Publicitat
La Punteta · 12 de Maig de 2015. 12:53h.

XAVIER RIUS

Director d'e-notícies

L'esquerra és superior a la dreta

Un ciutadà amb la foto de Lenin i d'Stalin a la Plaça Roja

La campanya electoral de les municipals ha començat amb alguns exemples del famós complex de superioritat moral de l’esquerra. La número 4 d’ICV-EUiA per Girona, Marina Pibernat, deia que “CiU ha de ser destruïda”. Ada Colau que “volem fer fora la màfia de la nostra ciutat”. I Pablo Iglesias tractava CiU i PPC de “lladres i gentussa”. Fins i tot al debat de Catalunya Ràdio d'aquest dimarts entre els candidats; l’alcaldable de la CUP, María José Lecha, s’ha afanyat a dir que el què volien realment és que “les persones governin l’Ajuntament”. I Xavier Trias què és? un marcià?.

En el fons, l’esquerra encara se sent superior a la dreta. Suposo que és una herència dels anys 30, quan la majoria de dictadures eren de dretes: el nazisme, el feixisme, el franquisme. Al Regne Unit, on David Cameron acaba d’aconseguir majoria absoluta contra totes les enquestes, no tenen aquest problema. Entre d’altres perquè Winston Churchill era conservador i ningú es va atrevir mai dir-li “feixista”. Allà és tan legítim ser conservador com laborista.

Però no he entès mai que l’esquerra faci els ulls grossos amb altres dictadors com Stalin o Mao. Hitler, en efecte, és responsable de 50 milions de morts tot i que el camarada Stalin crec que arriba a 30. Té un currículum tacat de sang: els processos dels anys 30, la famina d’Ucraïna, el gulag o les deportacions de pobles sencers com tartars, txetxens i calmics acabada la guerra, entre d’altres proeses.

Fins i tot com a comandant militar suprem -el 1945 es va fer dir generalíssim, com Franco- es va mostrar despietat i amb una notable manca de respecte absoluta per la vida humana: no només dels nazis, sinó fins i tot de les seves pròpies forces. Quantes vides s’haguessin estalviat si no hagués purgat -amb el mariscal Mijaíl Tukachevski al capdavant- l’Exèrcit Roig abans de la II Guerra?. Sense oblidar la famosa ordre Ni un pas enrere mitjançant la qual disparaven als que reculaven. I als escassos soldats supervivents dels camps de concentració nazis els va enviar a Sibèria perquè havien estat contaminats pel capitalisme.

Si la història l’escriuen els vencedors, suposo que Stalin té l’avantatge d’haver-se arrenglerat amb els que van guanyar. També que tenim testimonis i imatges d’Auschwitz o Mauthausen -jo he estat als dos llocs i fa posar la pell de gallina- però en canvi no del gulag soviètic. Potser hi contribueix també el fet que Rússia no és una democràcia plena del tot. L’escriptor Joan Garí denunciava el 28 d’agost del 2013, en un article a l’Ara (“El llegat dels totalitarisme”) els "indicis de rehabilitació" per part de Putin.

Tampoc cal oblidar que Stalin, com Hitler, es va cruspir un munt de països. Ho va intentar amb Finlàndia, però no se’n va sortir. Després ho va aconseguir -va pactar amb el diable- amb la meitat de Polònia i finalment amb Lituània, Letònia i Estònia. Fins i tot, el juny del 1940, Bessaràbia i la Bucovina septentrional, llavors una part de Romania.

Per entendre la crueltat d’Staliln cal haver estat també al Museu Trotski de Coyoacán. Si tenen ocasió d’anar a Mèxic D.F. no se’l perdin. Perquè Stalin no és va acontentar amb eliminar Trotski a cops de martell -gràcies a un català, per cert- sinó que que va fer executar o desaparèixer tots els familiars de Trotski. I això que havia estat casat dues vegades.

