d'una de les cimeres que feien a Madrid amb el Pedro J. i ens va explicar que els hi havia venut que els periodistes havien d'autocorregir-se els seus propis textos. Com pot ser que un persona capaç fer aquestes faltes pugui després donar lliçons d'ortografia?.

Potser algú podria pensar que aquesta columna està feta des del ressentiment, però no és que estigui ressentit, és que l'he vist treballar. O més ben dit: fer veure que treballava. Ja pateixo pels membres del gabinet de comunicació del Barça o de Barça TV. I no en conec cap.

Per això sembla increïble que una persona que buscava feina des de fa mesos -a La Vanguardia ja el van col·locar amb calçador, però de col·laborador- l'hagi acabat fitxant el Barça per dur la comunicació. Pensava que el Barça fitxava els millors.

Fa poc em volia seguir a twitter i el vaig bloquejar, és clar. Ja l'he patit prou. Perquè el Xavier Rius pot ser això o allò, té els seus crítics i els seus detractors, fins i tot potser algun lector a favor, però ningú no podrà negar a hores d'ara que de les poques coses que sé fer a la vida és titulars.

Em sap greu pel Sandro. El fitxatge d'Albert Montagut és una bomba de rellotgeria. Tic-tac, tic-tac. Recordin la data del fitxatge: 19 de novembre del 2013. Tard o d'hora explotarà.

 

Versión en castellano:


Lo primero que hice el pasado martes cuando me enteré de que el FC Barcelona había nombrado a Albert Montagut nuevo director de comunicación del club fue enviarle un SMS a Sandro Rosell diciéndole que se había equivocado y que lo acabaría pagando tarde o temprano.

Todavía no sé si lo ha fichado porque es antiguardiolista o porque el grupo Godó - vía Màrius Carol o José Antich, nunca se sabe - le ha metido un gol al presidente del Barça. Parece mentira que Sandro Rosell, que siempre va con pies de plomo, haya cometido un error como éste.

No se piensen, yo a Albert Montagut le estoy eternamente agradecido aunque no lo parezca: sin él no hubiera fundado nunca e-notícies hace trece años y con casi 400.000 lectores, según los últimos datos de OJD . Tuve la inmensa suerte de coincidir con él en la edición catalana de El Mundo donde él hacía de director -es un decir- y yo era un mindundi, que es lo que sigo siendo.

Pero ha sido la única persona que estuvo a punto de hacerme aburrir el periodismo. Y eso que no sabría hacer otra cosa. A mí me tuvo más de un año y medio defenestrado. Entonces, estamos hablando de finales de los 90, aunque no se había importado la palabra mobbing. Simplemente te puteaban y ya está.

Primero, con 35 años, me degradó a hacer de becario: la columna de farmacias y la cartelera de cines. Cuando vio que seguía al pie del cañón me envió al cierre, pero también de becario: entrabas a las ocho y salías a las tres de la madrugada.

La muerte de Rafael Alberti -se supo a las 02:59 del 28 de octubre del 99- me pilló allí. Ernest Bascompte, entonces mi jefe, seguro que se acuerda. Pero fui tan honrado que, durante todo ese período, no cogí ni siquiera la baja médica.

No he visto nunca una persona como él. Peor: no he visto nunca un periodista como él. Y eso que el chico prometía que, durante unos años, fue reportero de sucesos de El Periódico en Barcelona.

Me ahorraré de aportar más detalles porque ya expliqué alguna perla sobre el personaje en un par de artículos anteriores sobre el caso Pallerols y en defensa de José Manuel Lara. Y todo porque lo más jugoso lo guardo para las memorias en el caso de que alguna vez escriba unas memorias.

Pero yo no soy como Jordi Pujol, que decía que las memorias no se debían aprovechar para ajustar cuentas. Quizás por eso hizo unas de flojas pesar de los esfuerzos de un profesional como Manuel Cuyàs.

