Publicitat
La Punteta · 10 de Juliol de 2013. 12:03h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Les coses a la cara, Saül Gordillo

Si hi ha una cosa que m'emprenya a la vida són els porucs. Bé, dues: els porucs i els ressentits. I Saül Gordillo -jo diré les coses pel seu nom- reuneix ambdues qualitats. Ho dic perquè aquest dimecres ha penjat un article al seu bloc en el qual, em sembla, dispara contra mi. Dic em sembla perquè no s'ha atrevit a esmentar-me ni amb nom i cognoms. Jo sí que ho faré.

El Saül Gordillo no ho sap, però la nostra amistat ve de lluny. Encara recordo el dia que, quan acabava de treure el seu bestseller "Nació.cat" se'm va acostar després d'un un acte oficial i em va dir:

- No et queixaràs, en el meu llibre parlo d'e-notícies.

Ara ens critica molt, però suposo que el que volia llavors és que parléssim del seu llibre. Malauradament, hi ha una cosa que encara m'emprenya més que les dues esmentades: que em prenguin per imbècil perquè resulta que ens dedicava quatre línies en 130 planes.

En una mostra de coherència, la seva opinió ha canviat amb el temps. El 2007 e-notícies havia popularitzat "la informació d'actualitat política i ha convertit els polítics del país en protagonistes permanents gràcies a l'enfant terrible Xavier Rius". Poso això d'enfant terrible en cursiva perquè quan t'ho diuen en acostar-te a la cinquantena no sé què pensar.

En canvi, el 2013 resulta que em dedico a "enregistrar converses privades, saltar-se els 'off the record' o elevar a categoria de notícia qualsevol comentari o anècdota". Es deu pensar que treballo a la Camarga. Només un detall: no em puc saltar els off the record perquè no m'hi quedo mai.

El propi Quico Sallés n'és testimoni. I Toni Aira va retuitejar un dia una piulada meva del president Mas fent un off the record. Amb una foto feta des de la distància. Si els polítics volen dir res que ho diguin a la cara.

Després, ell que elogia tant el periodisme independent, va fer carrera gràcies al tripartit: va passar de redactor ras i curt d'El Punt a director de l'Agència Catalana de Notícies. Sota el seu mandat, l'ACN va passar de ser l'espai mediàtic català a l'espai mediàtic d'Esquerra.

No hi havia un acte que no fessin els consellers a comarques, sobretot els d'ERC, que no hi enviessin un redactor per cobrir tan important esdeveniment. El conseller Ausàs -el del tabac- se'n va anar un dia al Quebec per signar un conveni de col·laboració -bàsicament per sortir al Telenotícies del cap de setmana- i l'únic mitjà que hi va anar va ser l'ACN. 

També m'han explicat el cas d'un corresponsal del qual anava malparlant per la redacció perquè un dia va enviar un titular crític amb el llavors conseller Tresseras. Acostuma a passar amb els ascensos massa ràpids: se'ls hi pugen els fums. Però tot el que puja baixa. El que no sé és si l'agència depenia llavors de Cultura o de Presidència, però tant se val.

Hi ha dos moments memorables en la seva gestió: un, el dia que van obrir corresponsalies a l'estranger -a Nova York, a París, a Londres i a Berlín- i van gravar els anuncis a la Via Laietana. Els periodistes hauríem de dir la veritat fins i tot a l'hora de fer campanyes publicitàries.

L'altre, el dia que se'n va anar amb tot l'equip directiu -vuit persones- a passar tres dies a un spa de Sant Hilari Sacalm (la Selva). Espero que no fos el del marit d'una consellera. Perquè la gestió de Gordillo al capdavant de l'agència va ser com la del tripartit: estirar més el braç que la màniga i ara ho estan pagant els treballadors.

No cal dir que va deixar també un record inesborrable en alguns membres de l plantilla. El sotdirector Jaume Clotet va durar uns mesos i això que també el va posar ERC. I més val no burxar amb el que va fer amb la malaguanyada Pepa Bouis perquè no té nom. El dia que m'ho va explicar per telèfon gairebé es va posar a plorar.

Com altres càrrecs del tripartit, tenia esperances de sobreviure al capdavant de l'ACN: millor fer de director -ara el sou frega els 70.000 euros a l'any, però abans era més- que tornar a fer de redactor pelat a El Punt. Però se'l van carregar, clar, i encara es pensa que va ser per culpa nostre. De fet, el xicot va tenir mala sort: de tots els comunicadors del tripartit va ser el primer i fins ara únic.

Saül Gordillo hauria de saber, a hores d'ara, que si et nomenen els teus per a un càrrec públic, quan arriben els altres el més normal és que et cessin. Jo sempre ho critico, però Catalunya no és la BBC. 

En un altre exemple d'independència professional, el va recollir El Periódico, que el va nomenar cap de continguts digitals. Un diari que només uns mesos abans havia acomiadat més de 400 persones. Una quarantena d'ells, per cert, periodistes. Em pregunto que deuen pensar alguns dels despatxats. Tampoc sé si es poden fer fitxatges estrella amb un deute de més de 100 milions d'euros.

