El dia que vam publicar que Montilla duia dues bessones al Col·legi Alemany, però un altre a l'escola Miranda, una de les més pijes del Baix Llobregat, em va trucar un alt dirigent del PSC per dir-me que l'elecció entre escola privada i pública era una qüestió privada.
Potser sí, però els meus han anat a la pública i ni tan sols sóc del PSC. Amb un 50% d'immigració per cert. M'agradaria saber què en pensarien Mas i Montilla si veiessin tantes gel·labes a l'escola dels seus fills.
O el camarada Companyon i el cupaire Quim Arrufat. Però d'això ja en parlarem un altre dia. M'ho preguntava un dia un conseller mentre feia uns ulls com taronges: com és que els portava a la pública?. Ell els portava a la concertada. És clar, tothom vol el millor per als seus fills.
Perdonin el tomb personal, però aquest dijous a La Vanguardia dediquen un pessebre a l'escola de Montilla -pàgina 19- amb aquest titular: "Una educació multilingüe basada en el coneixement i les emocions".
El publireportatge explica que ensenyen "fins a set idiomes" (!). "El multilingüisme ha estat una de les característiques diferencials de La Miranda des dels seus orígens, als anys 60. De fet, La Miranda ha estat la primera escola de Catalunya i d'Espanya a apostar pel multilingüisme com a primer pas cap a l’excel·lència educativa".
"A maternal i infantil -afegien- ja s’introdueixen set idiomes: anglès, català i castellà com a llengües vehiculars; francès, xinès mandarí com a segones llengües, i integració lingüística al rus i a l’alemany mitjançant petites sessions destinades a la familiarització amb els sons característics de cada idioma".
No se'n perdin les instal·lacions: "disposen de piscina climatitzada, poliesportiu, camp de gespa artificial, patis adaptats, gimnàs, biblioteca, laboratoris, hort, sala d’actes i auditori, menjadors, gabinets mèdic i psicopedagògic, a més d’eines com ipads i pissarres digitals, entre d’altres elements que influeixen positivament en el seu aprenentatge".
És com l'escola on va anar el president Mas. Els pares de Mas es van casar el 1955 i vivien en un pis de lloguer al carrer de Marià Cubí, en plena zona bien de Barcelona, al districte de Sarrià-Sant Gervasi. "Més o menys, sempre hem viscut en aquesta zona", explica al llibre de Teresa Pous Servir Catalunya (pàg 61).
Mas té un excel·lent nivell amb idiomes perquè va anar al Liceu Francès i a l'Escola Aula. "Sortíem d'aquella escola amb un domini del francès bastant correcte i amb un bon vernís d'anglès; també aconseguíem un molt bon domini del castellà, perquè la llengua vehicular, en aquells moments, era el castellà".
Per això aquest no és un article sobre la immersió perquè ja saben què en penso i estic fart que em diguin botifler quatre eixelebrats. És un article a favor de l'anglès. Perquè sense l'anglès no anirem enlloc. Des de l'època de Pujol -i van ja quatre presidents- sento parlar de la Catalunya trilingüe, especialment en campanya electoral.
Però, a l'hora de la veritat, el nostre nivell és de pa sucat amb oli. En vint anys només hem fotut pedaços. L'últim -no t'ho perdis- un acord signat a bombo i plateret a Palau perquè TV3 retransmeti una sèrie infantil en versió original.
La consellera també va sortir un dia en una roda de premsa de Govern per vendre un pla plurilingüe, però em sembla que era per tapar una altra sentència contra la immersió. Bé, i un dia va inaugurar l'English Day a Santa Coloma de Farners, que ho té al costat de casa.
En el fons, tenim un país de fireta on 8tv no es pot veure ni en versió original i al canal de rac105 no surten ni les lletres de les cançons en anglès. Així volen que continuem a Europa en cas d'independència? Ens en fotran fora per inútils.
Ens queixem quan ho diu l'Albert Rivera o Sánchez-Camacho, però en part tenen raó: molt parlar de la pública, però la majoria de la nostra classe política porta els fills a la privada o a la concertada. A la pública només hi anem els pobres o els que encara creiem que el sistema educatiu és una peça cabdal per fer avançar el país.
