Publicitat
La Punteta · 28 de Juliol de 2010. 23:23h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

L'austeritat del CAC

No vaig poder visitar la nova seu del CAC perquè van començar a repartir canapès després de la inauguració i jo tenia feina, però em vaig fer un fart de riure quan Benach va dir allò que "el CAC és l'autoritat independent, i remarco la paraula independent, que regula la comunicació audiovisual". Benach, com que no s'ho deu creure del tot, encara va utilitzar el terme "independent" un parell de vegades més en un discurs de quatre minuts.

El CAC és tan "independent" que l'exconsellera Figueras ja té despatx -tenia el nom escrit a la porta i tot- malgrat que ni tan sols ha estat escollida encara pel Parlament.  Entre els actuals set membres només hi ha dos periodistes: Ramon Font i Santiago Ramentol, però un i altre no han estat escollits pels seus mèrits professionals sinó per ser homes de confiança respectivamente de PSC i ERC. La resta són exdiputats a Madrid o a Barcelona.

L'arquitecte es va vantar d'haver acabat les obres dos mesos abans i haver-se estalviat un 13% dels costos, però atès que ens ha costat set milions d'euros no vé d'aquí. En época de crisi les institucions del tripartit tiren la casa com al finestra, com el Síndic de Greuges que se'n va gastar cinc en la nova seu i el dia que li vaig preguntar pel cost ho va trobar "normalíssim". I això que és el Defensor de les Persones, que diu.

El nou CAC -Sancho de Ávila, 125-129, al cor del 22@- té totes les comoditats perquè els seus membres puguin treballar-hi de gust: tres plantes amb biblioteca i sala de reunions, projectat amb criteris d’ecoeficiència i de sostenibilitat, amb mesures d’aprofitament d’aigua i de control lumínic, entre d’altres. Però no hi ha constància que hi hagi sauna, spa o zona d'esbarjo.

El CAC és una bona idea mal aplicada: un òrgan independent que, al final, els partits han acabat utilitzant com un servei de recol·locació professional de dirigents que ja no estan a primera fila. Pel que fa a la politització s'assembla al consell de govern de la Corpo i, pel que fa a la recol·locació, al Senat, que també compleix una funció similar.

Però el més trist de tota la cerimònia de inauguració saben què va ser? que hi havia el president del Conseil Supériuer de l'Audivisuel francès, Michel Boyon, i cap de les quatre autoritats que van intervenir (José Montilla, Ernest Benach, Jordi Hereu i Ramon Font) van ser capaços d'adreçar-li uns mots de cortesia en francès llevat d'una breu frase del president del CAC.

Potser l'excusa és que era francès, però si hagués estat anglès em temo que hagués passat exactament el mateix. Una mostra més -una altra- de l'alt nivell d'estudis de les primeres autoritats del país i del seu domini dels idiomes. I això que Maragall ens volia ficar a la francofonia.

Davant també els problemes del 22@, l'Ajuntament intenta omplir la zona amb edificis com el del CAC -pagat per una administració amiga: el Consorci de la Zona Franca- o entitats tan vinculades a la indústria audiovisual com la Cambra de Comerç o el Banc de Sang, inaugurat el mateix dia per les mateixes autoritats a la mateixa zona.

Publicitat

3 Comentaris

Publicitat
#3 esteve, bcn, 29/07/2010 - 13:41

Bon article... sobretot pel que fa al domni lingüístic de les nostres autoritats. Per cert, sobre la sra Figueras un dia heu de treure perquè en el seu currículum posa que és diplomada en ciència físiques quan aquests estudis no han existit mai...

#2 laila, Barcino, 29/07/2010 - 08:48

El que jo em pregunto es perquè hi aneu a aquestes inauguracions? deixeu-los en calces i feu boicot a aquests actes
NO PARTICIPEM DEL DESPILFARRO

#1 Toni Ibañez, Lleida, 29/07/2010 - 00:04

Tampoc l\'espanyol Contador, el guanyador per 3r. any consecutiu del Tour, va ser capaç de dir una miserable frase en francès als Camps Elisis, ni un merci beaucoup ni rien de rien... Em vaig quedar bocabadat amb aquest fet.