Publicitat
La Punteta · 14 de Juny de 2012. 14:43h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

Les tertúlies progres de TV3

Aquest dijous vaig veure una estona la tertúlia dels Matins de TV3 i vaig quedar de pedra per la manca de pluralitat. Per això no vaig poder més i vaig fer la següent piulada: "Com poden ser les tertúlies d'un mitjà públic tan poc plurals? Entre d'altres respostes rebudes, la Montse Melià -que ha estat directora de Ràdio 4 i sap de què va- va posar el dit a la nafra: "El pluralisme a les tertúlies és fals. Per desgràcia també aquí hi ha quotes de partit. Ho sabem".

Un dels tertulians, Antoni Puigverd, defensava la idea que caurà Mariano Rajoy i hi posaran José María Aznar. La veritat és que com a argument de ciència ficció no està malament, fins i tot com a teoria política. Sempre he pensat que, en cas d'abolir la monarquia i proclamar la república, l'expresident del Govern espanyol tindria moltes opcions.

Però la tesi d'Antoni Puigverd falla en un detall fonamental: Aznar no és ni diputat al Congrés la qual cosa dificulta el seu accés a la Moncloa encara que no sigui un requisit imprescindible. I, amb majoria absoluta, sembla difícil que el PP vulgui convocar noves eleccions. En temps de crisi podria ser com fer-se l'harakiri. La crisi acaba escombrant els partits al govern.

Per això em va sorprendre que cap de la resta de tertulians -Núria Ribó, Anna Sallés o Isabel Nadal- ni la presentadora -Ariadna Oltra- destaquessin aquesta qüestió. No sé si per desconeixement o perquè ja els hi anava bé anar contra Aznar. Personalment vaig trobar a faltar un Juan Carlos Girauta -o algú proper al PP- que anés almenys a la contra. Segur que fins i tot l'audiència de TV3 ho agrairia.

Arribat el cas -una operació a la italiana o a la grega,- crec que qui tindria més possibilitats per ser el seu successor de Rajoy amb el vistiplau de Brussel·les, el FMI i fins i tot frau Merkel seria Luis de Guindos. Luis de Guindos sí que és un dels nostres.

Al capdavall, va estar vinculat a Lehman Brothers (2006-2008) fins que el banc va fer fallida i després a PricewaterhouseCoopers. El president del BCE, Mario Draghi, també va passar per Goldman Sachs (2004-2005). A més, al ministre d'Economia li han sortit enemics al PP des que es va atrevir amb Bankia, és a dir, amb Rodrigo Rato, un dels tòtems del partit.
 
Les tertúlies de TV3, doncs, no han canviat gens d'ençà de les darreres eleccions. En la d'aquest dilluns, per entendre'ns, gairebé tots eren progres començant per l'esmentat Antoni Puigverd. Puigverd era un intel·lectual de la confiança de Pasqual Maragall -quan va guanyar el PSC va començar a col·laborar a TV3 i a La Vanguardia- malgrat que després se n'hagi distanciat, almenys políticament.

Anna Sallés és la vídua de Manuel Vázquez Montalbán, l'intel·lectual de referència de l'esquerra durant 30 anys -a qui haurien de posar és al fill: Daniel Vázquez Sallés, un luxe- i Núria Ribó deu ser periodista de confiança del PSC perquè, entre d'altres, va estar vinculada al Fòrum Universal de les Cultures.

Amb el tripartit, li van encarregar un programa a Catalunya Ràdio en horari estel·lar -de dilluns a divendres de dotze a dues- que l'audiència va posar al seu lloc. El dia que parlem de com els partits han potinejat a Catalunya Ràdio donarà per fer una tesi doctoral sobre com enfonsar una emissora pública. Tot plegat -ja em perdonaran els col·legues les crítiques- sense qüestionar les seves respectives qualitats professionals. I n'excloc Isabel Nadal, la quarta tertuliana, perquè és de la casa i jo encara crec en la neutralitat dels periodistes públics.

Però, si repassem les tertúlies de TV3 d'aquesta setmana, sembla que encara governi el tripartit. Dimecres hi havia fins a tres persones properes al PSC encara que després algun se n'ha distanciat. Juan José López Burniol va ser un dels promotors de Ciutadans pel Canvi al final dels 90; Joan Majó ha estat ministre socialista -i el van nomenar també director general de la CCRTV-, i Toni Bolaño cap de premsa de Montilla. Magda Oranich, que va començar a Nacionalistes d'Esquerra, ha estat regidora de CiU a l'Ajuntament de Barcelona.