Sólo un detalle: un día me regaló precisamente las memorias de José Barrionuevo, aquel ministro del PSOE que terminó encerrado por los GAL, y escribió la dedicatoria que ilustra este artículo.

Textual: "Si estubieras ( sic ) en Casablanca serias uno de los delincuentes habituales". El FC Barcelona ha fichado un periodista de 56 años capaz de escribir estubieras en vez de estuvieras. Firmado: Monty, que es como se le conoce dentro del gremio .

A partir de ahora, espero con impaciencia las notas de prensa del club a ver si encontramos alguna similar. Y quizás cambie las ruedas de prensa del Parlament por las del Camp Nou.

Lo más divertido de todo es que un día llegó de una de las cumbres que hacían en Madrid con el Pedro J. y nos explicó que les había vendido que los periodistas habían de autocorregirse sus propios textos. ¿Cómo puede ser que un persona capaz de hacer estas faltas se atreva luego a dar lecciones de ortografía?.

Quizás alguien podría pensar que esta columna está hecha desde el resentimiento, pero no es que esté resentido, es que lo he visto trabajar. O mejor dicho: hacer ver que trabajaba. Ya sufro por los miembros del gabinete de comunicación del Barça o Barça TV. Y no conozco a nadie.

Por eso parece increible que una persona que buscaba trabajo desde hace meses -en La Vanguardia ya lo colocaron con calzador, pero de colaborador- lo haya terminado fichando el Barça para llevar la comunicación. Pensaba que el Barça fichaba a los mejores.

Hace poco me quería seguir en twitter y lo bloqueé, claro. Ya le he sufrido bastante. Porque Xavier Rius puede ser esto o aquello, tiene sus críticos y sus detractores, incluso quizás algún lector a favor, pero nadie podrá negar a estas alturas que de las pocas cosas que sé hacer en la vida son titulares.

Lo siento por Sandro. El fichaje de Albert Montagut es una bomba de relojería. Tic-tac, tic-tac. Recuerden la fecha del fichaje: 19 de noviembre de 2013. Tarde o temprano explotará.

 

Web personal: http://www.xavierrius.cat/

Elogis: http://www.xavierrius.cat/Elogis_xavier_rius

Insults: http://www.xavierrius.cat/insults

Twitter: https://twitter.com/xriusenoticies



Facebook: http://www.facebook.com/xriusenoticies

 

 

Publicitat

16 Comentaris

Publicitat
#18 Mesmer, Barna, 25/11/2013 - 23:49

Del article del Sr. Rius nomes en treiem que en Montagut i ell no congeniaven, el que no es ni bo ni dolent, i tambe que en Montagut fa flates d'ortografia, el que a la epoca dels correctors automatics tampoc es tant greu. En canvi el Sr. Rius no ens diu res de perque el va condemnar al ostracisme.

#17 Víctor, bcn, 24/11/2013 - 21:56

Subscric el que diu en Jordi del Poble Sec. Per una vegada he de dir que estic totalment d'acord amb en Rius. En Montagut, a més d'un mediocre impresentable, és un venut i una mala persona de cap a peus. Vaja, un autèntic miserable.

#16 -emilio, a, 23/11/2013 - 18:42

CiU, Godó y el Barça son una santisima Trinidad. ?Fiuu fiuu, ahora soy Micael"

#15 Jordi del Poble-sec, bcn, 22/11/2013 - 23:52

Em sap molt greu, però per una vegada estic d'acord amb en Rius.
No he tingut el gust de conèixer personalment al Montagut, però simplement sentir-lo parlar per la ràdio o llegint els seus articles ja em vaig adonar de la seva mediocritat acompanyada per una ignorància ufanosa.

#15.1 xavier, Barcelona, 24/11/2013 - 21:32

Doncs en persona és MOOOOLT pitjor!!

#14 lluismf, bcn, 22/11/2013 - 00:23

Es el que diuen meritocràcia, no? Joder Rius que ha gust t'has quedat.