En fi, hi ha una diferència entre el periodisme que practica Saül Gordillo i el que fem a e-notícies: n'hi ha que han fet carrera a l'aixopluc d'un partit i nosaltres fa tretze anys que piquem pedra. Pel que fa a les tertúlies, lamento dir que a mi no em conviden -a diferència d'ell, ves per on- ni a l'Oracle. El Xavier Grasset va tenir la gentilesa de trucar-me fa cinc o sis anys, però des de llavors no n'he sabut res més.

Amb una mica de sort me'l trobo un dia a La Rambla, el programa de BTV. Un dia ja vaig coincidir amb un amic seu, Albert Sáez, a qui també van recollir a El Periódico quan va deixar tirats els d'ERC, i se'n va anar a la productora a plorar com un nen: que si havia de coincidir amb mi, no tornava. El pobre no va superar el trauma. La primera mitja hora de programa va quedar mut.

Tant se val, des de l'època de Fernando Morán -aquell ministre d'Exteriors de Felipe González que va passar a la història més pels acudits sobre ell que per la seva gestió- l'important és que parlin de tu encara que sigui malament. L'únic que em sap greu és que no tingui pebrots de citar.

I no cal dir que, pel que fa la resta de l'article, hi estic d'acord: Quico Sallés és un gran professional. Jo mateix li vaig fer una oferta l'any passat que, en una actitud que l'honora, va refusar per lleialtat a la seva empresa. El que no sé és si, d'haver acceptat, Saül Gordillo li hagués dedicat l'article que li ha dedicat avui.

Estic convençut que no. Només un detall final sobre el tarannà de Saül Gordillo. Cada any fa un rànquing dels periodistes catalans més seguits a twitter. Jo no hi surto mai malgrat tenir 9.000 masoques que em segueixen. A mi em sembla molt bé que faci rànquings, però si fos un bon periodista no barrejaria les qüestions personals amb la seva feina professional. No cal dir que tampoc no sortim a l'apartat d'Internet de la seva web, però sortosament no ens ve d'un link.

En el fons, si m'ho permeten, hi ha una diferència fonamental entre Saül Gordillo d'una banda i el Quico Sallés i jo mateix de l'altra. En gairebé quinze anys no he vist mai en una roda de premsa, cobrint una manifestació o empaitant una notícia. Com un altre il·lustre col·lega, per cert, que després aprofita per ficar el dit a l'ull, però que tampoc he vist mai ni pel Parlament. El Quico i jo som, en canvi, uns matats de la premsa digital. No ens en perdem una. El periodisme es fa al carrer, no al despatx.

Acabaré amb una anècdota per sucar-hi pa: quan Ernest Benach va publicar el seu llibre sobre "#Politica2.0" (Angle Editorial) se'm va acostar un diputat durant un ple del Parlament i em va preguntar:

- El llibre del Benach qui l'ha escrit: tu o el Saül Gordillo?

El vaig fulminar amb la mirada i el diputat va entendre perfectament que jo no havia estat.

Una abraçada, Saül!

 

 

Si em busques em trobaràs:

 

Web personal: http://www.xavierrius.cat/

Twitter: https://twitter.com/xriusenoticies



Facebook: http://www.facebook.com/xriusenoticies



 



Publicitat

28 Comentaris

Publicitat
#23 Andrés, Badalona, 15/07/2013 - 14:41

Te n'adones la quantitat de bilis que has dedicat en aquest xurro d'article per pasar comptes amb un periodista que com tú no te cap mena d'influència a la societat catalana. La podies haver destinat a un tema d'interés general.

#22 Pere, Matadepera, 14/07/2013 - 16:36

Nova operació de 'leaking' d'Anonymous, apa que tindràs feina a llegir..

http://bit.ly/12JhRtQ

via: Kaosenlared
http://bit.ly/15ocrq2

#21 Jordi, BCN, 14/07/2013 - 08:50

En Gordillo, una de les persones més mediocres que he conegut. Periodista és una professió que li queda gran. No n'és. Encara li queden tempestes per recollir...

#17 Plaxy, Calella, 13/07/2013 - 11:17

Quin "pajaru" el Gordillo Bermúdez, ni parlava català, de familia charnegota, ni mai va ser ni tant sols catalanista, molt menys sobiranista o independentista. Tot per gaudir de la menjadora. Segur que si demà toca ser espanyolista radical per guanyarse el sou, ho serà. Un tipus cutre i servil.

#17.1 mireia, barcelona, 13/07/2013 - 12:03

de quins dels dos Bermúdez parles, Plaxy?.

#16 narcisa, les 5 W's, 12/07/2013 - 19:42

Rahola, guapa, què esperes per sortir a defensar un dels teus?... bé, millor dit, DOS dels teus... no res, bonica, contradicCiUns del proletariat al servei del Mur de la Vergonya Periodista... buenu, tu ja m'entens, que sinó no surt.