En el fons, l'Estat islàmic té raó: si l'Islam és l'autèntica religió el que cal és convèncer els infidels, encara que sigui a sang i fetge. De fet ja ho diu l'Alcorà: "Allah es poderoso y se vengará (castigando severemente a quienes se negaron creer en Él" (Sura 3, versicle 3).
O aquesta altra: “Los judíos y cristianos discreparon por soberbia a pesar de haberles llegado la revelación. Quien no crea en los signos de Allah, sepa que Allah es rápido en ajustar cuentas" (Sura 3, versicle 18).
És clar que, en aquest cas, els joves catalans que se n’han anat a fer la mili a Iraq i Síria s'ho han agafat el peu de la lletra: "Combate por la causa de Allah. No te exijas sino a ti mismo y exhorta a los creyentes a combatir” (Sura 4, versicle 83). Fins i tot hi ha recomanacions de l’estil: “Si rehúsan a emigrar, apresadles y matadles dondequiera que les encontréis" (Sura 4, versicle 88).
Per això, a tots els progres que encara tenen una visió idíl·lica de la immigració els recomano que llegeixin l’Alcorà. A l’últim que li vaig fer aquesta recomanació -no sé si em deu haver fet cas durant les vacances- va ser a l’ex Secretari per a la Immigració del tripartit i actual diputat d’Esquerra Oriol Amorós un dia sortint del Parlament el passat mes de juliol.
Sempre repliquen el mateix: que a la Bíblia hi ha frases iguals o pitjors. Però hi ha una diferència fonamental entre un i l'altre: a casa nostra la Bíblia no la llegeix ni Déu -ja em perdonaran els catòlics per la blasfèmia- mentre que l’Alcorà té una enorme influència en els col·lectius musulmans.
Entre d’altres coses perquè es considera que és d’origen diví. Al·là li va revelar a Mahoma a través de l’àngel Yibril -que és el Gabriel de la tradició judeocristiana- durant 23 anys. A més, és molt més minuciós i estricte amb detalls sobre com matar els animals o com has de resar que ara m'estalviaré.
Un dia vaig anar a fer un reportatge a Sant Llorenç, un barri de Terrassa, perquè hi havia hagut un problema de convivència entre uns propietaris de gossos, que després van resultat ser de Plataforma, i el col·lectiu musulmà.
A banda que als musulmans no els agraden els gossos, vaig fer el que s’ha de fer en aquests casos: parlar amb uns i altres. Però el que més em va sorprendre és que a la família magrebina que vaig entrevistar, perfectament integrats, tenien tres exemplars de l’Alcorà al menjador de casa.
En fi, sembla que a TV3 han despertat. Benvinguts al periodisme políticament incorrecte. Jo fa anys que el practico i he rebut moltes hòsties. Val més tard que mai: el gener del 2014 ja van emetre un reportatge sobre els nens d’entre 7 i 17 anys, nascuts a Catalunya, que passaven de sis mesos a cinc anys en madrasses de Gàmbia aprenent de memòria l’Alcorà.
Es calcula, en efecte, que dels 1.500 milions practicants musulmans que hi ha al món, deu milions se’l saben de memòria. Ara un equip de reporters -format per Anna Teixidor i Marc Faro- han pogut parlar també amb alguns joves catalans que han marxat a Síria i a l’Iraq per combatre en les files de l’Estat Islàmic.
Sabíem per informes del Ministeri de l’Interior, filtracions de Wikileaks o llibres com el de Jofre Montoto -"Gihadisme. L'amenaça de l'islamisme radical a Catalunya" (Angle Editorial)- que Catalunya estava el capdavant pel que fa al gihadisme, però el reportatge confirma que hi ha individus impermeables als valors occidentals.
Perquè ens trobem davant d’un problema que no és només policial, sinó sobretot social: hi ha sectors de la societat catalana cada vegada no tan sols més islamitzats, sinó també més radicalitzats.
Però tenim una classe política -i el que és pitjor: un govern- que, amb aquesta problemàtica derivada de la immigració, s’entesta repetidament a mirar cap a una altra banda. Al Regne Unit acaben de descobrir, astorats, que 1.400 menors han estat explotats sexualment des del 1997 fins l’any passat: nenes víctimes de violacions col·lectives, menors segrestades, apallissades, ruixades amb gasolina, etc.
Ningú no es va atrevir a fer res -ni els serveis socials de l’Ajuntament ni la Policia- perquè els agressors eren pakistanesos i temien ser acusats de racistes per les ONGs!. La correcció política, també fa temps que ho dic, ha fet molt de mal.
A mi em vénen al cap tots aquells que encara es pensen que, amb la immigració, tot són flors i violes. A més de l’esmentat Oriol Amorós -que fa campanya a les mesquites-; Àngel Colom, Xavier Bosch o Carles Campuzano per citar alguns noms del partit de govern a Catalunya. També els socialistes Esther Niubò, Josep Maria Sala o Jaume Collboni; els d’Iniciativa -amb Ricard Gomà al capdavant- o tota la colla de la CUP. El bon rotllo és transversal.
En el benentès que el problema no és la immigració, però sí que hi ha problemes derivats de la immigració que només faran que créixer mentre practiquem la política de l’estruç. El fet que joves catalans vagin a fotre trets a Síria i Iraq és només la punta de l’iceberg, un senyal d'alarma. De fet, el pitjor no és que hi vagin, el pitjor és que tornin. Perquè un jove que ha après a matar a Síria o a l’Iraq pot fer-ho aquí.
Potser que comencem a obrir els ulls abans no sigui massa tard.
