El Síndic de Gregues, Rafael Ribó, ha denunciat aquest dimecres en roda de premsa “l’ús d’institucions amb finalitats polítiques” arran de l’escàndol de l’Oficina Antifrau. Ell? Precisament ell denunciant la politització de les institucions?. Però si va ser primer secretari general del PSUC (1986-1997) i després líder d’Iniciativa (1997-2003). Ribó ha estat diputat al Parlament -sempre a l’oposició- durant dinou anys: des del 1980 fins al 1999!.
A Rafael Ribó el devien nomenar Síndic per primer cop el 2004 com agraïment als serveis prestats. Al cap i a la fi, el 2001 va facilitar la renovació a ICV en cedir pas a Joan Saura, llavors conseller de Relacions Institucionals i Participació. Però el tripartit va fer amb ell una cosa que no es va atrevir mai a fer Pujol en 23 anys de govern: posar un dels nostres al capdavant d’una institució com el Síndic de Greuges que, en teoria, hauria de ser neutral.
El primer síndic, en efecte, va ser Frederic Rahola (1984-1992), que era un històric d’Esquerra. I el segon Anton Cañellas (1993-2004), que el 1980 quasi es carrega Unió perquè era el líder del partit i es va passar a la UCD.
A més, Ribó va ser reelegit pel càrrec el 2010 -a les acaballes del tripartit- perquè sabien que, si trigaven massa, no tindrien majoria parlamentària.
Va prometre el càrrec el març i el novembre guanyava Mas amb 62 escons. CiU retornava a la Generalitat després de set anys de travessa del desert.
De fet, el favor va ser doble: no només reelegir-lo, sinó ampliar-li el mandat. El desembre del 2009 van aprovar una nova llei que allargava la permanència al càrrec de cinc a nou anys. En un país on Telefònica ha prejubilat treballadors amb 54 anys, el Síndic es jubilarà el 2019 amb 74. El sou anual supera els 100.000 euros bruts.
No només això, sinó que va ser reelegit amb els vots del PP. Em consta que els diputats del propi grup palamentari popular llavors no entenien res: per què havien de votar a favor d’un exdiputat d’ICV?. A canvi de què?.
El mèrit va ser de Francesc Vendrell, que havia estat l’home de confiança de Josep Piqué. Quan l’exministre va anunciar l’estiu del 2007 que plegava fart de les travetes que li posaven al carrer Génova, Vendrell va explicar en roda de premsa que, per cohèrencia, també dimitiria. Però que ho faria passat l’estiu: pel setembre.
Van passar més de dos anys i l’home continuava aferrat a l’escó perquè, a l'intempèrie, fa molt de fred. Entremig crec que va tenir temps de conspirar amb Montserrat Nebrera per si canviava la truita dins del partit.
Doncs bé: Ribó el va fitxar unes mesos després de ser reelegit com a responsable de l’àrea de consum. Des de llavors ni el Síndic de Gregues -ni Francesc Vendrell- poden tornar a donar lliçons de transparència, de democràcia o d'ètica. El Síndic va perdre llavors tota l’autoritat moral.
M’estalvio altres embolics sobre el currículum de Francesc Vendrell -ara és director de relaciones amb entitats i empreses- perquè un dia em va arribar que no tenia acabada la carrera. M’ho va negar als passadissos del Parlament i me’l vaig creure. Unes setmanes després ho va publicar el setmanari El Triangle. Crec que llavors no ho va desmentir. Al currículum oficial surt “Teologia i Filosofia”, però no aclara si la va acabar o no.
En el fons, Ribó ha anunciat ara la “mala praxi” del ministre de l’Interior, Jorge Fernández, i del director de l’Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, per fer la punyeta al PP. I, de retruc, per sortir als diaris. Però si ha comparegut davant els mitjans el mateix dia que el Parlament destituïa l'alt càrrec.
No és que el cas no sigui un escàndol, que ho és, però amb la llei a la mà l’únic delicte ha estat gravar il·legalment el ministre de l’Interior al seu despatx, detall sobre el que Síndic -i els partits que han votat a favor de la revocació del director- passen de puntetes. Malauradament, un escàndol polític no sempre té efectes judicials.
El mateix Rafael Ribó sap que ni tan sols té competències en la matèria i que, quan tanqui l’expedient, l’haurà d’enviar al Defensor del Pueblo. Aquest, previsiblement, arxivarà el cas. Però això també ho sap perquè quan va fer una cosa similar amb les acusacions de la UDEF contra Xavier Trias va passar el mateix.
Curiosament, l'exlíder d'Iniciartiva va per la vida fent mèrits o favors al Govern. És com quan va dictaminar contra els blocs electorals. TV3 i Catalunya Ràdio -fins i tot BTV- han fet servir l’informe del Síndic per suprimir-los durant la darrera campanya.
Però tothom sap que, tal i com està la Corpo, és una irresponsabilitat deixar en mans dels periodistes de la casa la informació electoral. Els més perjudicats deuen haver estat ara En Comú Podem que, paradoxalment, eren els més contraris als blocs. En cas de mantenir-los haguessin estat el primer partit en sortir per la nostra d'acord amb els resultats del passat mes de desembre en comptes de Francesc Homs.