Mentrestant, la majoria de partits d’esquerra i intel·lectualitat europea -llevat Albert Camus- mirava cap a una altra banda. És curiós com el clàssic d’Hanna Arendt sobre el totalitarisme es limita a l’antisemitisme, el nazisme i l’imperialisme. No hi ha ni una línia sobre l’stalinisme. I això que es va veure aviat que allò del comunisme no funcionava: Berlín (1953), Hongria (1956), Txecoslovàquia (1968) i Polònia (1981). En canvi jo encara recordo un diputat d’ICV -del que avui ometrem piadosament el nom-, que el 2011 es vantava del seu passat comunista durant un ple del Parlament.
 
Pel que fa Mao sembla que encara va ser pitjor. L’altre dia llegia la història de la Segona Guerra Mundial d’un historiador de tanta anomenada com Antony Beevor i deia que va matar més gent que la II Guerra Mundial: 70 milions si comptem la “cruel bogeria” de la Revolució Cultural (pàg. 942 de la versió anglesa). Tot i que Mao és venerat a la Xina: em sembla que el seu retrat gegant encara presideix la Plaça de Tiananmen. Si no el Sergi Vicente em pot desmentir.

I recordo també amb malastrugança una foto publicada l'any passat a La Vanguardia, que il·lustra aquest article, sobre les celebracions del Primer de Maig a Moscou: sortia un paio passejant-se per la Plaça Roja amb una foto de Lenin i d’Stalin a les mans. S’imaginen que algú passegés amb una foto de Hitler per Berlin per l’Alexanderplatz?.

En fi, tornant a Catalunya despés d’aquest llarg periple històric, aquest és un país peculiar en el que governa una formació de centre o centre-dreta, però ningú diu que és de dretes. En el darrer baròmetre del CEO, a la pregunta com es definitiria vostè políticament, la gent deia que era independentista (24,8), socialista (17,4), progressista (14,4), ecologista (12,2) o fins i tot apolític (12). Tot abans que conservador (6,9). Mentre que, en l’ubicació a l’eix esquerra-dreta: la majoria se situa entre el centre (30,8) i l’extema esquerra (4,9), però en canvi molt poca gent diu que és de dretes.

La prova és el recent setge del Parlament amb polèmica sentència judicial inclosa: s’imaginen que haguéssim dit, fins i tot alguns mitjans de comunicació, si en comptes d’antisistema els autors haguessin estat d’extrema dreta?. Ho haguéssim tractats tot plegats d’un atac a la democràcia. Però en canvi com que eren d’esquerres va ser simplement l’exercici del dret de manifestació.

 

Segueix-me a twitter

Web personal

Tots els articles

Elogis

Insults

Publicitat

42 Comentaris

Publicitat
#27 Joel, Bcn, 14/05/2015 - 19:03

Això de la dreta i l'esquerre és complicat. I a vegades fins i tot estrambòtic. Per exemple, els espanyols, primer són espanyols, i desprès de dreta o d'esquerre. En canvi un català primer és de dreta o d'esquerre, i desprès català.
I per això els catalans estan sotmesos a Espanya. Per burros.

#27.1 Lúculo, bcn, 16/05/2015 - 18:14

¿Que los españoles primero son españoles? ¿Cuántos españoles conoces? No tienes ni idea de lo que hablas

#25 Nyafre, Bdn, 13/05/2015 - 21:13

Clar que se sent moralment superior. Per aixo a les enquestes tothom es d'esquerres. Ja està resolt el misteri.

#24 Jo, ., 13/05/2015 - 20:08

Quin tipus més repugnant doncs.

#23 Jeipi, Terrassa, 13/05/2015 - 17:22

El periodista Indro Montanelli, de dretes de tota la vida, sentia una gran admiració per Stalin, perquè era el dirigent que s'havia carregat més comunistes.

#22 Carles Martell, Barcelona, 13/05/2015 - 14:47

Rius, et superes dia a dia. Els teus articles toquen la nafra i canten veritats com a punys, encara que no sempre hi estic del tot d'acord en alguns. Quan parles de la hipocresia de les esquerres amb l'islamisme també la claves.