Publicitat
La Punteta · 16 de Setembre de 2019. 09:17h.

JAUME TUTUSAUS

Advocat. Units per Avançar

Les falòrnies del consell per la República

El Consell per la República -presidit per Carles Puigdemont- s’ha despenjat amb una crida a la desobediència civil “no violenta” per fer efectiu el mandat de l’1-0 i així forçar la secessió de Catalunya, sense perjudici de mantenir el diàleg amb l’Estat per la via d’una plataforma de negociació, basada en el reconeixement del dret a l’autodeterminació, la finalització de la repressió per part de l’Estat i el respecte integral dels drets civils i polítics reconeguts internacionalment, tot plegat sota una mediació independent.

Els arguments per justificar l’enfrontament amb l’Estat es fonamenten en falòrnies, que pretenen fer passar per bones, amb la voluntat de desprestigiar un Estat que, tot i els seus defectes, forma part del grup de les democràcies més avançades. La sempiterna exigència de l’exercici del dret a l’autodeterminació del poble de Catalunya o les contínues referències a l’estat “repressor” i a la permanent violació dels drets civils i polítics dels catalans, més que falòrnies, esdevenen veritables infàmies.  

Aquesta darrera setmana l’he passada a Polònia, i a més, a la Diada em trobava visitant els camps d’extermini d’Auswitch i Birkenau. Feia trenta-tres anys que hi vaig estar, en plena època socialista, amb el general Jaruzelski presidint el país fins 1989, responsable de la declaració de l’estat de setge el 1981, que va ocasionar centenars de morts i milers d’exiliats per intentar combatre la ja imparable i fortíssima influència política del sindicat Solidarnosc, amb Lech Walesa al front, i sempre sota l’omnipresent ombra del Papa Joan Pau II. Recordo d’aquella visita un desabastiment total de productes bàsics essencials, per bé que ja es respirava arreu una fortíssima resistència al règim imposat per Moscú i un optimisme i unes ànsies de llibertat total, que veien a tocar. Ara, al marge de l’actual govern populista, amb un expedient obert per la UE per no respectar els drets humans, especialment els del col.lectiu LGTBI, i per l’intent de reformar la Constitució, sotmetent el poder judicial al dictat del poder executiu, Polònia gaudeix d’un important creixement econòmic, amb una taxa d’atur del 5 %, que en algunes ciutats, com és el cas de Wroclaw, és només d’un 1,5 %.

Davant les particions experimentades per Polònia al llarg de la seva història, i com ha succeït a tota l’Europa central, els balls permanents de fronteres, amb desplaçaments de poblacions senceres, o els més recents exterminis sistemàtics i en massa de la població civil i de determinats grups ètnics amb menyspreu als més elementals drets humans, parlar com fan avui dia els sobiranistes d’Espanya com un estat repressor, que viola sistemàticament els drets civils i polítics dels catalans, com si l’Espanya constitucional no fos també expressió d’un compromís constant de defensa dels valors universals de la llibertat i la igualtat és -ho repeteixo-, més que una falòrnia, una veritable infàmia. 

El sobiranisme, apel·lant erròniament a un inaplicable dret d’autodeterminació a les democràcies avançades ha optat per la secessió de Catalunya per la via unilateral al marge de la legalitat constitucional, un fet gravíssim que no fa més que expressar un profund desconeixement de la història i la realitat europea, que la UE mai no reconeixerà. 

Comparar, com fa la consellera Meritxell Budó, la independència de l’Índia amb el “procés”, és una broma de mal gust i una prova fefaent de la incultura que per desgràcia sovinteja entre la nostra classe governant. El que de veritat ha dut a terme el sobiranisme radical ha estat un comportament absolutament deslleial cap el pacte constitucional del règim del 78. Demostra la falta d’una veritable cultura política del diàleg i de la cooperació. Això no obstant, l’aïllament en el que cada vegada més s’està situant el sobiranisme radical, fa profètic el títol del llibre publicat el 2016 pel diputat de la Minoria Catalana, Josep López de Lerma, “Quan pintàvem alguna cosa a Madrid”. A alguns sobiranistes ja no els vol rebre ningú, cansats d’escoltar sempre la mateixa cançoneta, especialment el mandat de l’1-0, del qual molts sobiranistes en comencen a qüestionar la seva legitimitat.

Així les coses, davant el desgavell existent, la única solució passa per la via de la recuperació del diàleg i de la concòrdia entre tots els catalans, siguin del signe que siguin, per acabar finalment amb un nou pacte amb l’Estat, com fa temps que alguns venim proposant.

 

Jaume Tutusaus, advocat. Units per Avançar

 

Publicitat
Publicitat

0 Comentaris

Publicitat