Publicitat
La Punteta · 8 de Juliol de 2014. 14:28h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

L'erosió de la democràcia

D’entrada voldria donar les gràcies als diputats d’ICV Salvador Milà i Joan Boada, que en el seu testimoni davant l’Audiència Nacional van restar importància al setge del Parlament. També a Ernest Maragall, que en ple aterratge a Esquerra, va fer el mateix per un grapat de vots. O fins i tot Alfons López Tena malgrat que, en teoria, és un home de lleis.

També els diputats de la CUP que el passat 4 d’abril, en paraules de David Fernàndez, van acusar a CiU de convertir el procés judicial “en un judici polític”. Aquell fatídic 15 de juny el 2011, els diputats de la CUP no estaven a dintre, sinó a fora, però si haguessin estat a dins haurien comprovat que els indignats no feien diferències. Poden preguntar, si no, al personal del Parlament, que també van patir crits i agressions.

Finalment, als membres del tribunal. Sobretot a Manuel Fernández i Ramón Sáez, aquest proper a IU, perquè pensàvem -erròniament- que la justícia era independent. Fins i tot potser hi ha un rerefons ideològic: si els processats haguessin estat d’extrema dreta en comptes d’extrema esquerra també haguessin acabat absolts?.

El pitjor de tot és que l’Audiència Nacional menysté una institució com el Parlament de Catalunya. Potser aquest és el rovell de l’ou en ple procés sobiranista. A veure si, al final, és una sentència política. Si els fets haguessin passat al Congrés dels Diputats o a la pròpia Audiència Nacional posem per cas, els jutges segur que haurien fet una sentència diferent.

Jo sóc un home pacífic, però amb la sentència a la mà em vénen ganes de promoure un escarni, cremar contenidors o okupar Can Vies. L’advocat d’alguns dels absolts, Jaume Assens -un dels promotors de Guanyem- també els defensaria si el setge fos a la porta del seu bufet?. Amb l’agreujant que el Parlament no és un domicili professional. Ni una institució qualsevol: és la seu de la sobirania del poble de Catalunya.

Hem entrat doncs, gràcies també al Poder Judicial, en un terreny relliscós. Un dia sentia Ada Colau, quan van presentar la ILP de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, que deia que si el Congrés no aprova la iniciativa -com finalment va passar- allò no era democràcia. A mi tampoc no m’agrada la majoria absoluta del PP, però en democràcia el que compten són els vots. I el que s’ha de fer, en aquest cas, és capgirar el resultat. La no-democràcia era el Franco.

I el líder de Podemos, Pablo Iglesias, en la seva estrena al Parlament Europeu, denunciava l'eventual “segrest de la democràcia”. La democràcia té molts defectes, sóc el primer crític amb els partits, però en dos mil anys no s’ha inventat de moment un sistema millor.

Anem amb compte perquè aquest missatge de descrèdit del règim parlamentari que ve l’extrema esquerra esta calant en amplis sectors de la població. I entre la sentència de l’Audiència Nacional i el pacte de l’alcalde Trias amb els okupes de Can Vies -aquí la sentència era ferma perquè és del Suprem- la democràcia ha rebut dos cops molt forts darrerament. Als anys 30, els règims totalitaris també van començar desacreditant la democràcia.

Voldria acabar, ja que no ho fa ningú, amb unes paraules de suport als Mossos. Han comès molts errors, alguns d’ells gravíssims -com el cas Esther Quintana-, però no es pot qüestionar permanentment la seva feina. Els Mossos no són com els grisos encara que alguns vulguin fer comparacions. No fotem.

I un últim apunt: el líder d’Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, va dir un dia en una de les seves cartes setmanals -em va quedar gravada: la del 17 de juny del 2011- que "necessitem com el pa que mengem recuperar el valor de l’autoritat". Tenia tota la raó. Parafrasejant Zygmunt Bauman, l'autèntica societat líquida és aquesta on es posen en dubte alguns valors fonamentals de la convivència.

 

Web personal

Darrers articles

Elogis

Insults

Twitter

Publicitat

12 Comentaris

Publicitat
#9 La Sangonera Ferotge, Bcn, 09/07/2014 - 19:41

Qui ajuda a erosionar la democràcia és l'autor de l'article amb els seus escrits grocs.

#8 Andreu de Campos, Campos (Mallorca), 09/07/2014 - 14:17

Es Principat cada dia més a prop d'un populisme d'esquerres. Si aconseguiu s'independència no sereu ni sa Holanda ni sa Dinamarca d'es Sud. Sereu sa Venezuela d'es Mediterrani. Potser m'equivoc, però ets catalans de dretes i centre acabareu plorant a Madrid perque vos ajudi.

#8.1 Barnús, Cat, 09/07/2014 - 18:39

I ses Illes es sa caciquisme pepero i s'especulació urbanística. No gràcies, em quedo amb el "populisme d'esquerres".

#7 periodistes del parlament, Barcelona, 09/07/2014 - 00:29

La conclussió a la que arribo després de llegir aquest article i les preguntes al parlamentari de la CUP és que Xavier Rius, com tota l'oligarquia de la casta política espanyola i/o catalana, sent odi i pànic pel moviment dels Indignats. No sou els més adients per donar lliçons de democràcia.

#7.1 A., Cat, 09/07/2014 - 18:42

El Xavier Rius és un ultraconservador a qui tota la vida li han fet pànic els moviments de protesta social. Alguns encara es pensen que és possible carregar-se les conquestes socials sense incendiar el carrer. Això és pel que suspiren.

#6 mark, bcn, 09/07/2014 - 00:15

No se puede erosionar lo que no existe.

#5 Papitu , Diagonal, 08/07/2014 - 20:47

Els extrems d`indignitat als que ens està sotmet la clase política general el populisme.

Les continues:
Pujol: Ho he fet pel pais
Bustos:Es una campanya orquestrada contra mi
etç
FARTS de ser ofésos

A Qatar amb 50 politics penjats per corrupciò s´hagúes acabat aquest atmosfera irrespirable