Dimarts hi havia Joan B. Culla -l'altre dia em deia un company més gran que jo que quan ell feia COU ja sortia per TV3-, Patrícia Gabancho era quota sobiranista -ser dona també ajuda molt per sortir en mitjans públics per allò de la quota femenina-, i Antoni Dalmau és un històric del PSC. A Dalmau, que s'ha dedicat amb èxit a la novel·la històrica, el van col·locar al Teatre Lliure i a totes les tertúlies quan es va quedar sense la presidència de la Diputació de Barcelona el 1987 després de perdre l'alcaldia d'Igualada.

Finalment, dilluns hi havia Lluís Foix, Manuel Milián Mestre, Albert Sáez, Antón Costas i repetia Anna Sallés. De tots els esmentats l'únic independent és Lluís Foix. Manuel Milián Mestre va passar pel PP, però també va a la seva des que Josep Piqué el va descavalcar d'unes llistes al Congrés.

Albert Sáez va ser secretari de comunicació del Govern i posteriorment president de la CCMA -perquè després alguns es queixin de la politització dels mitjans públics- abans de deixar penjats als d'ERC per anar-se'n a El Periódico.

Mentre que el catedràtic Anton Costas, col·labora amb El País; diari en el qual, tot sigui dit, li he llegit algun article brillant. Costas és un exemple vivent que el castellà no està perseguit a Catalunya -ni tan sols a TV3- perquè no l'he sentit mai parlar en català.

En fi, tinc la sensació que les tertúlies de TV3 es fan d'esquena no només a CiU i el PPC -primera i tercera força política a Catalunya- sinó també a Iniciativa, Ciutadans o Solidaritat. En el benentès que haurien de ser veritablement plurals, no un simple repartiment del pastís per estrictes quotes de partit.

Per això, les tertúlies de TV3 necessiten una sacsejada urgent. És el primer que hauria d'haver fer el nou president de la CCMA, Brauli Duart -porta gairebé tres mesos al càrrec: va ser escollit el passat 28 de març- o el nou director, Eugeni Sallent -aquest porta menys: 25 d'abril-.

Potser hi ha l'excusa que estem ja a tocar de l'estiu, però com més temps passi per prendre decisions, pitjor. Sempre val més agafar el bou per les banyes. En algunes coses, CiU -que va guanyar el 2010, d'això ara fa dos anys- ha anat molt lenta. Manar vol dir decidir.

 

PD/ No escolto les tertúlies de Catalunya Ràdio, però posaria la mà al foc que hi deu passar el mateix.

Publicitat

33 Comentaris

Publicitat
#21 josepet, Alella, 26/06/2012 - 09:28

Quina article més manipulador!!! sembla mentida que es consideri vosté periodista i a sobre vagi donant lliçons.
Per començar, el terme "progre": Sembla vosté dels USA ja que creu que perquè es diguin socialistes ja són d'esquerres... Si escoltès el que critica sabria que són més liberals que res.

#20 Gironí, Girona, 26/06/2012 - 00:33

Rius, ja deixes clar que no escoltes les de Cat. Ràdio, però de veritat veus les TV3?O llegeixes l'Avui mentres parlen? No poden ser més nacionalstes i conservadores.

#19 JohnIV, Barcelona, 23/06/2012 - 20:32

És veritat que entre els comentaristes dels Matins de TV3 predominen els prosociates. Però també es veritat que Juan Carlos Girauta no hi ha volgut ser per simples motius econòmics. La pela és la pela

#18 Jordi, UK, 19/06/2012 - 12:44

Progres? Doncs jo crec que les tertulies son molt conservadores, tant a TV3 com a Cat Radio. Potser vol dir que son anti-PP / Espanyolisme, que no es el mateix que ser progre

#17 cristina, Barcelona, 19/06/2012 - 10:18

SEmbla que no parlem de la mateixa TV!!. Justament crec que els tertulians són d'allò més conservador. I tant la Sra. Camacho, com el Sr. Homs es passegen per les entrevistes de TV3 i Cat radio com si fòssin a casa seva. Els filosociates són el PASOK català Tot es el mateix discurs.